Caseriu, situat al sud-oest del terme, entre els caserius de la Canyada i Verdegàs, del municipi d’Alacant.
Alabastre -Alacantí-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alacantí
Aigües de Busot (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 18,47 km2, 341 m alt, 984 hab (2014)
(o Aigües, o Aigües Altes) Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i drenat pel barranc d’Aigües, que desemboca directament a la mar.
L’agricultura de secà (garrofers, oliveres i ametllers) i de regadiu (unes 30 ha), la ramaderia ovina i la cria d’animals de granja (conills i gallines) constitueixen la base econòmica del municipi. Dins el terme hi ha tres fonts d’aigües medicinals, la principal de les quals, dita de Sant Ignasi, va ser l’origen del balneari dels banys de Busot, actualment destinat a funcions sanitàries, i del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
El poble és situat a la vora d’un antic castell; amb el llogaret d’Aigües Baixes (actualment dins el terme del Campello), havia format part del terme d’Alacant, del qual es va separar durant la primera meitat del segle XIX.
Enllaç web: Ajuntament
Aigües Baixes
Caseriu, al sector oriental del terme.
Antiga façana marítima del municipi d’Aigües de Busot.
Aigües Altes *
(Alacantí)
Altre nom del poble d’Aigües de Busot, per tal de distingir-lo del d’Aigües Baixes (el Campello).
Aigua Amarga, platja de l’ -Alacant-
Platja, la més meridional del terme, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga.
Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret.
Agost, esfinxs d’
Nom de dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar, a la fi del segle XIX, al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop del poble. Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona.
Foren portades al Museu del Louvre de París, però una d’elles (la més ben conservada) passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut.
Agost (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 66,64 km2, 376 m alt, 4.787 hab (2013)
Situat en la depressió envoltada per les penyes del Sit i el Maigmó, i les serres del Ventós, del Castellar i dels Talls. La part més muntanyosa és coberta de pins, garrofers i matolls.
La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà i de regadiu, complementada per la ramaderia ovina i cabruna, l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i, sobretot, les terrisseries, la producció de les quals és destinada en part a l’exportació.
Els darrers dies de l’any, el poble celebra la festa del Rei Moro, que commemora, segons la tradició, la reconquesta de la vila. L’església parroquial de Sant Pere és del començament del segle XVII.
Dins el terme es troben, entre altres, els caserius de la Sarganella, Escandella i Alabastre. Prop de la població s’han trobat les esfinxs d’Agost.
Abió
Vall. Capçalera de la rambla de Busot.
És anomenada també la foia dels Abions, per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l’Abió Alt i l’Abió Baix, els quals, eclesiàsticament, són un annex de la Torre de les Maçanes.
Poblenou, el -varis geo-
el Poblenou (Alcàsser, Horta) Barri del municipi, al sud del nucli urbà, al límit amb el terme de Picassent.
el Poblenou (Catadau, Ribera Alta) Caseria, a l’oest del poble, vora la carretera de Llíria.
el Poblenou (Figueres, Alt Empordà) Barri residencial de la ciutat, situat al sud-oest del nucli urbà, limitat al nord per la carretera d’Olot.
el Poblenou (Fraga, Baix Cinca) Barri de la ciutat, a la dreta del Cinca.
el Poblenou (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Raval de la vila.
el Poblenou (Manresa, Bages) Barri de la ciutat, sorgit dins el territori de la parròquia del Carme a la fi del segle XIX. El 1915 hi fou oberta l’església de Sant Josep.
el Poblenou * (Mutxamel, Alacantí) Veure> Penya-serrada (antic lloc i actual raval).
el Poblenou (Pineda de Mar, Maresme) Barri, a ponent del centre urbà. Es començà a formar el decenni del 1920 i és ocupat principalment per població immigrant. Es anomenat també barri de Garbí i de Ponent.
el Poblenou (Terrassa, Vallès Occidental) Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, al voltant de la carretera de Rellinars i aïllat del centre urbà per la desviació de la riera de Palau. És format principalment per cases d’auto-construcció i habitat per població immigrant.
el Poblenou (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Barri marítim, separat del nucli antic pel riu de la Vila. Fou creat el 1806.
Dades dels Països Catalans 