(Algemesí, Ribera Alta, 3 març 1814 – Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, vers 1867)
Músic. Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira.
Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València. Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella i posteriorment organista a Xiva.
Deixà composicions de tema religiós.
(Algemesí, Ribera Alta, 7 novembre 1911 – València, 27 novembre 1972)
Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc.
Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72).
Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d’un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs.
Despoblat.
(Algemesí, Ribera Alta, 26 maig 1913 – Bunyol, Foia de Bunyol, 6 gener 2002)
Violinista i director d’orquestra. Estudià a París i a Siena. Ha sovintejat les seves actuacions com a concertista a diverses capitals europees.
Dirigí la Banda Municipal i l’Orquestra Municipal de València i fou director del Conservatori de València (1980-83) i fundà, a la mateixa ciutat, l’Agrupació de Música de Cambra.
El 2004 foren publicades les seves memòries Sesenta años de vida musical. Memorias.
Despoblat i partida, a l’oest de la vila.
La sèquia de Fentina pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer.
(Algemesí, Ribera Alta, 21 juny 1908 – València, 10 agost 1984)
Periodista i escriptor. Ha estat director de “Las Provincias”.
A part d’uns assaigs, en castellà, sobre les arrels de la història valenciana i sobre Blasco i Ibáñez, ha escrit teatre (El milacre dels Milacres, 1969; El cigne fora de l’aigua, 1977) i la novel·la sobre el món rural Els horts (1972).
Despoblat, vora la carretera de València.
Fou venut, juntament amb Pardines, per Joan II de Catalunya al comte de Cocentaina.
El 1614 Algemesí en redimí la jurisdicció senyorial i se l’annexà.
(Algemesí, Ribera Alta, 6 setembre 1644 – València, 29 abril 1712)
Compositor i organista de la seu de València des del 1665, és tingut per un dels músics més notables de l’època.
De la seva producció, se’n conserven gallardes, tientos, passacaglie, tocates, nadales, una missa i un Magnificat (a 6 i 12 veus).
(Algemesí, Ribera Alta, 1550 – 3 desembre 1622)
Escriptor i dominicà. Predicador general de València, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí.
Fou des del 1591 un decidit partidari de l’expulsió dels moriscs (1609), prop del rei, dels seus ministres i dels papes, i amb aquest fi va escriure Defensio fidei in causa neophytorum sive morischorum regni Valentiae, totiusque Hispaniae (València 1610), juntament amb un Tractatus de iusta marischorum ob Hispania expulsione (1610) i una Breve relación de la expulsión de los moriscos del reyno de Valencia.
És, a més, autor, entre altres obres, d’una Coronica de los moros de España (1618).
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 41,77 km2, 18 m alt, 27.808 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.
La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura de regadiu, que rep l’aigua, principalment, de la sèquia reial del Xúquer. La ramaderia estabulada, la indústria derivada dels productes agrícoles i el comerç completen les activitats econòmiques del municipi, la població del qual ha augmentat considerablement durant els dos últims segles.
La vila, situada a l’esquerra del riu Magre, era un antiga alqueria islàmica. Hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, renaixentista (amb el retaule de Sant Jaume), i l’antic convent dominicà, fundat el 1590.
El 8 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la vila, hi era ballada, entre altres danses, la muixeranga d’Algemesí.
Dins el terme hi ha els despoblats de Cotes, Pardines, Seguereny i Fentina.
Enllaços web: Ajuntament – Muixeranga
Dades dels Països Catalans 