Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Pedret i Marzà (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,65 km2, 22 m alt, 186 h (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord de la plana empordanesa, entre la serra de Rodes i a l’esquerra de la Muga, al sud de la comarca, prop de Figueres. Travessa el terme de nord a sud la riera de Pedret, que desguassa per l’esquerra a la Mugueta.

Agricultura de secà: cereals (blat, ordi i civada), blat de moro, llegums, olivera i, principalment, vinya; el regadiu és limita a unes poques hectàrees d’hortalisses. Té importància la ramaderia (bestiar boví i porcí). Forma part de l’àrea comercial de Figueres.

Els dos nuclis que formen el municipi estan clarament diferenciats, Pedret (on hi ha l’església parroquial de Sant Esteve) és al vessant est i Marzà (cap municipal) a l’oest, el primer presenta un poblament dispers i el segon és un conjunt agrupat a l’entorn d’una plaça.

Fins poc abans del 1940 pertangué al municipi de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pau (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,70 km2, 33 m alt, 537 hab (2017)

0alt_empordaSituat als vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, que accidenta el sector oriental del terme. Drenen el terme diversos barrancs afluents de la Muga. El bosc (pins i alzines) i els pasturatges ocupen unes 150 ha.

L’agricultura és tota de secà, basada en la viticultura i el conreu d’oliveres; també s’hi conrea blat, userda i blat de moro. Complementen l’economia la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura i les activitats derivades del sector agrícola (producció d’oli i vi). Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana; destaca l’església parroquial dedicada a sant Martí, i el palau senyorial de l’antic castell de Pau, que esdevingué centre de la baronia de Pau.

El terme comprèn, a més, el poble de Vilaüt i la masia i antic monestir de Penardell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau-saverdera (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,45 km2, 78 m alt, 1.456 hab (2017)

0alt_empordaSituat als contraforts sud-occidentals de la serra de Rodes (el cim on s’aixeca el castell de Sant Salvador de Verdera), que accidenta el sector oriental del terme. El sector pla, al peu d’aquesta serra, arriba fins a la zona pantanosa dels estanys de Castelló, al grau de la Muga. Diversos barrancs drenen el terme. El sector muntanyós és cobert en part d’alzines sureres.

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de vinya i intercalacions d’oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí. Avicultura. Cooperativa agrícola. Explotació de pedreres de quars. Àrea comercial de Figueres.

El poble és dominat per l’antic castell de Sant Salvador de Verdera; l’església parroquial de Sant Joan és d’origen romànic. De l’antic castell de Palau-saverdera resten dues torres de planta circular.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de les Torroelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,44 km2, 86 m alt, 96 hab (2017)

0alt_emporda(o Palau Sardiaca)  Situat a la plana empordanesa, a l’esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, i al sud de Figueres. Una petita part del territori és boscada (pins i, vora el Fluvià, arbres de ribera).

L’agricultura n’és la base econòmica: cereals (blat i ordi), blat de moro, farratge, a més de vinya i d’olivera. Complementa l’agricultura la ramaderia de bestiar porcí i boví sobretot, i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres.

Els dos nuclis principals són el poble de Santa Eulàlia de Palau, cap administratiu, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. Pertanyia a la canònica de la seu de Girona. El 1698 era lloc reial de la batllia de Siurana.

El municipi comprèn també el veïnat d’Estanyet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Orquestra de Cadaqués

2 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà, 1988 – )

Orquestra. Creada com a orquestra resident del Festival de Música de Cadaqués. És integrada per músics d’arreu d’Europa que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats. Edmon Colomer i Philippe Entremont foren els primers, i des del 1990 treballa fonamentalment amb Sir Neville Marriner i Gennadij Rozdestvenskij.

Amb ella han actuat artistes com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha i Paco de Lucía. Ha estrenat l’òpera Babel 46 de Xavier Montsalvatge, a més de partitures de Salvador Brotons, Cristóbal Halffter, Tomás Marco i Luis De Pablo, entre d’altres. També dedica especial atenció a la recuperació del patrimoni musical català.

Ha enregistrat el Concierto de Aranjuez, de Rodrigo, amb Paco de Lucía, i la nova versió de Goyescas d’Enric Granados, reorquestrada per Albert Guinovart. Des del 1991 és orquestra resident del Festival Internacional de Música Castell de Peralada i cada dos anys organitza un Concurs Internacional de Directors d’Orquestra.

Enllaç web:  Orquestra de Cadaqués

Ordis (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,55 km2, 98 m alt, 364 hab (2017)

0alt_empordaEstà situat entre el Manol i el seu afluent la riera d’Àlguema, límit meridional del terme, al sud-oest de Figueres. Hi ha boscs de pins i alzines i matollar.

L’agricultura és gairebé tota de secà i els principals conreus són els cereals (blat i ordi principalment), el blat de moro, la vinya i el farratge; el regadiu és minso. La ramaderia (boví, porcí i oví) complementa l’economia. Forma part de l’àrea comercial de Figueres.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d’origen romànic i totalment reformada a començaments del segle XVIII. L’antic hospital, amb una capella dedicada a santa Caterina, ha estat convertit modernament en casa rectoral. El lloc, esmentat ja el 1019, pertangué als comtes de Peralada.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Nicolau i de Pols, aquest amb l’antic monestir de Santa Maria de Pols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Maria Pagès

Navata (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,48 km², 145 m alt, 1.307 hab (2017)

0alt_empordaSituat entre les ribes del Manol, en part límit septentrional del terme, i el Fluvià, en part límit meridional, drenat, a més, per la riera d’Àlguema, a la plana empordanesa, al límit amb el Pla de l’Estany, al sud-oest de Figueres. La zona forestal és ocupada per boscs de pins i d’alzines.

Agricultura, predominantment de secà, destinada principalment als conreus de cereals, d’userda i de blat de moro. Ramaderia (bestiar boví i porcí). Activitats derivades de l’agricultura i d’artesania. Àrea comercial de Figueres. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910, amb 880 h.

La vila és a l’interfluvi de la riera d’Àlguema i del Manol; destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca del segle XVIII, i les restes del castell de Navata, que s’aixequen dalt d’un turó i que fou el centre de la baronia de Navata.

El terme comprèn, a més, els pobles de Taravaus (terme annexat el 1969) i Canelles i la masia i antic lloc de can Miró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Futbol

Museu del Joguet de Catalunya

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1982 – )

(MJC)  Museu situat a l’antic Hotel París, obra del col·leccionista figuerenc Josep Maria Joan Rosa. L’edifici passà a ser propietat municipal el 1994, i s’iniciaren les obres de reforma i remodelació que finalitzaren el 1998. Conté una àmplia col·lecció de joguets antics i moderns, essencialment fabricats a Catalunya i al País Valencià.

Ha estat ampliat amb diverses donacions, i compta amb un fons total de gairebé 8.000 peces, de les quals n’és exhibida permanentment una tercera part. Premi Nacional de Cultura (Patrimoni cultural) 1999.

Enllaç web: Museu del Joguet de Catalunya

Mollet de Peralada (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,04 km2, 59 m alt, 186 hab (2017)

0alt_emporda

(o d’Empordà)  Situat a la conca del Merdanç, afluent per l’esquerra de la riera d’Anyet, al peu de l’Albera, a la zona de contacte amb la plana, al nord-est de Figueres. El terme és ocupat en part per bosc de pins, alzines i matollar.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, principalment la vinya, però també produeix cereals i oli, complementada per la ramaderia porcina i bovina, l’avicultura i la indústria agropecuària. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, actualment tendeix a augmentar.

El poble, esmentat ja el 944, és a la dreta del riu, dominat per l’església parroquial de Sant Cebrià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masarac (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 12,55 km2, 85 m alt, 289 hab (2016)

0alt_emporda

Situat entre el riu d’Anyet i el riu de Masarac, subafluents de la Muga, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, al sector dels terraprims, al nord de Figueres. El relleu és accidentat pel turó de l’Altrera, un dels darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, amb suredes i arbres de ribera.

L’explotació forestal, amb l’agricultura de secà (el principal és la vinya, seguit per les oliveres) i la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), són les bases de l’economia local. Àrea comercial de Figueres.

El poble domina per la dreta la riera d’Anyet; l’església de Sant Martí és pre-romànica (segles VIII-IX), reformada al segle XII (adoptà una aparença romànica). L’església parroquial és la de l’antic monestir de Santa Maria de l’Om, a llevant del poble.

Dins el terme hi ha el poble de Vilarnadal i el veïnat del Priorat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques