(Vallcebollera, Alta Cerdanya)
Llogaret (1.493 m alt), situat a l’esquerra de la Llavanera, entre el cap del municipi i la masia de Mascarell.
La seva església conserva un retaule gòtic, del segle XVI, atribuït a Peitaví.
Pas (1.915 m alt) del Pirineu central axial, que separa la conca mediterrània del Segre de l’atlàntica de l’Arieja.
El massís de Pimorent, entre el del Carlit i la vall de l’Arieja, ocupa una posició estratègica, ja que és el més baix dels Pirineus centrals, i el camí pel coll, el més curt entre Barcelona i Tolosa i París fins a la construcció del túnel de Pimorent, el 1994.
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins, al coll de la Perxa.
El 965 el comte Sunifred de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del segle XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior. Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte Nunyó Sanç I de Cerdanya. Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges.
Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan segle XVII; després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou restaurat. El 1682 Lluís XIV l’uní al reial orde del Carme i Sant Llàtzer de Jerusalem i el 1696 donà les seves rendes a l’hospital de pobres de Perpinyà. Fou secularitzat i, venut el 1807, fou destruïda l’església i l’hospital.
A la Cabanassa es guarda una imatge del segle XVII amb el nom de Santa Maria de la Perxa, protectora dels viatgers.
(Bolquera / la Cabanassa, Alta Cerdanya)
(hist: coll de Vardó) Pas (1.579 m alt), obert al pla de la Perxa (uns 1.600 m alt), entre els dos municipis, que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
És una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques: la del Carlit i el roc de la Calm al nord, i la del Puigmal al sud. Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir; però també afluents del Segre, com el riu d’Angost i el de Jardó.
La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent del coll d’Ares. Ja hi passà una via romana, seguida després per una estrada franca.
Aquesta via medieval és la base de la carretera actual de Perpinyà a Puigcerdà; pel mateix coll hi passa el ferrocarril de via estreta de Prada a la Tor de Querol. De Montlluís, aigües amunt, en surten les carreteres a la vall de l’Aude i a Ur per Font-romeu.
A l’edat mitjana, s’hi establí l’hospital de la Perxa.
(Angostrina i Volanova de les Escaldes, Alta Cerdanya / Formiguera, Capcir)
Cim (2.810 m alt) del massís del Carlit, entre els dos municipis, que separa la vall de Lladura de la capçalera de la Tet (on hi ha els estanys de puig Peric).
Contrafort (2.647 m alt) septentrional del Campcardós.
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
Veure> serra de Campcardós (serra dels Pirineus axials).
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Cim (2.831 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix (Sabartès). Domina per l’est l’estany de Lanós.
(Encamp, Andorra / Porta, Alta Cerdanya)
Territori fronterer (2.081 m alt) entre Andorra i l’estat francès, al límit entre els dos municipis. El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arieja (substituït per un pont modern). Hi havia les instal·lacions duaneres.
Hom n’ha fet un gran centre d’esports de la neu, amb aparells que remunten el grau Roig (al sud-oest) i al coll Maià (a l’oest). Hi ha importants establiments hotelers i diversos apartaments, que han creat un poble nou.
Dades dels Països Catalans 