Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Port de la Selva, el (Alt Empordà)

26 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 41,62 km2, 12 m alt, 992 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector septentrional de la Costa Brava, en un port natural de la península del cap de Creus (badia del Port de la Selva), entre el cap Gros i la punta de s’Arenella i al peu de la serra de Rodes.

El principal conreu és la vinya, seguida per les oliveres, els cereals i les hortalisses. Activitat pesquera al port (teranyines i bous). Els sectors turístic i de serveis són la principal activitat econòmica del municipi; indústria hotelera i nombroses urbanitzacions i apartaments. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia disminuït fins al 1960, a partir de llavors acusa una tendència a créixer.

La vila s’estén al sector de llevant de la badia. Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, barroca.

Dins el terme hi ha el monestir romànic de Sant Pere de Rodes (conjunt monumental) i el poble de la Vall de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Nàutic

Pontós (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,66 km2, 94 m alt, 240 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Pla de l’Estany, entre la riera d’Àlguema, subafluent de la Muga, i l’esquerra del Fluvià. Hi ha boscs de pins, roures i alzines.

Agricultura predominantment de secà: s’hi conrea blat, userda i blat de moro; al regadiu, s’hi troben hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble és a la plana entre dues elevacions on s’aixequen, al nord, la torre de l’Àngel, i, al sud, el castell de Pontós (al voltant del qual s’ha format el veïnat del Castell de Pontós) que fou el centre de la baronia de Pontós. Església parroquial de Sant Martí. El 1795 durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla de Pontós.

Dins el terme també hi ha el poble de Romanyà de Besalú i la caseria de la Pobla de Pontós.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont de Molins (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,66 km2, 43 m alt, 531 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la depressió empordanesa, prop de Figueres; drenat pel Llobregat d’Empordà i per la Muga, el terme s’estén a l’esquerra d’aquest darrer riu, a la zona dels terraprims; a ponent hi ha la serra de Tramonts, amb matollar, garrigues i pinedes.

Població agrícola; els principals conreus de secà són la vinya i la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro: el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través dels regs del Molí i de la Font. Cooperativa vinícola que comercialitza vins de qualitat. Hi ha granges de porcí i d’aviram. Explotació de pedreres de roca calcària. Indústria hotelera. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’ha format aigua avall de l’antic nucli de Molins de Dalt, on hi hagué radicat l’antic castell de Molins (o torre d’en Buac). Església parroquial de Sant Sebastià, del segle XVIII.

Dins el municipi hi ha el santuari marià del Roure i les ruïnes del castell de Montmarí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Peralada (Alt Empordà)

54 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,61 km2, 32 m alt, 1.859 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la confluència del Llobregat d’Empordà i la Muga, al peu del massís de l’Albera, al nord-est de Figueres.

Gran part del terme és conreat, hi sobresurt la vinya, base d’una notable indústria vinícola. Ramaderia de bestiar porcí, boví i aviram. El sector terciari i turístic es beneficià per la creació del casino Castell de Peralada i d’un camp de golf.

A la vila es conserven restes de les primitives muralles i de l’antic castell de Peralada, documentat ja el segle IX. Església parroquial de Sant Martí, reconstruïda modernament (segle XVIII); antic convent gòtic del Carme (amb el claustre del segle XIV), claustre romànic de l’antic convent del Roser i diverses cases senyorials, entre les quals sobresurt la d’Avinyó, del segle XIII.

Nucli de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Museu del Castell

Pedret i Marzà (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,65 km2, 22 m alt, 186 h (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord de la plana empordanesa, entre la serra de Rodes i a l’esquerra de la Muga, al sud de la comarca, prop de Figueres. Travessa el terme de nord a sud la riera de Pedret, que desguassa per l’esquerra a la Mugueta.

Agricultura de secà: cereals (blat, ordi i civada), blat de moro, llegums, olivera i, principalment, vinya; el regadiu és limita a unes poques hectàrees d’hortalisses. Té importància la ramaderia (bestiar boví i porcí). Forma part de l’àrea comercial de Figueres.

Els dos nuclis que formen el municipi estan clarament diferenciats, Pedret (on hi ha l’església parroquial de Sant Esteve) és al vessant est i Marzà (cap municipal) a l’oest, el primer presenta un poblament dispers i el segon és un conjunt agrupat a l’entorn d’una plaça.

Fins poc abans del 1940 pertangué al municipi de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pau (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,70 km2, 33 m alt, 537 hab (2017)

0alt_empordaSituat als vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, que accidenta el sector oriental del terme. Drenen el terme diversos barrancs afluents de la Muga. El bosc (pins i alzines) i els pasturatges ocupen unes 150 ha.

L’agricultura és tota de secà, basada en la viticultura i el conreu d’oliveres; també s’hi conrea blat, userda i blat de moro. Complementen l’economia la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura i les activitats derivades del sector agrícola (producció d’oli i vi). Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana; destaca l’església parroquial dedicada a sant Martí, i el palau senyorial de l’antic castell de Pau, que esdevingué centre de la baronia de Pau.

El terme comprèn, a més, el poble de Vilaüt i la masia i antic monestir de Penardell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau-saverdera (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,45 km2, 78 m alt, 1.456 hab (2017)

0alt_empordaSituat als contraforts sud-occidentals de la serra de Rodes (el cim on s’aixeca el castell de Sant Salvador de Verdera), que accidenta el sector oriental del terme. El sector pla, al peu d’aquesta serra, arriba fins a la zona pantanosa dels estanys de Castelló, al grau de la Muga. Diversos barrancs drenen el terme. El sector muntanyós és cobert en part d’alzines sureres.

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de vinya i intercalacions d’oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí. Avicultura. Cooperativa agrícola. Explotació de pedreres de quars. Àrea comercial de Figueres.

El poble és dominat per l’antic castell de Sant Salvador de Verdera; l’església parroquial de Sant Joan és d’origen romànic. De l’antic castell de Palau-saverdera resten dues torres de planta circular.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de les Torroelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,44 km2, 86 m alt, 96 hab (2017)

0alt_emporda(o Palau Sardiaca)  Situat a la plana empordanesa, a l’esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, i al sud de Figueres. Una petita part del territori és boscada (pins i, vora el Fluvià, arbres de ribera).

L’agricultura n’és la base econòmica: cereals (blat i ordi), blat de moro, farratge, a més de vinya i d’olivera. Complementa l’agricultura la ramaderia de bestiar porcí i boví sobretot, i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres.

Els dos nuclis principals són el poble de Santa Eulàlia de Palau, cap administratiu, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. Pertanyia a la canònica de la seu de Girona. El 1698 era lloc reial de la batllia de Siurana.

El municipi comprèn també el veïnat d’Estanyet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Orquestra de Cadaqués

2 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà, 1988 – )

Orquestra. Creada com a orquestra resident del Festival de Música de Cadaqués. És integrada per músics d’arreu d’Europa que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats. Edmon Colomer i Philippe Entremont foren els primers, i des del 1990 treballa fonamentalment amb Sir Neville Marriner i Gennadij Rozdestvenskij.

Amb ella han actuat artistes com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha i Paco de Lucía. Ha estrenat l’òpera Babel 46 de Xavier Montsalvatge, a més de partitures de Salvador Brotons, Cristóbal Halffter, Tomás Marco i Luis De Pablo, entre d’altres. També dedica especial atenció a la recuperació del patrimoni musical català.

Ha enregistrat el Concierto de Aranjuez, de Rodrigo, amb Paco de Lucía, i la nova versió de Goyescas d’Enric Granados, reorquestrada per Albert Guinovart. Des del 1991 és orquestra resident del Festival Internacional de Música Castell de Peralada i cada dos anys organitza un Concurs Internacional de Directors d’Orquestra.

Enllaç web:  Orquestra de Cadaqués

Ordis (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,55 km2, 98 m alt, 364 hab (2017)

0alt_empordaEstà situat entre el Manol i el seu afluent la riera d’Àlguema, límit meridional del terme, al sud-oest de Figueres. Hi ha boscs de pins i alzines i matollar.

L’agricultura és gairebé tota de secà i els principals conreus són els cereals (blat i ordi principalment), el blat de moro, la vinya i el farratge; el regadiu és minso. La ramaderia (boví, porcí i oví) complementa l’economia. Forma part de l’àrea comercial de Figueres.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d’origen romànic i totalment reformada a començaments del segle XVIII. L’antic hospital, amb una capella dedicada a santa Caterina, ha estat convertit modernament en casa rectoral. El lloc, esmentat ja el 1019, pertangué als comtes de Peralada.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Nicolau i de Pols, aquest amb l’antic monestir de Santa Maria de Pols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Maria Pagès