Agricultura de secà, ramaderia (bestiar oví i boví) i producció d’electricitat. Explotació de pedreres i mines de talc. Hi era tradicional la fabricació de pipes. La població minva des de mitjan segle XIX.
A la vila, que conserva restes de l’antic castell de Maçanet, destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic. Al mig de la plaça Major hi ha l’anomenada “maça d’en Rotllan”, atribuïda a aquest heroi llegendari.
Dins el terme hi ha els pobles d’Oliveda, Tapis i els Vilars, el santuari de les Salines, així com diverses urbanitzacions amb funcions de segona residència.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,28 km2, 142 m alt, 1.210 hab (2016)
Situat a l’aiguabarreig de la Muga amb el riu Manol, al nord-oest de Figueres. Terreny suaument accidentat i cobert en part de suredes.
Agricultura de regadiu i de secà (blat, userda, blat de moro, amb conreus intercalats d’olivera), complementada per l’avicultura i activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres de calcàries. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.
La vila és al vessant d’un serrat coronat per les ruïnes (torres i muralles) de l’antic castell de Llers; l’església parroquial és dedicada a sant Julià i santa Basilissa, i és obra dels segles XVII-XVIII. Fou el centre de la baronia de Llers.
L’agricultura és de secà, principalment vinyes, i petites explotacions dedicades al conreu de productes d’horta. Una de les activitats econòmiques principals és la pesca. Explotació de les pedreres de pegmatites que contenen feldspats. L’afluència del turisme ha impulsat la indústria de la construcció i l’hotelera; altres sectors com el comercial o de serveis també se n’han vist beneficiats. A partir del 1960 la població ha crescut notablement. Les urbanitzacions uneixen la vila al barri pescador (Port de Llançà) i actual centre turístic del Port de Llançà. Àrea comercial de Figueres.
La vila és a la dreta de la riera de la Valleta; església parroquial de Sant Vicenç (segle XVIII), de portada barroca. Santuari de la Mare de Déu del Port (segle XVII).
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,50 km2, 197 m alt, 752 hab (2016)
(o Lledó) Situat a les Garrotxes d’Empordà (contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont), a la vall alta del riu Manol, afluent de la Muga. Una bona part del terme està coberta de bosc (pins, suredes i roures).
S’hi conreen cereals, vinya i oliveres. Ramaderia porcina, ovina i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una fàbrica de filatures. Àrea comercial de Figueres.
Monestir o canònica agustiniana de Santa Maria de Lledó, monument històrico-artístic. Des del 1929 l’església parroquial és la del monestir. Antiga parròquia de Sant Feliu, reedificada el 1758, que conservaba un notable retaule gòtic de Sant Tomàs (actualment al Museu d’Art de Catalunya).
El terme comprèn, a més, els veïnats de Pujol i Manol de Dalt i el santuari dels Apòstols.
L’agricultura és de secà: oliveres, cereals i vinya. Malgrat la supresió de la duana (1995) conserva les activitats derivades de la situació fronterera (complex turístic de La Porta Catalana, obra de Josep Lluís Sert, i el barri dels Límits), amb funcions de servei, gràcies a la xarxa de comunicacions (autopista, carretera) que travessen el terme municipal. Àrea comercial de Figueres.
La vila és situada al peu del massís de l’Albera, a la dreta del Llobregat; església de Santa Maria, d’origen gòtic, i Ca n’Armet, d’interès arquitectònic.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,01 km2, 56 m alt, 854 hab (2016)
Al nord-est de la ciutat de Figueres, al peu de la serra de la Baga d’En Ferran, a l’extrem nord de la plana empordanesa. El relleu és accidentat, al nord pels contraforts meridionals de l’Albera i la serra de Rodes. La zona forestal és ocupada per alzines sureres, pinedes (explotades econòmicament) i matollar.
Però el principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, totalment de secà i dedicada bàsicament a la vinya i que ha donat lloc a un celler cooperatiu que elabora vins i caves; també hi ha conreus de cereals i oliveres. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia iniciat una important davallada a partir de mitjan segle XIX, actualment tendeix a recuperar-se.
El nucli vell del poble, o Garriguella Vella, on hi ha la casa del comú, és a l’oest del poble de Noves, on hi ha la parròquia nova dedicada a santa Eulàlia.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,89 km2, 101 m alt, 435 hab (2016)
Estès per la depressió empordanesa, al sud de Figueres i a l’esquerra del Fluvià, el qual forma en part el límit meridional del terme i al qual aflueixen alguns torrents.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà, i s’hi conrea la trilogia blat-userda-blat de moro, amb conreus intercalats de vinya i d’olivera; hi ha algun petit sector de regadiu. La ramaderia consta de bestiar boví i porcí. També hi ha una central productora d’electricitat i premses d’oli. Àrea comercial de Figueres. La població ha experimentat una lenta però constant davallada des de mitjan segle XIX.
El poble és al sector septentrional del terme; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,76 km2, 8 m alt, 721 hab (2016)
Situat a la plana al·luvial empordanesa, entre les conques del Fluvià i la Muga i regat pel rec del Molí, a l’est de Figueres.
El principal recurs econòmic del municipi és la ramaderia (bestiar boví i porcí, i avicultura), complementada per l’agricultura de regadiu (blat de moro i hortalisses) i de seca, dedicat principalment als cereals (blat, ordi i civada) i a l’alfals. Àrea comercial de Figueres.
El poble és al mig de la plana; s’hi destaquen l’església parroquial dedicada a sant Julià, gòtico-tardana; i el casal renaixentista on nasqué la reina Sibil·la de Fortià. Un aiguat destruí, en part, el poble el 1421. Esmentat ja el 971, pertanyia al comtat d’Empúries.
El terme comprèn també el poble de Fortianell, a l’oest de la capital municipal.
Municipi i capital de la comarca de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,30 km2, 39 m alt, 45.726 hab (2016)
Situat entre la Muga i el seu afluent, el Manol, a la plana empordanesa, al nord de Girona.
ECONOMIA.- L’agricultura, en retrocés a causa de l’expansió urbana, es limita a petites zones dedicades als conreus d’horta, cereals i farratges. La indústria és molt diversa; sobresurt amb força diferència la siderometal·lúrgica (fabricació de productes metàl·lics, bicicletes, motocicletes, maquinària agrícola); també són importants l’obtenció de materials per a la construcció, la fabricació de material elèctric, la indústria de la fusta i de la pell i la confecció. La indústria hotelera, gràcies a l’estratègica localització entre França i la Costa Brava, s’hi troba molt desenvolupada. El sector econòmic més important és el de serveis (comerç, centres d’ensenyament, d’assistència, etc) i és el nucli més important de tot l’Empordà per la seva funció comercial, en centralitzar els variats productes agropecuaris comarcals; mercat setmanal (dijous) i diverses fires anuals.
POBLACIÓ.- L’increment de població fou lenta fins al 1900; gràcies a la instal·lació del ferrocarril (1877) experimentà un ràpid desenvolupament urbà, i des de llavors acusà un augment que mantingué durant tot el segle XX, en part gràcies a l’increment industrial i fonamentalment dels serveis. És la segona ciutat de les comarques gironines quant a nombre d’habitants.
HISTÒRIA.- Poblada pels romans amb el nom de Ficariis, en resten una làpida i una necròpolis i diversos vestigis. Destruïda probablement durant les invasions bàrbares, reapareix documentada al segle IX. Pertanyé al comtat de Besalú fins al segle XII, quan passà al comtat de Barcelona. Al segle XIII Jaume I el Conqueridor la féu vila reial (1276). Al segle XIV tenia uns 500 hab i començà a adquirir importància: s’hi desenvolupà una comunitat jueva, i fou designada cap d’una extensa batllia.
Al segle XVII, després de participar en la guerra dels Segadors contra Felip IV, fou ocupada en dues ocasions (1675 i 1689) pels francesos en les guerres entre Espanya i la França de Lluís XIV. Amb la reorganització administrativa del segle XVIII, derivada del decret de Nova Planta (1716), passà a dependre del corregiment de Girona. Durant el regnat de Ferran VI de Borbó fou construït el castell de Sant Ferran (1753). Al final d’aquest segle fou novament ocupada (1794), durant la guerra contra la Convenció francesa, i posteriorment, durant la guerra del Francès. Al llarg del segle XIX es guanyà una sòlida tradició republicana i federal, a través de personalitats com Abdó Terrades, que en fou alcalde, Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo, i Joan Tutau, que fou ministre de la I República.
LA CIUTAT.- L’antic nucli medieval estava envoltat de muralles (enderrocades a la fi del segle XVII), de les quals es conserva una torre. La parròquia de Sant Pere ja existia l’any 1020; l’actual església és una construcció gòtica d’una sola nau (segles XIV-XV), considerablement modificada al segle XVIII. L’any 1752 s’inicià la construcció del castell de Sant Ferran, mostra important de l’arquitectura militar a Catalunya, projectat per Juan Martín Cermeño; la porta principal fou esculpida per Carles Grau. El centre de la ciutat moderna és la Rambla, al començament de la qual hi ha el monument a Narcís Monturiol (1918), obra de l’escultor Enric Casanovas i de l’arquitecte Ricard Giralt. L’any 1947 s’inaugurà el Museu de l’Empordà, i el 1974, el Teatre Museu Dalí (un dels més visitats de Catalunya), instal·lat a l’antic Teatre Principal, edifici que data del 1826. El Museu del Joguet, reformat el 1998, és el més important de l’estat en el seu gènere.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,00 km2, 44 m alt, 553 hab (2016)
Situat en un terreny pla, al sud-est mateix de Figueres, terme del qual el separa el riu Manol, afluent de la Muga.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), complementada pel regadiu (la qual és encara poc important tot i que travessa el terme el rec del Molí d’En Dorra), i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Figueres.
El poble, aturonat, és esmentat ja el 844, i s’estructura al voltant de les ruïnes de l’antic castell del Far, dins el recinte del qual hi ha l’església parroquial de Sant Martí, d’una sola nau, fortificada, que se utilitzà encara durant la guerra Gran pel comte de La Unión (1793), i fou ocupat pels napoleònics durant la guerra del Francès.
En el mateix terme, al sud del poble, hi ha el veïnat de l’Oliva.
