Important jaciment paleontològic, de l’època del Triàsic Mitjà, que ha posat al descobert una important fauna representativa dels ambients de plataforma costanera de fa entre 240 i 223 milions d’anys.
En aquest període de la història de la Terra, a l’Alt Camp hi havia un ambient costaner de poca fondària aïllat del mar i obert per barreres d’esculls de corall.
Veïnat (700 m alt), situat al capdamunt d’una vall, a l’esquerra del torrent d’Esblada, sota el puig de Formigosa.
Antic municipi (797 m alt), agregat el segle XIX a l’actual, S’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.
El nucli primitiu és anomenat l’Albà Vell (o de Dalt); centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà (actualment enrunats), està aturonat i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme: Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia.
La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo; per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’Albà Nou (o de Baix).
Despoblat (760 m alt), a la capçalera del riu Glorieta, sota el pla dels Motllats i la serra de la Mussara.
El 1968 era pràcticament deshabitat.
(Vila-rodona, Alt Camp, segle II)
Edifici funerari d’època romana. El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia. Té planta rectangular i forma de temple clàssic.
Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l’edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic.
Conegut de fa temps, els anys 1980 hom hi realitzà excavacions sota la direcció de J.M. Gurt, les quals han pogut confirmar l’existència d’una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del segle II dC.
Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 33,11 km2, 259 m alt, 1.259 hab (2017)
Situat a les ribes del Gaià, al límit amb el Baix Penedès.
Hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Cooperativa agrícola de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària. Àrea comercial de Valls.
La vila és a l’esquerra del Gaià; restes del castell de Vila-rodona (esmentat el 1210); església parroquial de Santa Maria; Museu Municipal, d’arqueologia local i d’indumentària.
El municipi comprèn, a més, els llogarets de la Serra, del Mas d’en Bosc, del Mas de l’Alzinet i una part de Vilardida, i molts masos, la majoria deshabitats.
Al terme s’ha trobat restes fòssils de Paleolític, de l’edat del bronze, ibèriques i romanes, com l’important columbari romà del segle I.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 18,19 km2, 254 m alt, 749 hab (2017)
Situat als darrers contraforts del Montmell, a la riba dreta del Gaià, què és el límit oriental del terme, al nord-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà.
Agricultura de secà (vinya, cereals, oliveres, ametllers, garrofers i avellaners). La ramaderia porcina i les granges d’aviram són un element clau de l’activitat econòmica. Indústria de joguines, tèxtils i metal·lúrgica. Àrea comercial de Valls.
El poble aglutina tota la població del municipi; l’església parroquial de Sant Pere, és d’estil neoclàssic (mitjan segle XIX); antiga església romànica de Santa Maria (segles XII-XIII) i restes del portal medieval de Sant Pere.
Al terme hi ha els despoblats de Pedrós i les Cabeces.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi i capital de la comarca de l’Alt Camp (Catalunya): 55,28 km2, 215 m alt, 24.112 hab (2017)
Al límit amb la Conca de Barberà, drenat pel Francolí i el seu afluent, la riera de Fontscaldes, accidentat al nord-oest per la serra de Miramar.
Predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de la vinya, cereals, ametllers i avellaners (secà), i els de cereals, avellaners i hortalisses (regadiu). La propietat de la terra és repartida i hi predominen les explotacions agràries petites. Tradició industrial: ja al segle XIII era un centre de fabricació de teixits de llana; actualment hi ha indústria tèxtil (llana, cotó i gèneres de punt), sidero-metal·lúrgica, mecànica, blanqueries, fàbriques de cartró i de calçats, i indústria derivada de l’agricultura (vi, cereals, pinsos). Cria de bestiar. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80. És centre d’àrea comercial.
La ciutat conserva en la part antiga, de carrers estrets i torts, els trets medievals. El nucli urbà començà a desenvolupar-se al segle XII, al cim d’un petit turó situat entre els torrents del Catllar (sud) i de la Xamora (nord); durant l’edat mitjana foren construïts tres recintes emmurallats successius. L’expansió urbanística més important s’ha registrat, però, a partir de la segona meitat del segle XX. L’església arxiprestal de Sant Joan Baptista és gòtica-tardana, amb façana renaixentista. A la capella del Roser hi ha un mosaic amb escenes de la batalla de Lepant. Altres edificis religiosos són el santuari del Lledó i els convents de Sant Francesc (avui hospital) i del Carme.
El Teatre Principal és neoclàssic. La ciutat és el bressol i un dels centres castellers més importants del Principat i a la plaça de la Font de la Manxa hi ha una escultura dedicada als Xiquets de Valls. La Casa Municipal de Cultura alberga l’interessant Museu de la ciutat. Lloc d’origen de la calçotada, que cada any porta a la ciutat milers de persones per tal de degustar-los i celebrà una multitudinària festa anual el darrer diumenge de gener (la Gran Festa de la Calçotada). Tots els anys acabats en 1 celebra les Decennals de la Candela, unes grans festes en honor de la seva patrona. Té un important teixit associatiu format per entitats culturals, musicals, esportives i socials
El terme comprèn, a més de la ciutat, els pobles de Fontscaldes (amb restes ibèriques), Masmolets i Picamoixons i el centre d’estiueig del Bosc de Valls.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Bàsquet – Pius Hospital
Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 16,68 km2, 161 m alt, 1.702 hab (2017)
Al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès, a l’esquerra del Francolí.
Agricultura de secà (garrofers, avellaners, vinya i ametllers), avicultura i ramaderia porcina. Indústria de la fusta, de la construcció i tèxtil. Segones residències. Àrea comercial de Valls.
Ruïnes de l’antic castell de Vallmoll, portal medieval de la Creu, poblat ibèric dels Garràfols (segles IV i II aC). Església de Santa Maria (entre barroc i neoclàssic, construïda entre els anys 1772 i 1776), amb un important retaule de Jaume Huguet (1447-50). Ermita de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI. Esmentat a la carta de població d’Espinavessa del 1155.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Aiguamúrcia, Alt Camp, segle XII)
Primer monestir cistercenc fundat a Catalunya (1169). Provinent del primitiu monestir de Valldaura (Vallès Occidental), la comunitat s’assentà definitivament al prat de Santes Creus, a l’esquerra del Gaià.
L’estructura de Santes Creus és semblant a la de Poblet, amb tres recintes: el monestir pròpiament dit o clausura fou fortificat a instàncies de Pere el Cerimoniós. L’església, començada el 1174, consta de tres naus i transsepte al qual s’obren cinc capelles, i cimbori.
Iniciada en estil romànic, palesa la transició al gòtic en molts elements, per exemple a la façana. Té el claustre a migdia i les dependències coventuals entorn d’ell. A la part posterior, al voltant d’un altre claustre, hi ha el palau abacial, les habitacions del monjos vells, l’infermeria i el celler.
El palau reial, el nou refetor i els cellers es troben entorn d’un tercer claustre d’arcades baixes. El primer dels esmentats és molt bell i interessant artísticament; hi treballà l’anglès Reinard des Fonoll, introductor del gòtic flamíger a Catalunya, que l’acabà el 1341; comunica amb l’exterior per la porta reial, construïda per Jaume II i Blanca d’Anjou.
Aquests reis, així com Pere el Gran, són enterrats al creuer, i nombroses famílies nobles tenen les tombes al claustre.
Enllaç web: La Ruta del Cister – Patrimoni Cultural – Viquipèdia
Dades dels Països Catalans 