Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Cadaqués (Alt Empordà)

48 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,43 km², 23 m alt, 2.712 hab (2019)

0alt_empordaSituat entre els caps de Creus i de Norfeu, a l’extrem de la serra de Rodes, a la zona septentrional de la Costa Brava.

El relleu és molt accidentat, la costa és espadada, amb caps, cales i la badia, o port, de Cadaqués i la de Portlligat. A partir del 1920 el municipi va esdevenir un centre d’atracció de pintors i escriptors, sobretot a causa de la presència de Salvador Dalí a Portlligat, dins el terme i fou un dels primers centres turístics de la Costa Brava.

pobl_cadaquesLa vila és al fons del port natural, al voltant de l’antic castell de Cadaqués; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic tardà (segles XVI-XVII), amb un interessant retaule barroc (1723-25); dominant la població, resten les ruïnes d’una fortificació anomenada castell de les Creus o de Sant Jaume.

A l’estiu i des del 1970 hi té lloc el Festival Internacional de Música de Cadaqués.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Cabanes (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 15,02 km2, 26 m alt, 915 hab (2016)

0alt_emporda(o Cabanes d’Empordà)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al mig de la depressió empordanesa, entre els rius Llobregat d’Empordà i la Muga.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades de la Muga, amb cultius hortícoles fruiters, i s’aprofiten parcialment pels cereals; de secà, vinya. La ramaderia és de bestiar boví i cria d’animals de granja. Àrea comercial de Figueres.

El poble, situat entre els dos rius, és esmentat ja el 935; l’església parroquial, dedicada a sant Vicenç, es troba davant de les ruïnes de l’antiga capella de Sant Sebastià; la torre de Cabanes, correspon probablement al castell de Cabanes, esmentat al segle XIV.

Prop del poble hi ha l’antic monestir i antiga abadia de monges cistercenques de Sant Feliu de Cadins, del qual resta, entre altres dependències, l’església romànico-gòtica dels segles XII-XIII. El terme també comprèn els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabanelles (Alt Empordà)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 55,58 km2, 194 m alt, 257 hab (2016)

0alt_empordaSituat a l’alta conca de la riera d’Àlguema, a l’interior de la comarca, al límit amb la Garrotxa. Comprén part de la vall del Fluvià, per on s’estén l’antic terme d’Espinavessa, que forma part del municipi. El relleu és lleugerament accidentat pel vessant oriental de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont; hi ha suredes i pasturatges.

Els recursos del municipi es limiten a l’agricultura de secà (oliveres i cereals) i la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí. Àrea comercial de Figueres. La població, en conseqüència, ha minvat de manera constant durant el segle XX i es troba molt dispersada entre el nucli principal i el terme.

El poble, a la dreta de la riera d’Àlguema, és esmentat ja el 1017.

Dins el terme hi ha els pobles d’Espinavessa, Queixàs, on hi ha l’antiga cel·la romànica de Sant Romà de Casamor, Sant Martí Sesserres, l’Estela (amb l’antic monestir de Santa Maria d’Estela) i Vilademires, i el veïnat de la Palma.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borrassà (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,45 km2, 73 m alt, 711 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la vall que forma l’Àlguema, subafluent de la Muga, al sud de la ciutat de Figueres, en un terreny pla.

La vida econòmica local es limita als recursos tradicionals: ramaderia (bestiar boví per a aprofitament de la carn i la llet, oví i porcí) i agricultura; els conreus són principalment de secà i produeixen sobretot farratges, cereals (gra d’aresta, blat de moro i userda, intercalant l’olivera). Àrea comercial de Figueres. La població tendeix a disminuir.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu, ja esmentada el 818.

El terme comprèn també els pobles de Vilamorell, a llevant, i de Creixell, al sud-est, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Creixell, que conserva una imatge d’alabastre policromada del segle XV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Boadella i les Escaules (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,78 km2, 82 m alt, 266 hab (2016)

0alt_emporda(ant: Boadella d’Empordà)  Situat a la conca de la Muga, on els darrers contraforts de la serra dels Tramonts enllacen amb la plana empordanesa. La vall que forma el riu en aquest sector ha estat inundada parcialment pel pantà de Boadella. La zona muntanyosa del terme és coberta per la vegetació natural (bosc de pins, alzines sureres i pasturatges).

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera) sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades de la Muga; i la ramaderia (bestiar boví i oví). L’explotació dels jaciments de coure i de plom fou abandonada al segle XIX. Darrerament, la construcció del pantà ha donat lloc a la instal·lació d’una central hidroelèctrica i a l’aparició d’alguns nuclis turístics, que semblen haver deturat la corba demogràfica descendent iniciada a mitjan segle XIX.

El poble, a la vora dreta de la Muga, havia estat emmurallat i era presidit pel castell de Boadella; l’església parroquial és dedicada a santa Cecília.

El terme comprèn el poble i l’antic monestir de les Escaules.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Biure (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,02 km2, 81 m alt, 233 hab (2016)

0alt_emporda(o Biure d’Empordà)  Situat al peu del Mont-roig, a la confluència de les valls del Llobregat d’Emporda i del seu afluent el Ricardell, subafluent de la Muga, al nord-oest de la ciutat de Figueres. Al terme hi ha pasturatges i boscos de pins i d’alzines sureres (les quals havien estat explotades econòmicament per una petita indústria tapera).

Actualment, els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (olivera, vinya i cereals) i a la ramaderia ovina, que aprofita els pasturatges, circumstància que ha provocat un notable descens de la població, sobretot durant les últimes dècades. És totalment abandonada l’explotació de guixeres i pedreres de calcària, molt rendible fins al començament del segle XX. Àrea comercial de Figueres.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba a la ribera esquerra del riu de Ricardell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bàscara (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 17,50 km2, 66 m alt, 980 hab (2016)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, als contraforts de la serra que separa les conques del Fluvià i del Ter, al nord-est de Girona. Les terres no conreades són ocupades per boscos de pins i d’alzines sureres.

L’agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i de regadiu (hortalisses i fruiters), dominen l’activitat econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (bestiar boví), l’avicultura i l’explotació del bosc i d’algunes pedreres. Depèn de les àrees comercials de Girona i Figueres. La població, que s’ha mintingut relativament estable entre el 1900 i el 1950, tendeix a minvar.

La vila és emplaçada a la riba dreta del Fluvià, prop de la carretera de França; conserva restes de la torre de la Presó, de l’antic castell episcopal de Bàscara; l’església parroquial és dedicada a sant Iscle i a santa Victòria.

El terme comprèn també els pobles de Calabuig i d’Orriols (on hi ha l’església de Sant Genís) i l’antic lloc romà de Cinyana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 12,30 km2, 70 m alt, 1.587 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre l’anomenada Garrotxa empordanesa i la depressió de l’Empordà, part del terme és regat pel Manol (afluent de la Muga). Al sector septentrional del terme, moderadament accidentat, hi ha boscos (alzinars i pinedes) i pasturatges.

L’agricultura, bàsicament de secà (cereals, blat de moro, alfals i oliveres), centre la vida econòmica del municipi, complementada per la ramaderia i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’agrupa al voltant de les ruïnes de l’antic castell d’Avinyonet. Hi destaca l’església de Sant Esteve, del segle XVIII, que va ser aixecada en el lloc que ocupava l’església romànica del castell.

Dins el terme es troben també el santuari i el veïnat de Santa Eugènia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Armentera, l’ (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,60 km2, 7 m alt, 935 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià, en la zona dels aiguamolls de l’Empordà. Hi ha unes 5 ha sense conrear, cobertes de pi blanc, freixes, salze i pasturatges permanents.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, cebes, alfals i bleda-rave) i, en menor importància, de regadiu (moresc i alfals); però hi ha en projecte el regatge de tot el terme. La ramaderia consta de bestiar oví, boví i, sobretot, porcí; hom cria també conills i aviram. Darrerament, té molta importància el turisme, a causa del desenvolupament turístic de la zona costanera empordanesa. Àrea comercial de Girona.

La vila es troba a la vora esquerra del riu Vell; l’església parroquial de Sant Martí és del segle XIX. Pertanyia al comtat d’Empúries. La zona dels aiguamolls és de gran interès botànic i ornitològic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albanyà (Alt Empordà)

28 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 94,39 km2, 239 m alt, 147 hab (2016)

0alt_empordaSituat a l’alta vall de la Muga, en plena Garrotxa empordanesa. De relleu accidentat pels contraforts del puig de Bassegoda, amb boscos d’alzines i de pins. El terme municipal comprèn dos sectors pràcticament separats pel de Sant Llorenç de la Muga: al sud, l’antic terme d’Albanyà, i al nord, els antics termes de Carbonils i dels Horts, al límit amb el Vallespir.

Hi predomina l’agricultura de secà. La ramaderia, l’avicultura, una petita central hidroelèctrica i, sobretot, l’explotació de la riquesa forestal completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Figueres.

L’església parroquial de Sant Pere, romànica, és probablement successora de l’antic monestir de Sant Pere d’Albanyà. Al terme hi ha també el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques