Arxiu d'etiquetes: Albelda

Sangenís i Torres, Antoni

Deixa un comentari

(Albelda, Llitera, 12 juliol 1767 – Saragossa, 12 gener 1809)

Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l’Academia de Ingenieros d’Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d’una bala de canó, després d’haver actuat amb heroisme. Tenia aleshores el grau de coronel.

És autor d’un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d’altres escrits sobre temes militars.

Benet, Cebrià

Deixa un comentari

(Albelda, Llitera, 1460 – Roma, Itàlia, 1525)

Teòleg dominicà. Ensenyà a París i a Roma.

Fou autor d’un discurs contra Luter i d’un tractat antijudaic: Acaleus contra Iudaeos (1515).

Almacelles, clamor d’

3 Respostes

(Albelda, Llitera / Fraga, Baix Cinca)

Curs d’aigua entre els dos municipis. En part canalitzat per tal d’evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar-lo per al regatge (especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant), format a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribagorça, al sud de Castellonroi.

Des d’aquest indret segueix vers el sud-est i desguassa al Cinca. Prop d’Almacelles, es troba la llacuna d’Almacelles.

El seu recorregut segueix, aproximadament, el límit occidental del Segrià i, en el seu curs final formà la demarcació entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó establerta el 1305 per Jaume II el Just.

Aquest curs d’aigua rep també, els nom de la clamor Salada, la clamor de Tamarit o simplement, la Clamor.

Albelda (Llitera)

6 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 51,7 km2, 361 m alt, 762 hab (2014)

(ant: Albel·la) Situat al límit amb la Noguera i el Segrià, a la zona de parla catalana de l’Aragó. S’estén per la banda oriental de la serra de la Gessa i, al sud, per la plana meridional de la Llitera.

L’agricultura de regadiu (cereals, arròs, alfals), alimentada pel canal d’Aragó i Catalunya i la sèquia de la Magdalena, és la base de l’economia local, complementada pel secà, la ramaderia i la cria d’animals de granja. Àrea comercial de Lleida.

La vila era un antic castell musulmà conquerit el 1083 pel comte d’Urgell. L’església parroquial de Sant Vicenç havia estat la col·legiata d’Albelda fins al segle XIX.