Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Salat i Móra, Josep

1 Resposta

(Cervera, Segarra, 7 juny 1762 – Igualada, Anoia, 2 maig 1832)

Numismàtic, advocat i historiador. El 1782 era professor de lleis a Cervera.

Escriví un interessant Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña (1818), del qual restà inèdit el tercer volum. Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Jaime el Conquistador (1819), que aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Pau Ballot.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1822.

Deixà inèdits uns Apuntes para la historia de las invasiones de las tropas francesas en 1808.

Salas i Anton, Joan

2 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1854 – Barcelona, 24 febrer 1931)

Cooperativista, advocat i polític.

Afiliat al partit republicà, el 1888 va ésser president de l’Associació de Corresponsals de la Premsa Nacional i Estrangera i el 1890 va fundar amb Odón de Buen “El Radical”. També va fundar la Cambra Regional de Societats Cooperatives de Catalunya i Balears i la revista “Cooperativa Catalana” (1890).

Va ocupar el càrrec de regidor de Barcelona (1901). Va ésser secretari de la Cambra de Comerç espanyola a Londres i va dirigir la revista “The Anglo-Spanish Trade” (1903-13). A les corts del 1916 va ésser diputat per Sabadell.

Sagnier i Nadal, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 1830 – 1913)

Advocat i escriptor.

Militava al partit conservador. Fou diverses vegades regidor de Barcelona, on també presidí el Conservatori del Liceu.

Publicà traduccions molt remarcables al castellà d’alguns clàssics grecs.

Fou el pare d’Enric i de Joaquim Sagnier i Villavecchia i l’avi de Núria Sagnier i Costa.

Ruiz i Castella, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Advocat i especialista en orientació professional.

Fou secretari del Museu Social, des d’on fundà el 1914 el Secretariat d’Aprenentatge, que poc després transformà en l’Institut d’Orientació Professional, on formà part del consell tècnic que el dirigí.

Organitzà junt amb E. Mira la Segona Conferència Internacional de Psicotècnia aplicada a l’orientació professional i a l’organització científica del treball (Barcelona, 1921).

És autor de Municipalización de las Bolsas de Trabajo (1912), Projecte de funcionament de l’Institut d’Orientació Professional (1918) i L’escola primària i l’orientació professional (1921).

Rovira i Roure, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 desembre 1899 – Lleida, 27 agost 1936)

Periodista i advocat.

Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l’Estatut, diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga.

Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació.

Fou mort en els primers moments de descontrols a l’inici de la guerra civil.

Rossell, Pere Joan

1 Resposta

(Barcelona ?, segle XVII – vers 1654)

Advocat i polític. Fill de Joan Francesc Rossell.

Fou membre del Consell de Cent. L’any 1634 s’oposà als subsidis que Felip IV volia obtenir de Barcelona. Fou empresonat per ordre del virrei, mesura que provocà la reacció immediata del Consell de Cent.

Fou designat l’any 1640 coronel en funcions del terç de Barcelona que, amb la bandera de Santa Eulàlia, anà a Tarragona per reforçar-hi les tropes franceses del general Espenan. Després d’una campanya molt activa tornà a Barcelona el 20 de novembre de 1641. Fou elegit membre del Reial Consell aquest any mateix, i féu d’enllaç entre aquest i el Consell de Cent.

L’any 1647 el rei francès Lluís XIV li concedí el títol de noble. El 1651 féu d’intermediari entre el governador Margarit i el mariscal francès Marchin. El 1652 fugí de Barcelona a causa de la capitulació.

Ros de Medrano, Manuel

2 Respostes

(Orense, Galícia, 12 setembre 1756 – Tortosa, Baix Ebre, 23 setembre 1821)

Prelat. Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander.

Fou canonge d’Ourense i de Santiago (1806) i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó.

Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo, per la qual fou condemnat. Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts.

El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa; les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Il·lustració; defensà l’ús de la llengua catalana en la predicació.

El 1821 la pesta atacà Tortosa, però ell es negà a sortir de la ciutat i morí del contagi.

Rogent i Pedrosa, Francesc

4 Respostes

(Barcelona, 24 desembre 1864 – febrer 1898)

Arquitecte. Fill d’Elies Rogent i Amat. Titulat el 1887.

Entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges (1892).

Publicà Architecture moderne de Barcelone (1897) i Catedral de Barcelona (1898).

Foren fills seus Joan i Elies Rogent i Massó.

Fou germà seu Josep Rogent i Pedrosa  (Barcelona, 1867 – 1933)  Advocat i col·leccionista d’art. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus. Col·laborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya.

Rogent i Massó, Elies

4 Respostes

(Barcelona, 1893 – Collbató, Baix Llobregat, 4 maig 1924)

Advocat i bibliògraf. Fill de Francesc Rogent i Pedrosa. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lul·lians.

El 1913 publicà amb E. Duran i Reynals Les edicions lul·lianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als “Estudis Universitaris Catalans”.

Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en col·laboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lul·lianes, que arriba fins el 1868; fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat.

Fou el pare del pintor Ramon Rogent i Perés i el germà de Joan Rogent i Massó  (Barcelona, segle XIX – Collbató, Baix Llobregat, 1967)  Empresari. L’any 1924 bastí una fàbrica d’orgueneria, d’on sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics, fins que tancà el 1964.

Rodó i Casanovas, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1845 – Madrid, 1883)

Economista. Estudià dret a Barcelona i el 1878 s’establí com a advocat a Madrid.

Formà part del moviment proteccionista català i atacà el lliurecanvisme a “La Mañana” de Madrid i a “La Renaixença” i al “Diari de Barcelona”. Representà a Madrid el Foment de la Producció Nacional de Barcelona.

Fou fundador de la Societat Protectora d’Animals i Plantes.