Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà (geo)

Alt Empordà, l’

Comarca de Catalunya: 1.357,54 km2, 140.118 hab (2016), Densitat: 103.21 h/km², capital: Figueres

0alt_empordaConsta de 68 municipis: AgullanaAlbanyàl’ArmenteraAvinyonet de PuigventósBàscaraBiureBoadella i les EscaulesBorrassàCabanellesCabanes – CadaquésCantallopsCapmanyCastelló d’EmpúriesCistellaColeraDarniusl’EscalaEspollael Far d’EmpordàFigueresFortiàGarrigàsGarriguellala JonqueraLladó – LlançàLlersMaçanet de CabrenysMasaracMollet de PeraladaNavataOrdisPalau de Santa EulàliaPalau-saverderaPauPedret i MarzàPeraladaPont de MolinsPontósel Port de la SelvaPortbouRabós d’EmpordàRiumorsRosesSant Climent SescebesSant Llorenç de la MugaSant Miquel de FluviàSant MoriSant Pere PescadorSanta Llogaia d’ÀlguemaSaus, Camallera i Llampaies – la Selva de MarSiurana – TerradesTorroella de Fluviàla VajolVentallóVilabertranViladamatVilafantVilajuïgaVilamacolumVilamallaVilamaniscleVilanantVila-sacraVilaür

Situat en el sector més nord-occidental del Principat, és una de les dues comarques en què es divideix l’Empordà.

alt_emporda1GEOGRAFIA FÍSICA.- Limita pel sud-oest amb el Baix Empordà, el Gironès i la Garrotxa, al nord amb França i a l’est amb la Mediterrània. És constituït bàsicament per una plana al·luvial formada per la Muga i el Fluvià, que desemboquen en el golf de Roses, oberta entre la serra de l’Albera, al nord, i el massís de Montgrí, al sud. Al punt de contacte d’aquestes dues serres amb el mar, la costa és abrupta i fragmentada (Costa Brava). El golf, al mig, presenta un canvi, una costa baixa, amb estancaments.

Els rius principals són la Muga, que neix al Pirineu, i el Fluvià, que ve de les muntanyes de la Garrotxa. La vegetació és mediterrània septentrional, tot i que la majoria de boscos han estat destruïts per l’home. Al litoral s’hi formen aiguamolls (zona declarada Parc Nacional dels Aiguamolls de l’Empordà el 1983), amb una vegetació específica i una fauna de gran interès científic.

El clima és mediterrani humit i la temperatura mitjana anual és de 14,9º a Figueres. Els vents hi tenen una gran importància, sobretot la tramuntana, freda i violenta, que bufa del nord, i el garbí o marinada, que bufa a l’estiu.

pobl_altempordaPOBLACIÓ.- La població ha augmentat la darrera dècada a la ratlla del 12%. Es concentra sobretot als nuclis de població i es dedica preferentment al sector terciari, atesa la gran importància del turisme en aquesta zona.

ECONOMIA.- L’economia tradicional, de caràcter rural, es basa en el conreu de la vinya i l’olivera, els farratges i els cereals. La ramaderia, que aprofita els prats naturals de la part més humida de la plana, ha crescut considerablement aquests darrers anys, i la pesca, concentrada als ports de Roses, l’Escala, el Port de la Selva i Llançà, manté encara una forta vitalitat. Figueres, la capital, és una activa ciutat mercat i nus de comunicacions important. Altres poblacions destacades són Roses, l’Escala, Castelló d’Empúries, Llançà, la Jonquera, Portbou, Cadaqués i Sant Climent Sescebes.

alt_emporda2HISTÒRIA.- Zona poblada d’antic, té especial importància la cultura ibera i sobretot l’assentament grec d’Empúries. Posteriorment, els romans, des de la mateixa Empúries, estengueren per la plana grans explotacions agrícoles i nuclis concentrats als turons, que després de la Reconquesta esdevingueren la forma de poblament tradicional de l’Empordà. A partir de l’Edat Mitjana i fins al segle XIX el territori estigué sota domini dels senyors feudals de Peralada (després vescomtes de Rocabertí) i els comtes d’Empúries. Des d’un punt de vista arqueològic i artístic, la comarca presenta un interès especial. A les restes d’Empúries, magnífic testimoni del pas de grecs i romans per aquestes terres, s’hi suma un important llegat medieval: s’hi han catalogat 25 edificis romànics, entre els quals destaca la mola impresionant de Sant Pere de Rodes. Ja als nostres dies destaca la figura de Salvador Dalí i el seu museu de Figueres, un dels més visitats del país.

Enllaços web:  Consell ComarcalEstadístiques

Aiguamolls de l’Empordà

(Alt Empordà)

Conjunt de maresmes i parc natural. Situat a l’extrem oriental de la plana. S’estén al llarg de gairebé cinc mil hectàrees pertanyents a un total de nou municipis, i constitueix la segona zona humida en importància de Catalunya.

L’àrea protegida és només una petita resta del que en altres temps havia estat una àmplia zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la plana de l’Empordà, fins arribar al massís del Montgrí i a la desembocadura del Ter.

La preservació dels valors naturals dels aiguamolls va quedar consolidada l’any 1983 amb la promulgació pel Parlament de Catalunya de la llei de protecció i la creació del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

La zona de major interès comprèn tres reserves integrals constituïdes per tres ambients diferenciats: una extensa àrea de productives aigües dolces; una zona d’aigües salobres, amb forta influència de la veïna aigua marina, i un reduït espai d’ambient fluvial al tram baix del Fluvià. La resta del parc, amb un grau menor de protecció, comprèn prats inundables i conreus.

Un dels principals aspectes d’interès naturalístic d’aquesta zona és la seva fauna d’ocells. Les aus s’hi troben en especial abundància a causa de la diversitat d’ambients existents i a l’estratègica situació de l’espai, que afavoreix el seu paper com a lloc de descans i alimentació de molts ocells migradors europeus.

Darrerament s’ha dedicat un esforç especial a practicar-hi experiències de reintroducció i recuperació d’espècies com la daina, la cigonya, l’esparver cendrós o la llúdriga, entre d’altres.

Enllaç web:  Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà