Arxiu d'etiquetes: Alacant (morts a)

Real, Miquel

(Alacant, segle XVI – 1622)

Arquitecte. Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta. A la mort d’aquest (1630) es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort.

Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’A. Bernardino traçats el 1615.

Ramos i Mollà, Aurèlia

(Alacant, 25 setembre 1892 – 1971)

Escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris.

És autora dels llibres poètics Del corazón a la pluma (1932) i Impresiones de guerra (1939), així com dels volums Cuentos y prosas poéticas (1944) i Cuentos para niños (aptos para mayores) (1963).

Quilis i Molina, Rafael

(Onil, Alcoià, 24 octubre 1889 – Alacant, 31 juliol 1973)

Escriptor. Exercí la carrera de mestre. El 1918 fou nomenat director d'”El Tiempo” d’Alacant.

Escriví bon nombre d’articles, narracions i poesies a diverses publicacions periòdiques. També és autor del volum de records Lo que el viento se llevó (1962).

Garcia i Marcili, Eduard

(Alacant, 1878 – 1943)

Escriptor. Fou crític teatral, amb el pseudònim d’Aristarco, del diari “El Día” d’Alacant.

És autor de la novel·la Cap d’estopa (1902), d’alguns contes del recull Risas y lábrimas, i d’obres de teatre i sarsueles diverses, algunes en col·laboració amb Abelard Teruel.

Fortea i Castelló, Gonçal

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1929 – Alacant, 2009)

Escriptor. És autor de contes apareguts a diverses publicacions periòdiques i de la narració Vuelta al hogar (1963).

Ha obtingut a Madrid el premi Sésamo de 1962 i a Alacant el concedit per la Biblioteca Gabriel Miró el 1963.

Figueras i Pacheco, Francesc

(Alacant, 13 desembre 1880 – 21 març 1960)

Historiador i erudit. Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illeta del Campello: Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 (1934), La isleta del Campello del litoral de Alicante (1950), La necrópolis ibérico-púnica de Alicante. Los ajuares (1956).

Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia (vers el 1914), i treballà sobre temes històrics diversos: El nuevo escudo de la ciudad de Alicante (1944), Alicante bajo los reyes de Castilla (1952), Historia del turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante (1955), La imprenta en Alicante en el siglo XVIII (1957), El consulado marítimo y terrestre de Alicante y pueblos del obispado de Orihuela (1957), Compendio histórico de Alicante (1957), Bibliografía arqueológica de la provincia de Alicante (1958), Los antiguos gremios de la ciudad de Alicante (1958), Dos mil años atrás. Las ciudades, el puerto y la necrópolis de la Albufereta (1959), i Resumen histórico de la ciudad de Alicante, per a alumnes de primer ensenyament (1963).

Ferrari i Gonzálvez, Ermerinda

(Elx, Baix Vinalopó, 1887 – Alacant, 1952)

Escriptora. És autora de contes i poesies de publicació esparsa i de la novel·la curta La que quería ser monja (1915).

També conreà la música.

Ferrándiz i Torremocha, Josep

(Alacant, 17 juliol 1888 – 21 setembre 1965)

Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, moltes d’elles de caràcter festiu, com Vol sopar, amic? (1929) i Una mujer de ahora (1932).

També publicà més d’una dotzena de novel·les de caràcter molt convencional, com La diablesa (1919), El divino pecado (1926) i La instigadora (1928).

Escorihuela, Isidre

(Alacant, segle XVII – 1723)

Compositor. Fou mestre de capella a la catedral alacantina. Sembla haver estat el primer introductor al país de l’ús de violins en la música religiosa.

És autor de diverses composicions.

Elizaicín i España, Miquel

(Alacant, 28 desembre 1855 – 21 agost 1932)

Militar. Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc.

S’esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vice-president de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial (1904), creà el Foment de les Arts i fou alcalde (1923).

El 1922 fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a València.