(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Despoblat, al peu del Carlit, a la confluència del riu d’Angostrina amb la riera dels Estanyets.
Restà només l’església romànica de Sant Martí d’Envalls; l’altar de les Ànimes i una Majestat són ara a l’església d’Angostrina.
Nom antic del poble de Santa Llocaia.
(o Corvassill) Llogaret (1.310 m alt), a la vall de Querol, a l’esquerra del riu d’Aravó, aigua avall de Querol.
Esmentat ja el 1156, tingué parròquia fins al segle XVIII.
(Vallcebollera, Alta Cerdanya)
Bosc, que ocupa tota la baga de la capçalera de la Llavanera.
(Santa Llocaia, Alta Cerdanya)
Masia, entre Palau de Cerdanya i Càldegues, considerat el major productor de blat de la comarca.
Sèquia derivada del riu d’Aravó (afluent, per la dreta, del Segre) al molí de la Vinyola, que rega la plana cerdana a la dreta del Segre i del riu d’Aravó.
Fortificació, actualment enrunada, que domina el poble, al capdamunt de la vall de Querol.
Protegia l’entrada septentrional de la Cerdanya.
Un dels dos nuclis del poble.
(o el Vilar de Caselles) Antic nom del poble de la Cabanassa.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 26,0 km2, 1.247 m alt, 47 hab (2012)
(o Vallsabollera, fr: Valcebollère) Situat a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera, al límit amb el Ripollès. Força muntanyós.
Ramaderia i explotació forestal. La població ha experimentat un important descens demogràfic durant els segles XIX i XX, fins al 1980, data en la qual ha anat augmentant progressivament.
El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Feliu, refeta de nou al segle XIX.
El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé.
Fins al 1790 pertangué a la vegueria de Cerdanya (Sallagosa).
Dades dels Països Catalans 