Arxiu d'etiquetes: agrònoms/es

Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 12 juliol 1931 – gener 1937)

(USAC)  Poderosa associació de cooperatives agrícoles. El seu òrgan de premsa era “La Pagesia” (agost 1932 – desembre 1936), i comptava amb diverses seccions especialitzades: cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc.

Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària; conseqüentment, intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris, però, obligada a pronunciar-se, la seva moderació mostrà que s’atansava més als propietaris que no pas als parcers.

El juliol de 1936 restà sota el control de la Unió de Rabassaires, bo i conservant una autonomia teòrica, que perdé el gener de 1937 en integrar-se en la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya.

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya

12 Respostes

(Catalunya, 1922 – gener 1937)

Sindicat de camperols. Sorgida amb motiu de la qüestió rabassaire. Impulsada per Lluís Companys i Amadeu Aragay, el seu primer president fou Francesc Riera.

La defensa de la possibilitat de redempció de la terra a instàncies de l’arrendatari li permeté d’arrelar fortament durant la II República, quan presentà la polèmica Llei de Contractes de Conreu.

Molt vinculada a Esquerra Republicana, a partir del 1934 s’aproximà a la Unió Socialista de Catalunya i durant la guerra civil al PSUC. El seu òrgan de premsa fou “La Terra”.

El 1937, junt amb les altres entitats agràries, formà la Federació de Sindicats Agrícoles.

Torrents i Monner, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 setembre 1852 – 16 setembre 1921)

Professor mercantil i perit agrícola i químic. Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats.

Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística (Geografía y estadística económico-industrial, 1899), d’administració i finances públiques, dret (Manual de leyes sobre el trabajo, 1905) i agricultura (Cooperativas de crédito agrícola, 1904).

Tobella i d’Argila, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Sant Pol de Mar, Maresme, vers 1840 – Barcelona, 25 novembre 1910)

Agrònom i publicista. Estudià a la Universitat de Barcelona.

Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, durant gairebé trenta anys es dedicà a una tasca de conferenciant, parlant sobre temes de divulgació per tot Catalunya. Fundà la revista “L’Art del Pagès” (1877) (que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918), i el conegut “Calendari del Pagès”.

Fou director de la Granja Experimental Agrícola de Barcelona, i director de Parcs, Jardins i Arbrat de l’Ajuntament barceloní. El 1890 fundà la Guardiola, primera societat de préstec rural que es creava a Catalunya.

Fou un dels membres més actius de La Jove Catalunya i cooperà a la fundació de la revista “La Renaixensa” (1871).

Salvat i Juncosa, Francesc

Deixa un comentari

(Girona ?, segle XIX)

Mestre d’obres, agrònom i director de camins veïnals. Titulat mestre d’obres a Barcelona (1872) i a Madrid (1886). Fou membre de l’Associació Literària de Girona.

Féu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà principalment a Girona (1872-1900). Féu la reforma de la fàbrica La Gerundense (1873-99), el col·legi de Caritat (1884), la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates (1886), dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en col·laboració amb Manuel Almeda (1877-1901), la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret (1892), la construcció de la capella neogòtica de les josefines (1893), el convent de les dominiques (1896) i la urbanització dels jardins del palau episcopal (1881-98).

A part, construí la casa Girbau de Palafrugell (1895) i diversos habitatges particulars a Girona, que el convertiren en el màxim ideòleg de la urbanització de la carretera de Barcelona.

Riera i Cabrafiga, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1902 – 1987)

Enginyer agrícola.

Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya (després Escola d’Enginyers Tècnics) i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la diputació de Barcelona.

Publicà El alforfón (1932), Cultivo del almendro (1965), ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia (1936), Sistemàtica pomològica (1938), Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars (1946-47) i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis (1948), entre altres.

Rendé i Ventosa, Josep Maria

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 29 juliol 1877 – Cabra del Camp, Alt Camp, 6 juny 1925)

Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913).

El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura.

Impulsà l’Acció Social Agrària de l’indicat organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters.

Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola.

Dirigí la pàgina agrícola del diari “La Publicitat”.

Prat i Mas -germans-

Joan Prat i Mas  (Catalunya, segle XIX)  Tècnic agrònom. Ensenyà al seminari de Barcelona. És autor de diversos escrits sobre la seva especialitat.

Miquel Prat i Mas  (Catalunya, segle XIX)  Eclesiàstic. Era catedràtic del seminari de Solsona. Publicà algunes obres piadoses.

Oliveras i Massó, Claudi

(Barcelona, 20 gener 1870 – setembre 1947)

Enginyer agrònom.

Dirigí les estacions enològiques de Vilafranca del Penedès (1902) i de Reus (1907), projectades per ell mateix, que esdevingueren centres complementaris de l’Escola Especial de Viticultura creada el 1910.

Pertanyia a diverses corporacions i actuà en congressos internacionals de la seva especialitat.

És autor de nombrosos estudis monogràfics sobre enologia, escrits en castellà i en català.

Nubiola i Cunill, Vicenç

(Catalunya, 1894 – 1927)

Enginyer agrònom.

Fou professor d’arboricultura, a l’Escola Superior d’Agricultura, i de floricultura, a l’Escola de Bells Oficis de la Universitat Nova de la Mancomunitat.

És autor d’obres tècniques.