Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Sant Llorenç del Mont -Alt Empordà-

3 Respostes

(Albanyà, Alt Empordà)

(o de Sous)  Antiga abadia benedictina, situada al poble de Sous, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont (1.100 m).

Existia ja el 872 com a cel·la monàstica dependent de Sant Aniol d’Aguja. Entre el 898 i el 1002 continuava citant-se com a cel·la monàstica sotmesa a la propietat de la mitra de Girona, i en aquest temps s’hi traslladà la comunitat de Sant Aniol. Des del 1003 consta regida per l’abat Abbó i amb força empenta i participació dels abats en la vida del comtat de Besalú.

Entre els segles XI i XII hom reedificà l’església, de tres naus, abandonada al segle XVIII i actualment en ruïnes, i un claustre, del qual només restava una galeria adossada a l’església que fou robada modernament.

Decaigué molt al segle XV, quan comptava només amb quatre comunitaris. El 1592 fou unida per butlla papal a Sant Pere de Besalú, però la unió no es féu fins després del 1605, en morir el darrer abat Jaume Coll.

Des d’aleshores fou pràcticament una petita parròquia rural del poble de Sous, amb una nova església adaptada el 1829 per l’abat de Besalú, Melcior de Rocabruna i Taverner, en el que fou antiga residència monàstica.

Durant el segle XX el lloc quedà totalment abandonat, fins a les recents campanyes de recuperació.

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

14 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 31,84 km2, 173 m alt, 251 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vall alta de la Muga, al sector occidental de la comarca.

Economia agrícola de secà (cereals, vinya, farratges i olivera). Boscos d’alzines sureres. Ramadera de cria de bestiar. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la Muga. L’església parroquial de Sant Llorenç és d’origen romànic; restes de les muralles (conserva 4 grans torres i els tres portals) i de l’antic castell de Sant Llorenç (a fora del poble); pont Vell medieval, de tres arcades, sobre la Muga.

Durant la Guerra Gran (1794) tingueren lloc les batalles de Sant Llorenç de la Muga. Fou el centre de la baronia de Sant Llorenç de la Muga.

El municipi comprèn, a més, la farga de Sant Sebastià, l’església i veïnat de Palau i els veïnats de Calmatges, l’Encontrella, Riberada d’Amunt i Riberada d’Avall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Ferran, castell de -Figueres-

9 Respostes

(Figueres, Alt Empordà)

Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al nord-oest de la ciutat a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI, com a defensa del pas fronterer amb l’estat francès. Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes.

Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste, té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de nord a sud i 500 m d’est a oest, i un perímetre de 3,2 km. Ocupa 32,5 ha de superfície. Té cinc grans baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts. Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria. La longitud total dels fossats és de 5 km.

Durant la Guerra Gran, i després de la derrota de Mont-roig i la mort del comte de La Unión, el seu governador Andrés de Torres el lliurà als francesos sense batalla.

Durant la guerra del Francès fou ocupat per les tropes franceses des del 1808 fins al 1811, que fou pres a l’abril per l’atac per sorpresa planejat pels germans Pou i el seu cunyat Joan Marquès, de Castelló d’Empúries, però a l’agost fou recuperat pels francesos que el conservaren fins el 1814. El castell es rendí novament el 1823 als Cent Mil Fills de Sant Lluís.

L’any 1906 fou convertit en penal civil, funció que prestà fins el 1933. Durant la guerra civil de 1936-39, i a la seva fi, acollí les obres del Museo del Prado i hi tingueren lloc les darreres reunions del govern i el parlament de la República.

Durant el franquisme allotjà divisions militars fins el 1965, que passaren al centre d’instrucció militar de Sant Climent Sescebes. Des d’aquest any fou presó militar, i serví a aquest propòsit fins el 1991. Hi foren empresonats membres de la Unión Militar Democrática (1975), objectors de consciència i, en establir-se el règim democràtic hi compliren part de la condemna diversos sentenciats per l’intent del cop d’estat del 23 de febrer, entre els quals Antonio Tejero Molina.

El 1997 fou oberta al públic i s’hi habilitaren visites guiades. Hom hi ha dut a terme nombrosos treballs de conservació i restauració.

Des del 2003 la fortalesa és gestionada per un consorci integrat pel Ministeri de Defensa, la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Figueres. Diverses entitats n’han reclamat el traspàs íntegre i definitiu a la ciutat. Els diversos projectes per a usos futurs han estat també motiu de polèmica.

Sant Climent Sescebes (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 24,37 km2, 86 m alt, 636 hab (2017)

0alt_empordaSituat a les vores de l’Anyet, afluent de la Muga per la dreta, als contraforts meridionals de la serra de l’Albera. La part muntanyosa és coberta de bosc, especialment d’alzines sureres, que havien estat explotades, i de garrigues i matollar.

Agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, civada i ordi), vinya i oliveres. Boscos de sureres. Jaciments de ferro sense explotar. Campament militar. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra de la riera d’Anyet. Església parroquial de Sant Climent (inici del segle XVIII).

El municipi comprèn, a més, el poble de Vilartolí, el veïnat d’Ullastre, la masia dels Solers amb l’antiga església de Santa Fe dels Solers, diverses masies i alguns monuments megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Roses, monestir de

5 Respostes

(Roses, Alt Empordà)

Abadia benedictina (Santa Maria de Roses), situada dintre l’antiga ciutadella de la població, a l’entrada de la vila moderna. Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes (nom que perdurà fins al s XIV), que el 943 era una cel·la o pertinença de Sant Pere de Rodes.

Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna. Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló.

La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, amb drets sobre la pesca del cap Norfeu al cap Morrell, drets sobre els naufragis i molts béns i dons prop la mar i en terres empordaneses.

La sèrie dels seus abats s’inicià amb Llunesi (960?) i Guifré (976). Sota la protecció comtal reedificà la seva església (1022), augmentà el patrimoni, donà origen a la vila de Roses, que depenia del monestir, per bé que li fou discutit el seu domini fins el 1362 pels comtes d’Empúries, i creà filials a Pedret i Marzà (Santa Maria de Penardell) i Santa Maria del Camp, a Garriguella.

Els seus drets de pesca eren una important font d’ingressos, però també causa de plets amb els habitants dels pobles veïns.

Al s XV inicià la decadència. El 1588 el monestir fou abandonat a causa de la pesta i fou saquejat i espoliat. El 1592 el papa l’uní com a filial o priorat a Santa Maria d’Amer.

El 1792 els pocs monjos que hi havia abandonaren el monestir, que fou destruït pels francesos el 1793. Aleshores fou abandonat del tot i construïda una nova església a la vila de Roses (1795).

Recentment s’ha reconstruït la capçalera de l’antiga abadia i s’han emprès obres d’excavació i neteja a l’indret del vell monestir.

Roses, badia de

20 Respostes

(Alt Empordà)

Golf de la Costa Brava, situat entre les penínsules del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca. El seu angle meridional assenyala la separació amb el Baix Empordà.

És de forma regular, el·líptica, i té 15 km d’ample a la boca, 18 km a l’interior i 7 km de profunditat. Hi desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries el Fluvià i la Muga, a 3 km un de l’altre. Constitueix una costa baixa i pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus.

Antic lloc obert a la relacions marítimes; les poblacions gregues de Rodes (a la badia de Roses) i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes d’afluència turística on actualment s’estableixen hotels i urbanitzacions.

Roses (Alt Empordà)

47 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,91 km2, 5 m alt, 19.216 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord del golf de Roses i accidentat per la serra de Rodes, que accidenta el sector més oriental del terme i dóna lloc a una costa alta i rocosa, on s’obren algunes cales, entre les quals sobresurt la de cala Montjoi.

La viticultura és el principal recurs agrícola, si bé ha anat perdent pes econòmic davant d’altres sectors. El port de Roses, que al segle XVIII s’utilitzà per al tràfic marítim, actualment és dedica exclusivament a port esportiu i a l’activitat pesquera, que representa el 14% del total de les captures dels ports del litoral català; compta amb una cooperativa de pescadors. L’activitat industrial es limita a petites empreses de salaó de peix (anxoves) i d’altres derivades de la construcció. Tanmateix la principal font d’ingressos del municipi prové del sector turístic i dels serveis derivats d’aquest Àrea comercial de Figueres.

pobl_rosesA l’estiu la població supera els 100.000 hab, que aprofiten l’extensa oferta d’hotels, apartament i les nombroses urbanitzacions del seu terme municipal..

La vila s’allargava des del recinte de l’antiga ciutadella de Roses (amb restes de l’antic monestir de Roses i de l’antiga ciutat grega de Rhode) fins als molls del port. Església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de la Trinitat, l’antic monestir i actual urbanització de Santa Margarida de Vilanera, l’antic terme i urbanització de la Garriga i el veïnat i centre turístic de Montjoi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Biblioteca – Port Esportiu

Riumors (Alt Empordà)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,54 km2, 7 m alt, 266 hab (2017)

0alt_empordaSituat al mig de la depressió de l’Empordà, s’estèn a la plana al·luvial de la Muga i el Fluvià, prop dels aiguamolls de l’Empordà, entre el canal del Molí i el rec Sirvent, que desguassa directament a la mar a la badia de Roses, a la mateixa desembocadura del Fluvià.

Aquestes terres al·luvials, que antigament estaven ocupades per estanys i aiguamolls, són bones per a l’agricultura, la qual és predominantment de secà (pomeres, cereals, farratges i blat de moro). Complementa l’economia el sector pecuari, amb bestiar boví, porcí i aviram. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al mig de la plana. L’església parroquial de Sant Mamet (consagrada el 1150 i reconstruïda el segle XV o XVI) era possessió de la canonja de Girona. L’any 1421 una inundació va arrasar el poble.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rabós d’Empordà (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,10 km2, 106 m alt, 175 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vora de l’Orlina, subafluent de la Muga, al límit amb el Vallespir i accidentat pels vessants meridionals de la serra de l’Albera. El sector muntanyós, que correspon al nord del terme, és ocupat per boscs d’alzines sureres, roures i faigs.

L’economia es basa en la viticultura; altres conreus són els cereals i farratges. Ramaderia bovina, porcina i ovina. Àrea comercial de Figueres. Durant tot el segle XX hi ha hagut un lent però inexorable èxode de població que no s’ha aturat.

El poble és a la dreta de l’Orlina; església parroquial de Sant Julià, romànica, fortificada, amb un gran matacà a la façana.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Quirc de Colera i Delfià, el monestir de Colera i el despoblat del Sitjar. Hi ha nombroses restes megalítiques per tot el terme.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Portbou (Alt Empordà)

22 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,22 km2, 28 m alt, 1.107 hab (2017)

0alt_empordaSituat al litoral, en una cala (badia de Portbou) del sector septentrional de la Costa Brava, entre el cap de Cervera i la punta del Claper, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat per la serra de l’Albera.

Vora la riera de Portbou, s’estenen els conreus d’horta. L’economia, fins fa poc, estava basada en l’activitat duanera i fronterera, que en féu un centre de serveis relacionats amb el trànsit (sobretot ferroviari) i el turisme. La supressió de la duana (1995) suposà un canvi en l’estructura econòmica del municipi, encara que l’existència de l’estació de trens i el trànsit que origina fan del municipi un nus ferroviari (a conseqüència de la diferent amplària dels rails de les xarxes ferroviàries espanyola i francesa) de primer ordre. Àrea comercial de Figueres.

El nombre d’habitants arribà a un màxim el 1930 (3.976 h), data en que ha anat disminuint progressivament.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, neogòtica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques