(Alacant, 6 febrer 1902 – Madrid, 15 febrer 1979)
Compositor. Autor d’una àmplia producció d’inspiració neoclàssica i escriptura de gran correcció.
Les seves obres més destacades són Sonatina per a piano, Homenatge a Manuel de Falla, Don Quijote (1948), Quinteto (1956) i Sinfonía del Mediterráneo (1964).
(Alacant, 19 agost 1804 – l’Havana, Cuba, 21 abril 1854)
Escriptor i polític. Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba.
Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié.
(Alacant, 7 agost 1850 – 22 agost 1913)
Erudit. En col·laboració amb Adalmir Montero i Pérez publicà part d’un ambiciós Ensayo biográfico y bibliográfico de escritores de Alicante y de su provincia (1888).
Escriví també Memoria relativa a los nuevos descubrimientos de la antigua Lucentum (1958), Bosquejo histórico de la imprenta en Alicante en el siglo XIX (1961), Boceto del excmo. sr. d. Eleuterio Maisonnave Cutayar (1890) i diversos opuscles biogràfics.
(Alacant, 15 març 1816 – Madrid, 1883)
Periodista i polític. Col·laborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz. Progressista, prengué part activa en la política del seu partit (1843-56) i fou diputat a corts.
Fou un dels fundadors de la “Revista de legislación y jurisprudencia” i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica (1856) i altres estudis jurídics. Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret.
(Alacant, segle XVI – 1622)
Arquitecte. Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta. A la mort d’aquest (1630) es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort.
Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’A. Bernardino traçats el 1615.
(Alacant, 25 setembre 1892 – 1971)
Escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris.
És autora dels llibres poètics Del corazón a la pluma (1932) i Impresiones de guerra (1939), així com dels volums Cuentos y prosas poéticas (1944) i Cuentos para niños (aptos para mayores) (1963).
(Alacant, 1738 – Madrid, 1801)
Militar i escriptor. Després de servir uns quants anys a la Guàrdia Reial, prengué part en diverses accions militars, com a Alger (1775) i Gibraltar (1780).
Comandant d’un regiment francès (1794) en lluita contra la República francesa, ascendí a mariscal de camp.
(Alacant, 15 juliol 1942 – )
Polític. Estudià dret a la Universitat de València. Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al congrés per Alacant a les legislatives del 1977, el 1979 i el 1982.
Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià.
Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià. Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva circumscripció nadiua, ocupà des d’aleshores la presidència de les Corts Valencianes.
(Alacant, 1878 – 1943)
Escriptor. Fou crític teatral, amb el pseudònim d’Aristarco, del diari “El Día” d’Alacant.
És autor de la novel·la Cap d’estopa (1902), d’alguns contes del recull Risas y lábrimas, i d’obres de teatre i sarsueles diverses, algunes en col·laboració amb Abelard Teruel.
Dades dels Països Catalans 