(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)
Nom donat per l’administració francesa al poble de la Guingueta a partir del 1815, a la caiguda de Napoleó, en honor de Maria Teresa Carlota, duquessa d’Angulema, filla de Lluís XVI, amb motiu de la visita del duc d’Angulema i coincidint amb el trasllat de la capitalitat del municipi d’Ix a la Guingueta.
Municipi i capital de la comarca de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,35 km2, 1.306 m alt, 1.068 hab (2013)
(fr: Saillagouse) Situat a la vall del Segre, al peu del coll Rigat.
Hi té importància l’agricultura; el secà es destina sobretot a cereals i el regadiu a prats per al bestiar. Ramaderia bovina, ovina i equina. Indústria alimentària (conserves d’embotits) i del sector terciari. Hi té lloc un petit mercat. Darrerament ha experimentat un ràpid creixement degut al turisme i als esports d’hivern.
El poble, vora el Segre, té el nucli antic a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de Santa Eugènia, d’origen romànic (segle XII, renovada el segle XVIII). Fou capital de la vegueria de Cerdanya.
Dins el seu terme hi ha els pobles de Ro i Vedrinyans i la caseria d’Ans.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 49,42 km2, 1.610 m alt, 125 hab (2013)
(fr: Porté Puymorens) Situat a la capçalera de la vall de Querol, dins els Pirineus axials, entre el coll de Pimorent i els pics de Collroig, al límit amb Andorra i el País de Foix. El terme és molt accidentat. La vegetació és distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre amb alguns bedolls.
Els pasturatges són aprofitats per la ramaderia (bestiar oví i boví). Però la principal font d’ingressos del municipi és el sector turístic, afavorit per la proximitat de l’estació d’esports d’hivern de Pimorent (dita de Portè i Pimorent).
El poble és a la confluència del riu de Fontviva amb els torrents de coma Rossa i de l’Orri de la Vinyola, al nord de l’esperó granític on s’aixequen les ruïnes de la torre Cerdana, que vigilava el pas del coll de Pimorent; l’església parroquial centra el nucli.
El lloc, esmentat el 1288, se separà del municipi de Porta el 1862.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 65,19 km2, 1.510 m alt, 124 hab (2013)
Situat a la vall mitjana de Querol, a les ribes d’aquest riu, afluent de la dreta del Segre, al peu dels pics de Coll-roig. Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d’Aravó. Al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l’Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa. Terreny molt accidentat i ocupat en gran part per pastures.
L’activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar boví i oví), que condiciona els conreus, la majoria dels quals són dedicats a prats i farratge; hi ha petites extensions de cereals i hortalisses.
El poble és a l’esquerra del riu d’Aravó, en un eixamplament de la vall entre dos engorjats, a la confluència amb la vall glacial de Campcardós.
El terme comprèn, a més, els pobles de Querol i de Cortvassill. El 1860 se separà del municipi de Portè.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 14,24 km2, 1.588 m alt, 54 hab (2013)
(o Planès de la Perxa; fr: Planes) Situat a l’extrem est del pla de la Perxa, on passa la riera de Planès, a la dreta de la Tet, al peu del circ de Cambrescades. Relleu accidentat, excepte al sector nord del terme, més pla, el bosc ocupa una part molt important del terme.
Població agrícola; s’hi conreen cereals al secà i hortalisses al regadiu. Hi ha prats i farratges. Ramaderia bovina i ovina modestes.
El poble és dividit en diversos nuclis, el principal, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XIII); l’altre nucli és l’anomenat castell de Planès, a l’esquerra de la riera. Té una estació del ferrocarril de la línia turística del tren groc. Pertanyia històricament al Conflent.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,50 km2, 1.270 m alt, 444 hab (2012)
(o de la Llavanera, fr: Palau de Cerdagne) Situat vora el riu de la Llavanera, afluent per l’esquerra del Segre, estès des del pla de Salines, el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, al sud-est de Puigcerdà, vers el límit amb la Baixa Cerdanya. El terme és drenat a més pels torrents de n’Aragó i de Vilallobent. Els sectors més alts del terme són boscats (bosc de Palau).
Conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta de la Llavanera. L’església parroquial actual substituí al segle XIX la primitiva, lluny del poble, esmentada ja el 1030; conserva el notable retaule de la Mare de Déu de la Llet, de Jaume Serra.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,13 km2, 1.247 m alt, 1.400 h (2012)
(o Oceja, fr: Osséja) Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, fins vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès). El terme, accidentat, és cobert en part de boscos i de pasturatges.
Agricultura de secà (cereals i patates) i de regadiu (peres d’aigua i pomeres), afavorida per dos canals d’irrigació. La ramaderia de bestiar boví i oví complementa l’economia. Però el fort desenvolupament que ha tingut recentment ha estat produït per l’estació balneària: hotels de convalescència, sanatoris i una instal·lació d’helioteràpia.
El nucli antic del poble envolta l’església parroquial romànica (Sant Pere), consagrada el 1219 però refeta el 1894 i que conserva un retaule barroc de Josep Sunyer (1699).
Formà, fins al segle XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la vall d’Osseja.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 5,60 km2, 1.350 m alt, 66 hab (2012)
(fr: Nahuja) Situat a la baga, als darrers contraforts septentrionals del Puigmal, des del pla del Lloser, a l’est, fins al pla de Medes, a l’oest. És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra. El terme és molt accidentat.
L’economia és basa en l’agricultura, la majoria del conreus són de prats i farratges, i menys de cereals (blat) i d’hortalisses. La ramaderia de bestiar boví té importància. En procés de despoblament des del 1866. El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume, amb pintures al fresc del segle XVII.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 0,39 km2, 1.586 m alt, 185 hab (2013)
(fr: Mont-Louis) Ocupa una petita extensió de terreny (l’anomenat turó de Montlluís) a l’altiplà de la Perxa, a la dreta de la Tet. Tot el terme és dominat per la ciutadella de Montlluís, notable fortificació dissenyada per Vauban per encàrrec de Lluís XIV de França, bastida a la fi del segle XVII per tal de protegir la frontera amb l’estat espanyol fixada pel tractat dels Pirineus i per l’hostilitat de la població autòctona.
L’economia del municipi es limita a unes modestes activitats agrícoles (patates i farratges) i ramaderes (bestiar oví). Centre d’estiueig i d’esports d’hivern.
El poble conserva les muralles i l’església parroquial fou construïda a mitjan segle XVIII sobre la primitiva capella de la ciutadella.
Al vessant meridional del turó hi havia l’antiga caseria del Vilar d’Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa.
Llogaret (1.600 m alt), situat en un coster del pic de Bena (contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena (tributari del riu de Brangolí per la dreta).
El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol.
Dades dels Països Catalans 