Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell

Pont de Bar, el (Alt Urgell)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 42,62 km2, 861 m alt, 171 hab (2017)

0alt_urgellSituat a la subcomarca del Baridà, compartit amb la Baixa Cerdanya, a banda i banda del Segre, accidentat pel Cadí.

Agricultura de secà: cereals (blat, sègol). Bestiar boví, que aprofita els pasturatges i s’utilitza per a la producció de llet. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

Els aiguats del 1982 ocasionaren, a més de destrosses, un esllavissament de la muntanya de Bar, que domina el poble, el qual fou reconstruït uns 500 m. aigües avall del Segre.

El municipi es formà el 1970 per l’unió dels antics termes d’Aristot i Toloriu.

El terme comprèn, a més, els pobles de Castellnou de Carcolze, els banys de Sant Vicenç i Bar, els despoblats de Barguja i Soveix i el mas dels Arenys.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Peramola (Alt Urgell)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 56,17 km2, 566 m alt, 341 hab (2017)

0alt_urgellSituat a la ribera d’Oliana i del Peramola, al límit amb la Noguera, a la dreta del Segre, al peu dels pics de Sant Marc, al sud-oest de la comarca.

Agricultura, s’hi conreen, de secà, cereals, oliveres i vinya; petita zona de regadiu vora el riu. Ramaderia de bestiar porcí i boví (centre receptor de llet). Piscifactoria a la casa Nova del Pont. Antigues mines de bauxita fora d’explotació. Àrea comercial de Ponts. Població en descens.

La vila és situada a l’esquerra del barranc de Peramola, afluent del Segre. Església parroquial de Sant Miquel, romànica. Fou centre de la baronia de Peramola.

El municipi comprèn, també, els pobles de Nuncarga i Tragó de Segre, l’antiga parròquia de Cortiuda, la caseria i santuari de Castell-llebre i les ermites de Sant Honorat i de Sant Salvador del Corb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Organyà (Alt Urgell)

30 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 12,53 km2, 558 m alt, 801 hab (2017)

0alt_urgellSituat a la dreta del Cabó i del Segre, prop del seu aiguabarreig, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, al peu de les serres de Sant Joan i de Prada i de la muntanya de Santa Fe d’Organyà, al sud de la Seu d’Urgell.

Els principals conreus de secà són els cereals i la vinya, seguits per l’olivera. El regadiu és possible gràcies als regatges derivats de la font Bordonera, i es dedica principalment a prats per al bestiar. Té importància la ramaderia (vaquina, per a aprofitament de la llet). Explotació forestal (pinassa, pi roig, pi negre); hi ha serradores. Indústria hotelera. Subàrea comercial de la Seu d’Urgell, dependent de Lleida. És el centre de la Ribera d’Organyà.

La vila és a la dreta del Segre. Celebra tradicionalment mercat i fires de bestiar. A l’església de Santa Maria s’hi establi el priorat d’Organyà. Al segle XV figura com a quarter d’Organyà del comtat de Castellbó. A la rectoria d’Organyà fou trobat el manuscrit de les anomenades Homilies d’Organyà.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Santa Fe d’Organyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol

Oliana (Alt Urgell)

21 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 32,37 km2, 469 m alt, 1.826 hab (2017)

0alt_urgellSituat al peu de la serra d’Oliana, s’estén a l’esquerra del Segre, quan el riu comença a eixamplar la seva vall, a la sortida de les serres pre-pirinenques, al sector meridional de la comarca. És el centre de la ribera d’Oliana i Peramola, eixamplament de la vall del Segre que comprèn les terres entre el grau d’Oliana i la ribera de Bassella.

Gràcies a les sèquies derivades del Segre i de la riera d’Oliana, que col·labora al regatge de l’horta d’Oliana, és possible l’agricultura de regadiu, que es destina sobretot als conreus d’horta i a prats (per al bestiar boví). Conreus mediterranis de secà. Ramaderia bovina (per a aprofitament de la llet), porcina i ovina. Destaca la indústria derivada de la fusta (serradores). Incipient indústria hotelera. Central elèctrica a l’embassament d’Oliana. Àrea comercial de Ponts. El principal augment demogràfic, experimentat durant el segle XX fou entre el 1940 i el 1950.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu. El 1690 s’hi establí un dels primers col·legis escolapis dels Països Catalans.

El municipi comprèn, a més, el poble de les Anoves i la caseria del Castell d’Oliana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Valls d’Aguilar, les (Alt Urgell)

37 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 123,81 km², 669 m alt, 277 hab (2017)

0alt_urgell(o Noves de Segre)  Format per l’anterior municipi de Noves de Segre, al qual el 1972 li foren units els de Castellàs (Pallars Sobirà), la Guàrdia d’Ares i Taús. Situat a la dreta del Segre, a la confluència de la vall de la Guàrdia i la d’Alins, al sud-oest de la Seu d’Urgell. El terme és accidentat al vessant meridional pel sector oriental de l’encinglerada serra d’Ares, i cobert en bona part de boscs de pins i pasturatges.

Els conreus principals són els de cereals, de llegums i de patates. La ramaderia (bestiar boví i oví) i l’explotació del bosc, són la principal font econòmica. Hi ha escorxador de porcs i una fàbrica d’embotits. Subàrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble de Noves de Segre és, enlairat, damunt la confluència dels rius de la Guàrdia i de Pallerols; destaca la seva parròquia (Sant Andreu), esmentada ja el 839, en plena època carolíngia.

El municipi comprèn també els pobles i llogarets de Malgrat de Noves, Miravall, Bellpui, Berén i Argestues i l’ermita de Sant Quiri.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montferrer i Castellbó (Alt Urgell)

41 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 176,66 km², 732 m alt, 1.092 hab (2017)

0alt_urgellA l’extrem nord-oest de la comarca. És el resultat de la unió, entre el 1970 i el 1972, dels termes de Montferrer de Segre, Aravell, Castellbó, Pallerols del Cantó i Guils del Cantó.

L’economia local és basa en la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l’agricultura de secà i l’explotació del bosc, si bé el sector industrial (de la fusta, elaboració de pinsos i material per a la construcció) n’és el principal recurs econòmic. Incipient indústria hotelera i dels serveis afavorida pel turisme.

El cap municipal és el poble de Montferrer, aturonat. A Castellbó és destaca la col·legiata de Santa Maria, de transició romànico-gòtica.

Dins el terme hi ha l’aeroport de la Seu d’Urgell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Josa i Tuixén (Alt Urgell)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 68,16 km2, 1.206 m alt, 122 hab (2016)

0alt_urgell

Situat a la vessant meridional de la serra de Cadí, al curs alt de la vall de la Vansa, formada per la confluència de la de Josa i la de la Mola, al sud del Cadinell (2.113 m alt), entre les serres interiors i les exteriors del Prepirineu, al límit amb les comarques del Berguedà i el Solsonès. Relleu molt accidentat i cobert en gran part per boscos de coníferes i pasturatges.

La principal activitat econòmica és la ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial de la Seu d’Urgell. Malgrat el turisme hivernal, viu un gran despoblament.

És forma el 1973 per la unió dels termes de Josa de Cadí i Tuixén. El cap municipal és el poble de Tuixén, dominat per l’església de Sant Esteve, d’origen romànic. A Josa de Cadí, església de Santa Maria i Sant Bernabé, dita el Castell.

El terme comprèn també la caseria de Cerneda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Fígols i Alinyà (Alt Urgell)

29 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 101,80 km2, 602 m alt, 254 hab (2016)

0alt_urgell

Situat a l’esquerra del Segre, entre el riu de la Vansa i el puig de l’Espia i accidentat pels contraforts occidentals del puig Galliner. El terme és accidentat, amb prop d’un miler d’hectàrees de bosc.

La vida econòmica és bàsicament agrícola, amb conreus de secà (cereals, patates) i també de regadiu, vora el riu, destinats al bestiar boví. Explotació forestal. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El cap del municipi és el poble de Fígols d’Organyà.

El terme comprèn també els pobles de Canelles de Segre, Romanius i Obac, l’antic terme del poble i l’antic monestir de Tresponts, els veïnats de Voltrera i Voloriu.

El municipi es va constituir el 1972, per l’annexió del terme d’Alinyà, que comprenia el llogaret de l’Alzina d’Alinyà, i els veïnats de les Sorts, Llobera, la Vall del Mig, la Vall Baixa, Forn i Caferna, a més de l’antic terme de Perles, amb el veïnat de Colldeboix.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Estamariu (Alt Urgell)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 21,16 km2, 1.084 m alt, 119 hab (2016)

0alt_urgell

Situat a la falda de la serra d’Arcavell, al nord-est de la comarca, a la dreta del Segre i al nord-est de la Seu d’Urgell. Relleu accidentat, amb zones de pins.

També hi abunden els prats, localitzats a la partida de Sorre, que han afavorit l’activitat ramadera bovina, base de l’economia local, dedicada sobretot a la producció de llet. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un serrat que separa el torrent d’Estamariu del de Bescaran, afluents del Segre; és remarcable l’antiga església de Sant Vicenç, esmentada el 839, valuós exemplar romànic de tres naus amb coberta de fusta, únic a la regió, el baldaquí policrom (segle XIV) és conservat des del 1906 al Museu d’Art de Catalunya, atribuït al mestre d’Estamariu.

Dins el terme, a Quera Vella, hi ha el petit monestir de Sant Vicenç de Pinsent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Coll de Nargó (Alt Urgell)

28 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 151,41 km2, 573 m alt, 574 hab (2016)

0alt_urgellSituat a la vall del Segre, entre la serra de Sant Joan i la de Turp. El terreny és accidentat i cobert de boscs d’espècies diverses.

Els conreus han estat tradicionalment de secà (oliveres i cereals), però amb la construcció del pantà d’Oliana el regadiu s’ha expandit. Hi ha també ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble es troba a la dreta del Segre, prop del coll de Nargó, que li ha donat nom; destaca l’església parroquial de Sant Climent, romànica del segle X, molt primitiva, amb campanar pre-romànic, que ha estat declarada monument nacional.

El municipi comprèn també els antics municipis de Gavarra i de Montanissell (agregats el 1969), les caseries d’Aubàs, de les Masies de Nargó i l’antic terme de Remolins.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques