Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell

Cava (Alt Urgell)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 42,19 km2, 1.335 m alt, 57 hab (2016)

0alt_urgellSituat al límit amb el Baridà (Baixa Cerdanya) i estès cap al sud des de la serra de Cadí fins a la plana, al peu del puig de la canal Baridana. El terreny és molt accidentat, amb boscs de pi negre i pi roig i pastures abundants.

Cultius de secà (cereals, patates, farratges). La ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, és la principal font de riquesa del municipi. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble és en un replà elevat a la dreta del riu de Cadí; l’església de Sant Climent depèn de la de Sant Martí d’Ansovell, dins el terme.

El municipi comprèn, també, el poble del Quer Foradat (pertanyent històricament al Baridà), el veïnat de Can Pubill (on hi ha les ruïnes del castell del Quer), l’església i antic terme de Sant Cristòfol de Vinyoles, el santuari del Boscal, una capella romànica i un gran casal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellciutat

17 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

(ant i pop: Ciutat)  Poble (721 m alt). Ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues fortaleses: la (esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards, refet el 1751), el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta.

Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina: les forces carlines de Tristany les prengueren per l’agost de 1874, però hagueren de capitular un any més tard davant el general alfonsí Martínez Campos després d’un mes de setge. Abandonades durant la Segona República, les fortaleses foren restaurades i rehabilitades a partir del 1950.

Al segle X la població és esmentada amb el nom de Civitas Fracta com a antiga capital de la comarca, al costat de la qual sorgí al voltant de la seu episcopal al nou vicus; les ruïnes de Santa Magdalena indiquen l’existència d’un nucli ibèric i visigòtic.

Formà part del vescomtat de Castellbó, del qual constituí el centre del quarter de Castellciutat, al castell residien els veguers del vescomtat i en depenien les batllies d’Aravell i Bellestar, la vall de Sant Joan, Civís, Aós, Estamariu, la Bastida d’Hortons i Adraén. Constituí municipi independent fins l’any 1971.

Cabó (Alt Urgell)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 80,33 km2, 768 m alt, 92 hab (2016)

0alt_urgell(ant: Caboet, o la Vall de Cabó)  Situat a la dreta del Segre, sota la serra del Boumort, al nord-est de Lleida, a la vall de Cabó, afluent del Segre per la dreta, al peu de la serra de Prada. El territori, força accidentat, és ocupat en bona part per boscos de pi roig i pastures.

La base econòmica del municipi és la ramaderia bovina (dedicada a la producció de llet), complementada per l’agricultura de secà: farratges, ordi i civada. Central elèctrica. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble, estès a banda i banda del riu de Cabó, és dominat per l’església romànica de Sant Serni, antiga església parroquial, que posteriorment ha estat substituïda per un nou temple (Sant Isidre i Sant Serni).

El terme comprèn, a més, el petit enclavament de Fontanet, dins el terme d’Organyà, els pobles del Vilar de Cabó (on hi ha un pont de pedra d’origen medieval), Senyús i el Pujal d’Organyà, el llogaret d’Ares, la caseria de Cap de la Vall i els antics termes de Favà i Montellà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bassella (Alt Urgell)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 70,25 km2, 423 m alt, 235 hab (2016)

0alt_urgell(abans Castellnou de Bassella)  Estès a banda i banda del Segre, a la seva confluència amb la ribera Salada, des de la serra d’Oliana fins a la del Pubill, a l’extrem sud de la comarca. A la part muntanyosa hi ha boscos d’alzines i de pins.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, força mecanitzada i amb predomini del secà (blat, ordi i civada) sobre el regadiu (patates i alfals per al bestiar); i la ramaderia (granges de porcs i ovelles). Àrea comercial de Ponts. La població ha anat minvant des del 1910.

El municipi es troba afectat pel pantà de Rialb, inaugurat l’any 1999 i que ha inundar bona part del terme.

Al poble de Bassella, negat pel pantà, destacava l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita de la Garrola, i el pont penjant de fusta.

A més d’aquest nucli i de Castellnou de Bassella, dins el terme es troben els pobles i llogarets de la Clua d’Aguilar (amb l’església romànica de Sant Sebastià), Aguilar de Bassella, Altés, Guardiola de Segre, Saranyana i Ogern, la caseria de Mirambell, l’antiga església parroquial de la Salsa, la masia i antic terme de la Portella i l’antic hostal del Corb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arsèguel (Alt Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 10,59 km2, 950 m alt, 83 hab (2016)

0alt_urgellEstès per la vall baixa del riu Arsèguel o de Cadí, al vessant nord de la serra de Cadí, en gran part a l’esquerra del riu Segre, al nord-est de Lleida. El relleu és força accidentat; hi abunden les pinedes de pi roig i les rouredes.

L’activitat econòmica dominant és la ramaderia bovina, complementada per l’explotació forestal i l’agricultura de regadiu, principalment per a l’obtenció d’herba per al bestiar boví. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble conserva alguna resta de muralla; hi destaca l’església parroquial de Santa Coloma, ja esmentada l’any 839. Actualment, per l’agost, hi té lloc una trobada d’acordionistes del Pirineu, de gran atractiu turístic, així com el Museu de l’Acordió d’Arsèguel.

Dins el terme es troba l’hostal del Pont d’Arséguel.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alàs i Cerc (Alt Urgell)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell: 57,67 km2, 768 m alt, 350 hab (2016)

0alt_urgellSituat a l’extrem oriental del pla de la Seu d’Urgell, a banda i banda del Segre. El municipi és el resultat de l’annexió de Cerc, el 1970, per l’antic municipi d’Alàs. Boscos de pins i de ribera. Una gran part del territori és plana.

Economia centrada en l’agricultura (cereals, patates, hortalisses, farratge i arbres fruiters, que dóna una fruita molt apreciada (pereres i pomeres). La ramaderia bovina i porcina completa les activitats econòmiques. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El cap del municipi és el poble d’Alàs. El terme comprèn, a més, el poble i antic municipi de Torres d’Alàs, els nuclis d’Artedó, la Bastida d’Hortons, amb un antic castell, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Sant Miquel, a més dels santuaris de Santa Maria de les Preses i de Sagàs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques