(Serrallonga, Vallespir, 19 juliol 1898 – Caux-et-Sauzens, França, 6 març 1973)
Escriptor i agricultor. És autor de novel·les i contes en francès.
Cal destacar-ne La crue, Le temps des merveilles i Le clos Saint-Michel, amb traducció catalana de Ferran Canyameres (El mas de Sant Miquel, 1960).
(València, 1817 – 1876)
Terratinent i dirigent i divulgador agrari. Fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià i de la Societat Valenciana d’Agricultura, i col·laborà al periòdic “Las Provincias” i a d’altres publicacions.
Escriví Proyecto de reforma de la contribución territorial (1868) i Memoria sobre la producción y el comercio de la naranja en España (1873), entre d’altres obres.
(Ceret, Vallespir, 24 abril 1785 – Perpinyà, 16 setembre 1856)
Agrònom, baró de Paçà. Després de servir com a oficial de dragons, exercí els càrrecs d’auditor del consell d’estat (1806), i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Estudià diversos sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture.
Publicà Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819 ou recherches sur les arrosages (1823), on descriu els mètodes d’irrigació a Catalunya i al País Valencià.
També va escriure Notice historique sur le ville et la comté d’Empurias (1822), Recherches historiques sur la langue catalane (1824) i Recherches sur Roses et le cap de Creus (1833).
(València, 1851 – Pontevedra, Galícia, 1900)
Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Dirigí l’estació vitícola i enològica de Sagunt (1882), la granja-model de València (1883-88) i la granja provincial a Burjassot (1893-1900).
Col·laborà a l’Exposició Regional Valenciana del 1883 i es destacà en la introducció al País Valencià de nous sistemes de conreu de l’arròs i de la vinya.
(Vievila, Occitània, vers 830 – Occitània, 900)
Agricultor i sant. Canonitzat cap al 990, fou el patró dels pagesos al Rosselló (a la resta del Principat ho fou a l’alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre), on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa el 16 d’octubre.
Els monjos del monestir del Canigó en robaren una part de les relíquies. En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a la mar.
(Rosselló, 1800 – Seta, Llenguadoc, 1873)
Agrònom. Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48. Fundà a la ciutat d’Escola Industrial.
Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
(Lloret de Vistalegre, Mallorca, segle XVIII – Manacor, Mallorca, 1762)
Agricultor. Escriví el Llibre de l’art del corró (1747), inèdit. Introduí l’ús del corró dentat.
(València, 1893 – 1978)
Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers (1933).
El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general.
Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.
(Catalunya, segle XIX – 1876)
Enginyer. Destacà pels seus estudis agronòmics.
(Santa Margalida, Mallorca, 1845 – Palma de Mallorca, 1912)
Agrònom. Llicenciat en ciències i farmàcia. El 1875 fou nomenat auxiliar de la secció de ciències de l’Institut Balear, i, al cap d’un quant temps, catedràtic d’agricultura.
Fou pensionat per la Diputació de les Illes (1891) per estudiar al sud de França les varietats de ceps resistents a la fil·loxera.
És autor, d’entre altres obres, del Tratado de Agricultura (1902), Mis campañas (1901) i, en col·laboració, del Catálogo metódico de los coleópteros observados en las islas Baleares (1885).
Dirigí la revista “El Porvenir de Mallorca”.
Dades dels Països Catalans 