Arxiu d'etiquetes: amistançats/des

Vidaure, Teresa Gil de *

Veure> Teresa Gil de Vidaure  (amistançada de Jaume I, segle XIII-1285).

Sibil·la de Solmella

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Amant de Frederic III de Sicília. Abans del matrimoni d’aquest amb Elionor d’Anjou, li donà una filla.

El rei emparaulà el casament de la filla amb Rogeró de Lloria, fill de l’almirall Roger de Lloria, però la mort del nuvi frustrà el projecte.

Sanz i Martínez de Arizala, Helena

(Castelló de la Plana, 6 desembre 1844 – París, França, 24 desembre 1898)

Mezzo-soprano. Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid. Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore, de Verdi, i de Leonora, en La favorita, obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb J. Gayarre (1876). També cantà amb ell a Amèrica.

A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII de Borbó, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern. La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país. Posteriorment fou protegida d’Isabel II de Borbó.

Fernández, Berenguera *

Veure> Berenguera Ferrandis  (amistançada aragonesa de Jaume I, segle XIII).

Tàrsia Rizzari

(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)

Dama. Fou concubina de Martí el Jove, rei de Sicília i hereu de Martí l’Humà.

Fill seu fou Frederic, que Martí el Jove ennobliria amb el títol de comte de Luna.

Ferrandis, Berenguera

(Aragó ?, segle XIII)

Amistançada de Jaume I de Catalunya.

Documentada en 1248-51, en tingué un fill, Pere Ferrandis d’Híxar, que fou nomenat baró d’Híxar.

Ha estat confosa sovint amb Berenguera Alfonso.

Agatuccia de Pesci

(Catània, Itàlia, 1374 – 1409)

Segona amistançada de Martí I el Jove. Li donà una filla, anomenada Violant.

Aquest fou duta a Barcelona, en 1403, per ser educada a cura de Martí I l’Humà, avi de la criatura.

Zapata, Agnès

(Aragó, segle XIII)

Amistançada de Pere II el Gran. En tingué quatre fills: Ferran, senyor efímer d’Albarrasí, Pere, que emigrà a Portugal i s’hi casà amb Constança Mendes Pelita, Sanç, que seria castellà d’Amposta, i Teresa, futura muller de l’aragonès Garcia Romeu.

Visqué, a la mort de Pere II, amb el seu fill gran Ferran, amb el qual compartí l’accidentada possessió d’Albarrasí, tan contrastada pels reis Alfons II i Jaume II. El primer arribà a empresonar ambdós perquè no volien renunciar a la possessió de la vila aragonesa.

Sagué, Sibil·la de

(Cerdanya, segle XIII – Barcelona, segle XIII)

Amistançada de Jaume I. Sembla haver estat la darrera unió del rei, als dos últims anys de la seva vida. No n’hagué fills.

Visqué retirada a Barcelona, en excel·lent posició econòmica. L’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– pretengué en una ocasió estatjar-se a casa seva, idea que no dugué a terme per haver-ho impedit el rei Jaume II, nét del qui fou l’amistançat de Sibil·la.

Saga, Sibil·la de

(Berga, Berguedà, vers 1245 – Barcelona, 1320)

Dama noble. Filla dels senyors de Berga. Es casà amb Arnau de Cabrera, de qui tingué cinc fills.

Es convertí en l’amant del rei Jaume I, que també havia estat amant de la seva sogra, Guillema, i el 1275 abandonà definitivament el seu marit. Intentà l’anul·lació matrimonial, que no li fou concedida, i convisqué amb el rei fins a la mort d’aquest, el 1276.

Instal·lada després a Barcelona, fou amiga i consellera dels reis Pere II, Alfons II i Jaume II. A la seva mort deixà bona part dels béns al convent de Montsió.