Poble, prop de la confluència del riu de Canelles (que neix als vessants occidentals del coll de Barnús) amb el riu de Perles, afluent del Segre.
La seva parròquia ja és esmentada el 830.
Canelles de Segre
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell
Campmajor
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret (1.132 m alt) de l’antic municipi d’Aravell, situat al vessant meridional del roc de la Guàrdia, unit, a la primera meitat del segle XIX, al terme i a la parròquia de Bellestar.
Calbinyà
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.013 m alt), de l’antic municipi d’Anserall, al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1.048 m alt), a 2 km de la Seu d’Urgell, ciutat que en detenia la senyoria. L’església parroquial (Sant Tomàs) és esmentada ja el 839.
Dins l’antic terme hi ha el llogaret de Sant Andreu de Calbinyà.
Caborreu, coma de
(les Valls de Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt).
El port de Caborreu, a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.
Cabó, vall de
(o les valls de Cabó) Vall, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.
És drenada per la riera, o riu, de Cabó, format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, els barrancs de la Vall i d’Inglada, i s’uneix al seu col·lector al poble de Cabó, aigua avall del qual són situats els pobles del Vilar de Cabó i del Pujal d’Organyà.
El bosc i les pastures cobreixen tota la zona per damunt dels 1.400-1.500 m.
És compresa dins el terme de Cabó, dit antigament la Vall de Cabó.
Cabanotes, estret de les
(Alàs i Cerc / Estamariu, Alt Urgell)
Congost del Segre, per on el riu penetra al pla de la Seu, entre els dos municipis.
Bescaran
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.360 m alt) i antic municipi, a partir del 1970 formà, amb els d’Anserall, Ars, Arcavell i Civís, el nou municipi actual. És situat a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.
És esmentat ja l’any 839. De l’antic monestir de Bescaran, desaparegut, es conserva un campanar romànic de tres pisos, amb finestrals dobles. Pertangué al capítol de la seu d’Urgell.
Dins el terme, prop del límit amb el d’Aristot i Estamariu, hi ha un gran dolmen anomenat Cabana del Moro, on han estat trobades restes de l’edat del bronze.
Berén
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.100 m alt), situat en un coster de la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Cabó.
De la seva església parroquial de Sant Martí, arruïnada, depenien els llogarets d’Argestues i de Miravall.
Pertanyia a la vall d’Aguilar, antic territori del vescomtat de Castellbó.
Bellpui
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Llogaret (800 m alt), situat a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a l’antiga vall d’Aguilar.
Pertanyia al vescomtat de Castellbó, on formava part del quarter de Castellbó.
Conserva part de l’església romànica de Santa Llogaia de Bellpui.
Bell-lloc -Alt Urgell-
Casa i santuari de la Mare de Déu de la Salut, que forma un enclavament entre el d’Alàs i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l’esquerra del Segre.
Fins al segle XVIII era residència d’estiu dels jesuïtes de la Seu d’Urgell.
Dades dels Països Catalans 