Arxiu d'etiquetes: Alta Cerdanya

Cerdanya, sèquia de

(Enveig, Alta Cerdanya)

Sèquia derivada del riu d’Aravó (afluent, per la dreta, del Segre) al molí de la Vinyola, que rega la plana cerdana a la dreta del Segre i del riu d’Aravó.

Cerdana, torre -Alta Cerdanya-

(Portè, Alta Cerdanya)

Fortificació, actualment enrunada, que domina el poble, al capdamunt de la vall de Querol.

Protegia l’entrada septentrional de la Cerdanya.

Castell de Planès

(Planès, Alta Cerdanya)

Un dels dos nuclis del poble.

Caselles * -Alta Cerdanya-

(Alta Cerdanya)

(o el Vilar de Caselles)  Antic nom del poble de la Cabanassa.

Vallcebollera (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 26,0 km2, 1.247 m alt, 47 hab (2012)

(o Vallsabollera, fr: Valcebollère) Situat a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera, al límit amb el Ripollès. Força muntanyós.

Ramaderia i explotació forestal. La població ha experimentat un important descens demogràfic durant els segles XIX i XX, fins al 1980, data en la qual ha anat augmentant progressivament.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Feliu, refeta de nou al segle XIX.

El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé.

Fins al 1790 pertangué a la vegueria de Cerdanya (Sallagosa).

Campcardós, serra de

(Porta, Alta Cerdanya / Meranges, Baixa Cerdanya)

(o puig Pedrós) Serra dels Pirineus axials, al límit dels dos municipis, que culmina al puig de Campcardós (2.914 m alt).

S’uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta.

Ur (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 6,79 km2, 1.206 m alt, 353 hab (2012)

Situat a la confluència de les valls d’Angostrina i de Brangolí, en un territori muntanyós, accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc, al límit amb la Baixa Cerdanya.

Conreus de prats i farratges, dedicats al bestiar boví (aprofitats per a llet i carn), que és la principal activitat econòmica del terme.

El poble és situat a la confluència dels rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur (centre de la baronia d’Ur) i per l’església parroquial de Sant Martí, edifici romànic modificat al segle XVIII, que conserva una gran pica baptismal del segle XII, una Mare de Déu del segle XIV, així com altres elements dels segles XVI i XVIII.

El municipi comprèn també la masia i antic lloc de Florí.

Tor de Querol, la (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,63 km2, 1.248 m alt, 424 hab (2013)

(fr: Latour-de-Carol) Situat a la vall de Querol, al peu del massís de Pimorent, al límit amb la Baixa Cerdanya, accidentat pel Carlit i drenat pel riu d’Aravó.

Els regatges, derivats en part del canal de Puigcerdà, fan possibles els prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví i oví. La ramaderia és més important que l’agricultura (cereals i patates). És un important centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar. Àrea comercial de Perpinyà. Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l’estació de Tor de Querol, internacional.

El poble s’assenta a l’esquerra del riu d’Aravó, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, bastida sobre una roca, emplaçament de l’antiga capella del castell de Tor; conserva les restes d’un retaule pintat el segle XVI per Antoni Peitaví i un altre d’esculpit el segle XVIII.

El municipi comprèn, també, els pobles d’Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Callastre

(Estavar, Alta Cerdanya)

Caseria (1.320 m alt), als contraforts meridionals del pla de la Perxa.

El canal de Callastre, que pren l’aigua del riu de Saldes, rega el terme de Sallagosa i desemboca al Segre prop de Bajande.

Càldegues

(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)

Poble (1.153 m alt) i antic municipi: 3,22 km2, a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, al llarg de l’antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà.

L’església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que els decoraven, a més d’un fragment de l’antic retaule gòtic del segle XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del segle XVII.

Fou annexat a l’actual municipi el 1973. Dins l’antic terme hi ha, també, el poble d’Oncés.