Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,89 km2, 101 m alt, 435 hab (2016)
Estès per la depressió empordanesa, al sud de Figueres i a l’esquerra del Fluvià, el qual forma en part el límit meridional del terme i al qual aflueixen alguns torrents.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà, i s’hi conrea la trilogia blat-userda-blat de moro, amb conreus intercalats de vinya i d’olivera; hi ha algun petit sector de regadiu. La ramaderia consta de bestiar boví i porcí. També hi ha una central productora d’electricitat i premses d’oli. Àrea comercial de Figueres. La població ha experimentat una lenta però constant davallada des de mitjan segle XIX.
El poble és al sector septentrional del terme; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,76 km2, 8 m alt, 721 hab (2016)
Situat a la plana al·luvial empordanesa, entre les conques del Fluvià i la Muga i regat pel rec del Molí, a l’est de Figueres.
El principal recurs econòmic del municipi és la ramaderia (bestiar boví i porcí, i avicultura), complementada per l’agricultura de regadiu (blat de moro i hortalisses) i de seca, dedicat principalment als cereals (blat, ordi i civada) i a l’alfals. Àrea comercial de Figueres.
El poble és al mig de la plana; s’hi destaquen l’església parroquial dedicada a sant Julià, gòtico-tardana; i el casal renaixentista on nasqué la reina Sibil·la de Fortià. Un aiguat destruí, en part, el poble el 1421. Esmentat ja el 971, pertanyia al comtat d’Empúries.
El terme comprèn també el poble de Fortianell, a l’oest de la capital municipal.
Municipi i capital de la comarca de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,30 km2, 39 m alt, 45.726 hab (2016)
Situat entre la Muga i el seu afluent, el Manol, a la plana empordanesa, al nord de Girona.
ECONOMIA.- L’agricultura, en retrocés a causa de l’expansió urbana, es limita a petites zones dedicades als conreus d’horta, cereals i farratges. La indústria és molt diversa; sobresurt amb força diferència la siderometal·lúrgica (fabricació de productes metàl·lics, bicicletes, motocicletes, maquinària agrícola); també són importants l’obtenció de materials per a la construcció, la fabricació de material elèctric, la indústria de la fusta i de la pell i la confecció. La indústria hotelera, gràcies a l’estratègica localització entre França i la Costa Brava, s’hi troba molt desenvolupada. El sector econòmic més important és el de serveis (comerç, centres d’ensenyament, d’assistència, etc) i és el nucli més important de tot l’Empordà per la seva funció comercial, en centralitzar els variats productes agropecuaris comarcals; mercat setmanal (dijous) i diverses fires anuals.
POBLACIÓ.- L’increment de població fou lenta fins al 1900; gràcies a la instal·lació del ferrocarril (1877) experimentà un ràpid desenvolupament urbà, i des de llavors acusà un augment que mantingué durant tot el segle XX, en part gràcies a l’increment industrial i fonamentalment dels serveis. És la segona ciutat de les comarques gironines quant a nombre d’habitants.
HISTÒRIA.- Poblada pels romans amb el nom de Ficariis, en resten una làpida i una necròpolis i diversos vestigis. Destruïda probablement durant les invasions bàrbares, reapareix documentada al segle IX. Pertanyé al comtat de Besalú fins al segle XII, quan passà al comtat de Barcelona. Al segle XIII Jaume I el Conqueridor la féu vila reial (1276). Al segle XIV tenia uns 500 hab i començà a adquirir importància: s’hi desenvolupà una comunitat jueva, i fou designada cap d’una extensa batllia.
Al segle XVII, després de participar en la guerra dels Segadors contra Felip IV, fou ocupada en dues ocasions (1675 i 1689) pels francesos en les guerres entre Espanya i la França de Lluís XIV. Amb la reorganització administrativa del segle XVIII, derivada del decret de Nova Planta (1716), passà a dependre del corregiment de Girona. Durant el regnat de Ferran VI de Borbó fou construït el castell de Sant Ferran (1753). Al final d’aquest segle fou novament ocupada (1794), durant la guerra contra la Convenció francesa, i posteriorment, durant la guerra del Francès. Al llarg del segle XIX es guanyà una sòlida tradició republicana i federal, a través de personalitats com Abdó Terrades, que en fou alcalde, Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo, i Joan Tutau, que fou ministre de la I República.
LA CIUTAT.- L’antic nucli medieval estava envoltat de muralles (enderrocades a la fi del segle XVII), de les quals es conserva una torre. La parròquia de Sant Pere ja existia l’any 1020; l’actual església és una construcció gòtica d’una sola nau (segles XIV-XV), considerablement modificada al segle XVIII. L’any 1752 s’inicià la construcció del castell de Sant Ferran, mostra important de l’arquitectura militar a Catalunya, projectat per Juan Martín Cermeño; la porta principal fou esculpida per Carles Grau. El centre de la ciutat moderna és la Rambla, al començament de la qual hi ha el monument a Narcís Monturiol (1918), obra de l’escultor Enric Casanovas i de l’arquitecte Ricard Giralt. L’any 1947 s’inaugurà el Museu de l’Empordà, i el 1974, el Teatre Museu Dalí (un dels més visitats de Catalunya), instal·lat a l’antic Teatre Principal, edifici que data del 1826. El Museu del Joguet, reformat el 1998, és el més important de l’estat en el seu gènere.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,00 km2, 44 m alt, 553 hab (2016)
Situat en un terreny pla, al sud-est mateix de Figueres, terme del qual el separa el riu Manol, afluent de la Muga.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), complementada pel regadiu (la qual és encara poc important tot i que travessa el terme el rec del Molí d’En Dorra), i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Figueres.
El poble, aturonat, és esmentat ja el 844, i s’estructura al voltant de les ruïnes de l’antic castell del Far, dins el recinte del qual hi ha l’església parroquial de Sant Martí, d’una sola nau, fortificada, que se utilitzà encara durant la guerra Gran pel comte de La Unión (1793), i fou ocupat pels napoleònics durant la guerra del Francès.
En el mateix terme, al sud del poble, hi ha el veïnat de l’Oliva.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,55 km2, 124 m alt, 421 hab (2016)
Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana empordanesa, comprèn una part de la vall alta de l’Orlina i la capçalera del Merdanç. La zona muntanyosa és boscada (suredes, fagedes i rouredes).
La base de l’economia és el conreu de la vinya, que ha donat lloc a una important cooperativa vinícola. També hi ha ramaderia (bovina i porcina) i explotació de fonts d’aigües ferruginoses i meners de ferro. Àrea comercial de Figueres.
El poble és al sector de la plana; se’n destaca l’església parroquial de Sant Jaume, d’origen romànic, completament reformada el 1786.
Al terme hi abunden els monuments megalítics i, al poble dels Vilars, hi ha una necròpoli hallstàtica, i comprèn, també, el poble de les Baussitges, l’antic terme de Desprac, l’antic monestir de Sant Genís Desprac, els masos de Freixe i Freixenet i l’antiga quadra i masia de Corbera.
Agricultura de secà i també de regadiu, s’hi conreen gra, hortalisses, arbres fruiters i farratges. Però el principal focus de l’economia ha estat durant anys la pesca, de gran tradició, que produeix les famoses anxoves de l’Escala. S’hi ha desenvolupat el turisme (especialment a la cala de Riells), amb un nou impuls a la població, amb un augment demogràfic constant al llarg del segle XX. Àrea comercial de Girona.
La vila és situada entre les cales de les Muscleres i Riells, al voltant del petit port, que revela el seu origen pescador; se’n destaquen l’església parroquial de Sant Pere, construïda en 1701-61; el Pòsit Vell, del segle XVII, i el cementiri vell.
Antiga ciutat. La Palaiapolis grega hi va ésser fundada pels foceus (segle VI aC) sobre l’antic illot de Sant Martí. Posteriorment, la van establir en terra ferma a l’anomenada Neàpolis, que fou emmurallada per separar-la de les poblacions indigets.
Després d’haver estat enclavament militar romà, l’any 45 aC, Cèsar hi va establir una colònia de veterans, on van conviure ibers, grecs i romans. Devastada per les invasions germàniques del segle III dC, en va quedar només una petita comunitat cristiana. El primer nucli que s’hi establí, ibèric, era l’anomenada Indiké.
Empúries és l’única de les colònies gregues de l’Occident llunyà que ha pogut ésser totalment excavada, i per això s’hi reconeix tot el nucli urbà: muralles, carrers, places, temples, etc. Entre la multitud de restes, especialment de ceràmica, es destaca una escultura d’Asclepi o Esculapi. La part visible de la ciutat grega pertany a l’època hel·lenística i romano-republicana.
Les excavacions, iniciades el 1907 per J. Puig i Cadafalch, han permès posar al descobert una bona part de la ciutat grega i romana. La major part de restes trobades es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 34,93 km2, 193 m alt, 550 hab (2016)
Situat a l’anomenada Garrotxa d’Empordà, a la vall que forma el Ricardell, subafluent de la Muga. Terreny accidentat per la serra de l’Albera; hi abunden els boscos de pi i d’alzina surera.
Els conreus són especialment de secà (cereals, vinya i oliveres), amb algunes hectàrees de regadiu (hortalisses i cereals) a la vall de la Muga. La ramaderia (bestiar oví, boví i porcí), l’avicultura i l’apicultura completen l’economia del municipi. Àrea comercial de Figueres. La població, que no havia cessat de disminuir des de la fi del segle XIX, actualment s’ha estabilitzat.
El poble és a la dreta del Ricardell; destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), i cases senyorials dels comtes de Darnius.
Dins el terme hi ha el veïnat d’Arnera, el llogaret i antic castell de Mont-roig (on, el 1794, tingué lloc la batalla de Mont-roig) i el santuari de Sant Esteve del Llop; prop de la masia de can Puig hi ha un notable dolmen.
Abadia benedictina (Sant Quirc de Colera), al vessant meridional de la serra de l’Albera. És esmentada ja el 844; el 927 l’abat Manuel redreçà el monestir i inicià una nova església, en terrenys cedits pel comte Gausbert d’Empúries, consagrada el 935, ampliada el segle XI sobre un pla basilical i renovada entorn del 1123 (any que fou consagrada a sant Quirze, sant Andreu i sant Benet).
En resta l’església, modernament restaurada, notable edifici de tres naus, la central amb volta de canó i les laterals de quart de cercle, amb tres absis amb decoracions llombardes d’època molt evolucionada; resta un tros de claustre, molt primitiu, i unes altres edificacions veïnes, aprofitades com a masia el segle XIX.
Prop del monestir hi ha l’església de Santa Maria, consagrada el 1135 com a parròquia dels súbdits del cenobi.
El principal recurs econòmic del municipi és actualment el turisme, que s’ha imposat a les tradicionals activitats agrícoles (especialment el conreu de la vinya), ramaderes i pesqueres i ha omplert el terme de càmpings, hotels i urbanitzacions, com el nucli turístic de la platja de Garbet. També hi ha un port esportiu en una de les dues grans badies que formen el litoral. Àrea comercial de Figueres.
El poble és a la zona del port de Colera, a l’esquerra de la riera de Molinars; amb l’església parroquial de Sant Miquel, que havia pertangut al monestir de Colera.
Dins el terme, separat del de Portbou el 1934, hi ha alguns sepulcres megalítics i comprèn també el poble de Molinars.
Dades dels Països Catalans 