Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Roses, monestir de

6 Respostes

(Roses, Alt Empordà)

Abadia benedictina (Santa Maria de Roses), situada dintre l’antiga ciutadella de la població, a l’entrada de la vila moderna. Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes (nom que perdurà fins al s XIV), que el 943 era una cel·la o pertinença de Sant Pere de Rodes.

Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna. Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló.

La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, amb drets sobre la pesca del cap Norfeu al cap Morrell, drets sobre els naufragis i molts béns i dons prop la mar i en terres empordaneses.

La sèrie dels seus abats s’inicià amb Llunesi (960?) i Guifré (976). Sota la protecció comtal reedificà la seva església (1022), augmentà el patrimoni, donà origen a la vila de Roses, que depenia del monestir, per bé que li fou discutit el seu domini fins el 1362 pels comtes d’Empúries, i creà filials a Pedret i Marzà (Santa Maria de Penardell) i Santa Maria del Camp, a Garriguella.

Els seus drets de pesca eren una important font d’ingressos, però també causa de plets amb els habitants dels pobles veïns.

Al s XV inicià la decadència. El 1588 el monestir fou abandonat a causa de la pesta i fou saquejat i espoliat. El 1592 el papa l’uní com a filial o priorat a Santa Maria d’Amer.

El 1792 els pocs monjos que hi havia abandonaren el monestir, que fou destruït pels francesos el 1793. Aleshores fou abandonat del tot i construïda una nova església a la vila de Roses (1795).

Recentment s’ha reconstruït la capçalera de l’antiga abadia i s’han emprès obres d’excavació i neteja a l’indret del vell monestir.

Roses, badia de

23 Respostes

(Alt Empordà)

Golf de la Costa Brava, situat entre les penínsules del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca. El seu angle meridional assenyala la separació amb el Baix Empordà.

És de forma regular, el·líptica, i té 15 km d’ample a la boca, 18 km a l’interior i 7 km de profunditat. Hi desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries el Fluvià i la Muga, a 3 km un de l’altre. Constitueix una costa baixa i pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus.

Antic lloc obert a la relacions marítimes; les poblacions gregues de Rodes (a la badia de Roses) i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes d’afluència turística on actualment s’estableixen hotels i urbanitzacions.

Roses (Alt Empordà)

50 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,91 km2, 5 m alt, 19.216 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord del golf de Roses i accidentat per la serra de Rodes, que accidenta el sector més oriental del terme i dóna lloc a una costa alta i rocosa, on s’obren algunes cales, entre les quals sobresurt la de cala Montjoi.

La viticultura és el principal recurs agrícola, si bé ha anat perdent pes econòmic davant d’altres sectors. El port de Roses, que al segle XVIII s’utilitzà per al tràfic marítim, actualment és dedica exclusivament a port esportiu i a l’activitat pesquera, que representa el 14% del total de les captures dels ports del litoral català; compta amb una cooperativa de pescadors. L’activitat industrial es limita a petites empreses de salaó de peix (anxoves) i d’altres derivades de la construcció. Tanmateix la principal font d’ingressos del municipi prové del sector turístic i dels serveis derivats d’aquest Àrea comercial de Figueres.

pobl_rosesA l’estiu la població supera els 100.000 hab, que aprofiten l’extensa oferta d’hotels, apartament i les nombroses urbanitzacions del seu terme municipal..

La vila s’allargava des del recinte de l’antiga ciutadella de Roses (amb restes de l’antic monestir de Roses i de l’antiga ciutat grega de Rhode) fins als molls del port. Església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de la Trinitat, l’antic monestir i actual urbanització de Santa Margarida de Vilanera, l’antic terme i urbanització de la Garriga i el veïnat i centre turístic de Montjoi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Biblioteca – Port Esportiu

Riumors (Alt Empordà)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,54 km2, 7 m alt, 266 hab (2017)

0alt_empordaSituat al mig de la depressió de l’Empordà, s’estèn a la plana al·luvial de la Muga i el Fluvià, prop dels aiguamolls de l’Empordà, entre el canal del Molí i el rec Sirvent, que desguassa directament a la mar a la badia de Roses, a la mateixa desembocadura del Fluvià.

Aquestes terres al·luvials, que antigament estaven ocupades per estanys i aiguamolls, són bones per a l’agricultura, la qual és predominantment de secà (pomeres, cereals, farratges i blat de moro). Complementa l’economia el sector pecuari, amb bestiar boví, porcí i aviram. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al mig de la plana. L’església parroquial de Sant Mamet (consagrada el 1150 i reconstruïda el segle XV o XVI) era possessió de la canonja de Girona. L’any 1421 una inundació va arrasar el poble.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rabós d’Empordà (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,10 km2, 106 m alt, 175 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vora de l’Orlina, subafluent de la Muga, al límit amb el Vallespir i accidentat pels vessants meridionals de la serra de l’Albera. El sector muntanyós, que correspon al nord del terme, és ocupat per boscs d’alzines sureres, roures i faigs.

L’economia es basa en la viticultura; altres conreus són els cereals i farratges. Ramaderia bovina, porcina i ovina. Àrea comercial de Figueres. Durant tot el segle XX hi ha hagut un lent però inexorable èxode de població que no s’ha aturat.

El poble és a la dreta de l’Orlina; església parroquial de Sant Julià, romànica, fortificada, amb un gran matacà a la façana.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Quirc de Colera i Delfià, el monestir de Colera i el despoblat del Sitjar. Hi ha nombroses restes megalítiques per tot el terme.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Portbou (Alt Empordà)

27 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,22 km2, 28 m alt, 1.107 hab (2017)

0alt_empordaSituat al litoral, en una cala (badia de Portbou) del sector septentrional de la Costa Brava, entre el cap de Cervera i la punta del Claper, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat per la serra de l’Albera.

Vora la riera de Portbou, s’estenen els conreus d’horta. L’economia, fins fa poc, estava basada en l’activitat duanera i fronterera, que en féu un centre de serveis relacionats amb el trànsit (sobretot ferroviari) i el turisme. La supressió de la duana (1995) suposà un canvi en l’estructura econòmica del municipi, encara que l’existència de l’estació de trens i el trànsit que origina fan del municipi un nus ferroviari (a conseqüència de la diferent amplària dels rails de les xarxes ferroviàries espanyola i francesa) de primer ordre. Àrea comercial de Figueres.

El nombre d’habitants arribà a un màxim el 1930 (3.976 h), data en que ha anat disminuint progressivament.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, neogòtica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Port de la Selva, el (Alt Empordà)

26 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 41,62 km2, 12 m alt, 992 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector septentrional de la Costa Brava, en un port natural de la península del cap de Creus (badia del Port de la Selva), entre el cap Gros i la punta de s’Arenella i al peu de la serra de Rodes.

El principal conreu és la vinya, seguida per les oliveres, els cereals i les hortalisses. Activitat pesquera al port (teranyines i bous). Els sectors turístic i de serveis són la principal activitat econòmica del municipi; indústria hotelera i nombroses urbanitzacions i apartaments. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia disminuït fins al 1960, a partir de llavors acusa una tendència a créixer.

La vila s’estén al sector de llevant de la badia. Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, barroca.

Dins el terme hi ha el monestir romànic de Sant Pere de Rodes (conjunt monumental) i el poble de la Vall de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Nàutic

Pontós (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,66 km2, 94 m alt, 240 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Pla de l’Estany, entre la riera d’Àlguema, subafluent de la Muga, i l’esquerra del Fluvià. Hi ha boscs de pins, roures i alzines.

Agricultura predominantment de secà: s’hi conrea blat, userda i blat de moro; al regadiu, s’hi troben hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble és a la plana entre dues elevacions on s’aixequen, al nord, la torre de l’Àngel, i, al sud, el castell de Pontós (al voltant del qual s’ha format el veïnat del Castell de Pontós) que fou el centre de la baronia de Pontós. Església parroquial de Sant Martí. El 1795 durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla de Pontós.

Dins el terme també hi ha el poble de Romanyà de Besalú i la caseria de la Pobla de Pontós.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont de Molins (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,66 km2, 43 m alt, 531 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la depressió empordanesa, prop de Figueres; drenat pel Llobregat d’Empordà i per la Muga, el terme s’estén a l’esquerra d’aquest darrer riu, a la zona dels terraprims; a ponent hi ha la serra de Tramonts, amb matollar, garrigues i pinedes.

Població agrícola; els principals conreus de secà són la vinya i la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro: el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través dels regs del Molí i de la Font. Cooperativa vinícola que comercialitza vins de qualitat. Hi ha granges de porcí i d’aviram. Explotació de pedreres de roca calcària. Indústria hotelera. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’ha format aigua avall de l’antic nucli de Molins de Dalt, on hi hagué radicat l’antic castell de Molins (o torre d’en Buac). Església parroquial de Sant Sebastià, del segle XVIII.

Dins el municipi hi ha el santuari marià del Roure i les ruïnes del castell de Montmarí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Peralada (Alt Empordà)

59 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,61 km2, 32 m alt, 1.859 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la confluència del Llobregat d’Empordà i la Muga, al peu del massís de l’Albera, al nord-est de Figueres.

Gran part del terme és conreat, hi sobresurt la vinya, base d’una notable indústria vinícola. Ramaderia de bestiar porcí, boví i aviram. El sector terciari i turístic es beneficià per la creació del casino Castell de Peralada i d’un camp de golf.

A la vila es conserven restes de les primitives muralles i de l’antic castell de Peralada, documentat ja el segle IX. Església parroquial de Sant Martí, reconstruïda modernament (segle XVIII); antic convent gòtic del Carme (amb el claustre del segle XIV), claustre romànic de l’antic convent del Roser i diverses cases senyorials, entre les quals sobresurt la d’Avinyó, del segle XIII.

Nucli de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Museu del Castell