(o la Foia) Partida de regadiu (arrossars).
Antic lloc de moriscs (el 1563 tenia 17 focs), es despoblà el 1609.
(o la Foia) Partida de regadiu (arrossars).
Antic lloc de moriscs (el 1563 tenia 17 focs), es despoblà el 1609.
(Alberic, Ribera Alta, 16 juliol 1865 – 30 desembre 1934)
Escriptor. Fou periodista i polític d’adscripció liberal.
De la seva producció, escrita en castellà, destaca pel seu interès històric la novel·la El roder Micalet Mar o El honrado sin honra (1930).
(Alberic, Ribera Alta, 1874 – Alacant, 24 octubre 1932)
Escriptor. Escriví per al teatre en català i en castellà, i col·laborà a diversos periòdics.
És autor de les operetes Foc en l’era! i Les enramaes.
(Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista.
També fou bon il·lustrador.
(o Benifaraig d’Alzira) Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1563.
El segle XVI fou segregat del terme d’Alzira i agregat a la nova parròquia d’Alberic.
(Alberic, Ribera Alta, 2 desembre 1859 – València, 21 gener 1917)
Escriptor. Fou un dels representants més importants de la Renaixença al País Valencià. Membre del grup fundador de Lo Rat Penat de València. En els Jocs Florals d’aquella entitat fou proclamat Mestre en Gai Saber l’any 1898. El seu poema Mariola és el que li donà més fama com a poeta.
Destacat folklorista, escriví com a obres més importants els següents reculls: Llegendes i tradicions valencianes (1899), Rondalles del poble (1900) i Contes populars (1900). També publicà diversos reculls de poemes breus: Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc).
Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer: Sant Francesc, Idil·lis i cants místics.
Despoblat, situat entre la sèquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d’Albaida. La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI.
Els seus habitants eren moriscs; el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies. Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, a causa de les destruccions de la Guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII. El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864.
Formà part de la baronia d’Alberic.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 26,9 km2, 27 m alt, 10.826 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial estesa entre el riu Xúquer i el riu dels Ullals.
De relleu accidentat a l’oest, a la plana predomina el regadiu (tarongers i hortalisses), alimentat principalment per la sèquia reial del Xúquer. L’activitat industrial deriva sobretot dels productes agrícoles.
La vila, una antiga alqueria del terme d’Alzira, es troba al peu del santuari de Santa Bàrbara, que corona una petita elevació del terreny, al centre de la plana, anomenada la Muntanyeta. L’actual església arxiprestal de Sant Llorenç, d’estil barroc, és de finals del segle XVII.
La vila va ser objecte de diverses incursions de les forces carlines durant la Primera Guerra Carlina, motiu pel qual va ser emmurallada el 1839.
El terme comprèn els despoblats d’Alàsquer, la Foieta, Benifaraig i Alcosser.
Enllaç web: Ajuntament
Despoblat, a la plana de regadiu situada entre el Xúquer i el riu dels Ullals, prop de la vila de Massalavés.
La seva primera església fou fundada el 1343 com a dependència d’Alzira, la qual fou erigida en parròquia (Sant Pere) el 1574. El 1609, amb l’expulsió dels moriscs, quedaren despoblats els 115 focs de que constava. El 1612 fou repoblat amb 45 nous veïns (el 1646 en tenia encara 30).
La guerra contra Felip V i l’alta mortalitat provocada pels arrossars (paludisme) foren l’origen del despoblament definitiu durant el segle XVIII (la cura d’ànimes fou suprimida el 1781).