(Albaida, Vall d’Albaida, segle XVIII – País Valencià, segle XIX)
Frare dominicà. Tenia el grau de mestre en arts i doctor en teologia. Prengué hàbit el 1784. Era catedràtic de teologia des del 1825.
És autor de les obres: Espíritu irreligioso de las reflexiones sociales de D.J.C.A. (1811), Laca ortodoxa de la divina institución del estado religioso (1823), Theologia pastoralis Francisci Giftschutz castigata (1826) i Origen de los errores revolucionarios de Europa, y su remedio (1827).
(Albaida, Vall d’Albaida, 1872 – Sevilla, Andalusia, 23 desembre 1934)
Músic i compositor. Fou mestre de capella a la seu de Tortosa i a la de Sevilla. Allí fundà i dirigí l’orquestra Bética.
És autor, en col·laboració, de la partitura de la sarsuela titulada El puente de Triana. Escriví també moltes composicions sacres vocals, coreogràfiques i per a orgue. Aquestes últimes foren editades a París i a Nova York i constitueixen la part més important de la seva producció.
(Albaida, Vall d’Albaida, 23 juny 1869 – Madrid, 21 desembre 1957)
Historiador de l’art, advocat i polític. Fou catedràtic d’història de l’art a Madrid des del 1903 i, conjuntament amb Gómez Moreno, cofundador del “Archivo Español de Arte y Arqueología”.
És autor de diversos llibres: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913), Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (1933), La sala de las Musas en el Museo del Prado, etc.
(Albaida, Vall d’Albaida, 25 desembre 1721 – 26 novembre 1790)
Bisbe d’Oriola. Germà de Bartomeu. Estudià a la Universitat de València. El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València.
El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social: fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx (1789).
Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals.
(Albaida, Vall d’Albaida, 1718 – Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel, 1773)
Escriptor. Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo i Julià. Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València.
Deixà inèdits diversos col·loquis i una breu peça còmica, La fira d’Albaida. A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana, composició en versos apariats de 6 i 10 síl·labes, plena d’incorreccions gramaticals, on crítica els costums del seu temps, fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880.
(Albaida, Vall d’Albaida, 6 febrer 1932 – 28 juliol 2023)
“Monjalés” Pintor. Fou un dels fundadors del Grup Parpalló (1957).
Després d’una primera etapa, en què es mostrà adherit a l’expressionisme abstracte, derivà, els anys 1960, cap a la nova figuració, propera al pop-art i als treballs de l’Equip Crònica.
Ha fet nombroses exposicions nacionals i estrangeres i ha participat en diversos certàmens internacionals.
(Albaida, Vall d’Albaida, 18 març 1885 – 3 març 1969)
Il·lustrador i pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Excel·lí sobretot en la il·lustració a l’aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats.
(Albaida, Vall d’Albaida, 1700 – València, 1771)
Teòleg. Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica. El 1727 obtingué una pabordia a la seu de València amb càtedra de teologia escolàstica. El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori.
Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari.
Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas (1744-52), La verdad acrisolada. Disertación apologética teológica místico-dogmática (1753) i diverses cartes polèmiques contra Andreu Piquer (1758-59).
(Albaida, Vall d’Albaida, 1659 – València, 1725)
Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València.
Deixà inèdits diversos tractats, un d’ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus.
(Albaida, Vall d’Albaida, segle XVII – segle XVIII)
Pintor. Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola. Pintà les voltes i les llunetes de l’església i una vintena de quadres, entre d’altres, les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació; sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major.
Decorà també els sostres d’algunes sales del palau senyorial d’Albaida.
Dades dels Països Catalans 