(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)

Petit priorat benedictí d’història desconeguda per confusió amb el veí de Sant Miquel de Fluvià, al poble de Sant Tomàs de Fluvià.

El creà el monestir de Sant Víctor de Marsella sobre unes terres donades amb aquest fi per Guillem de Fenolleres, vers el 1070, després de discutir-les al veí priorat de Sant Miquel de Fluvià. En consta l’existència entre el 1098 i el 1380, amb un prior i dos monjos, dependents de l’abat de Sant Víctor.

El 1406 encara es considerava de Sant Víctor, i tenia només un prior i un sacerdot que exercia la cura d’ànimes. Desaparegué dins aquest segle.

En resta l’església romànica de Sant Tomàs, de tres naus i volta de canó, amb funcions de parroquial del poble. El 1983 hom descobrí, a l’absis, unes pintures romàniques del segle XIII.

(el Port de la Selva, Alt Empordà)

Abadia benedictina (o de Roda), emplaçat a la serra de Rodes.

Les primeres notícies històriques es remunten a l’any 878, i l’engrandiment arrenca del període comprès entre els anys 926 i 944, temps en que el rei Lluís IV de França atorgà immunitat i independència al monestir per obra del noble Tassi, comte de Peralada, que féu el seu fill Eldesind primer abat de Sant Pere de Rodes.

L’església del conjunt monacal fou consagrada l’any 1022. Aquesta església és una obra d’excepció per la monumentalitat i l’estructura. Té planta de creu llatina amb tres naus, transsepte i girola. La nau central, de volta de canó seguit, presenta vuit pilars en els quals hi ha un sistema de columnes exemptes, sobre sòcol, que a l’esmentada nau central tenen sobreposades unes altres columnes sobre les quals descansen els arcs diafragmàtics que reforcen la volta. Les naus laterals estan cobertes amb volta de quart de canó.

Alguns dels elements constructius presenten vestigis d’arquitectura preromànica (arc de ferradura que separa l’absis de la nau, bases de les columnes de tipus califal i alguns capitells de la mateixa procedència estilística). Uns altres capitells, amb entrellaçats i fullatges, són posteriors, si bé amb influència i gust de l’estil corinti. Els àbacs dels capitells són bisellats i treballats a la part inferior.

Al segle XII s’hi afegí un cos a l’església, i a la portada treballà el gran escultor conegut amb el nom de mestre de Cabestany.

Del claustre només romanen les ruïnes, i de les altres construccions queda el testimoni de la seva importància; cal esmentar-ne les dues torres i l’estructura externa a manera de fortalesa.

Sant Pere de Rodes fou un centre cultural i artístic molt important durant l’edat mitjana, i els monjos hi residiren fins l’any 1794, en què l’abandonaren.

Al llarg del segle XX, i particularment des dels anys 1980, s’han portat a terme diverses obres de restauració.

(Albanyà, Alt Empordà)

(o de Sous)  Antiga abadia benedictina, situada al poble de Sous, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont (1.100 m).

Existia ja el 872 com a cel·la monàstica dependent de Sant Aniol d’Aguja. Entre el 898 i el 1002 continuava citant-se com a cel·la monàstica sotmesa a la propietat de la mitra de Girona, i en aquest temps s’hi traslladà la comunitat de Sant Aniol. Des del 1003 consta regida per l’abat Abbó i amb força empenta i participació dels abats en la vida del comtat de Besalú.

Entre els segles XI i XII hom reedificà l’església, de tres naus, abandonada al segle XVIII i actualment en ruïnes, i un claustre, del qual només restava una galeria adossada a l’església que fou robada modernament.

Decaigué molt al segle XV, quan comptava només amb quatre comunitaris. El 1592 fou unida per butlla papal a Sant Pere de Besalú, però la unió no es féu fins després del 1605, en morir el darrer abat Jaume Coll.

Des d’aleshores fou pràcticament una petita parròquia rural del poble de Sous, amb una nova església adaptada el 1829 per l’abat de Besalú, Melcior de Rocabruna i Taverner, en el que fou antiga residència monàstica.

Durant el segle XX el lloc quedà totalment abandonat, fins a les recents campanyes de recuperació.