Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Rossell, Pere Joan

1 Resposta

(Barcelona ?, segle XVII – vers 1654)

Advocat i polític. Fill de Joan Francesc Rossell.

Fou membre del Consell de Cent. L’any 1634 s’oposà als subsidis que Felip IV volia obtenir de Barcelona. Fou empresonat per ordre del virrei, mesura que provocà la reacció immediata del Consell de Cent.

Fou designat l’any 1640 coronel en funcions del terç de Barcelona que, amb la bandera de Santa Eulàlia, anà a Tarragona per reforçar-hi les tropes franceses del general Espenan. Després d’una campanya molt activa tornà a Barcelona el 20 de novembre de 1641. Fou elegit membre del Reial Consell aquest any mateix, i féu d’enllaç entre aquest i el Consell de Cent.

L’any 1647 el rei francès Lluís XIV li concedí el títol de noble. El 1651 féu d’intermediari entre el governador Margarit i el mariscal francès Marchin. El 1652 fugí de Barcelona a causa de la capitulació.

Ros de Medrano, Manuel

2 Respostes

(Orense, Galícia, 12 setembre 1756 – Tortosa, Baix Ebre, 23 setembre 1821)

Prelat. Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander.

Fou canonge d’Ourense i de Santiago (1806) i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó.

Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo, per la qual fou condemnat. Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts.

El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa; les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Il·lustració; defensà l’ús de la llengua catalana en la predicació.

El 1821 la pesta atacà Tortosa, però ell es negà a sortir de la ciutat i morí del contagi.

Rogent i Pedrosa, Francesc

4 Respostes

(Barcelona, 24 desembre 1864 – febrer 1898)

Arquitecte. Fill d’Elies Rogent i Amat. Titulat el 1887.

Entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges (1892).

Publicà Architecture moderne de Barcelone (1897) i Catedral de Barcelona (1898).

Foren fills seus Joan i Elies Rogent i Massó.

Fou germà seu Josep Rogent i Pedrosa  (Barcelona, 1867 – 1933)  Advocat i col·leccionista d’art. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus. Col·laborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya.

Rogent i Massó, Elies

4 Respostes

(Barcelona, 1893 – Collbató, Baix Llobregat, 4 maig 1924)

Advocat i bibliògraf. Fill de Francesc Rogent i Pedrosa. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lul·lians.

El 1913 publicà amb E. Duran i Reynals Les edicions lul·lianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als “Estudis Universitaris Catalans”.

Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en col·laboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lul·lianes, que arriba fins el 1868; fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat.

Fou el pare del pintor Ramon Rogent i Perés i el germà de Joan Rogent i Massó  (Barcelona, segle XIX – Collbató, Baix Llobregat, 1967)  Empresari. L’any 1924 bastí una fàbrica d’orgueneria, d’on sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics, fins que tancà el 1964.

Rodó i Casanovas, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1845 – Madrid, 1883)

Economista. Estudià dret a Barcelona i el 1878 s’establí com a advocat a Madrid.

Formà part del moviment proteccionista català i atacà el lliurecanvisme a “La Mañana” de Madrid i a “La Renaixença” i al “Diari de Barcelona”. Representà a Madrid el Foment de la Producció Nacional de Barcelona.

Fou fundador de la Societat Protectora d’Animals i Plantes.

Rodés i Baldrich, Felip

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1878 – Barcelona, juny 1957)

Polític i advocat.

Membre del Centre Nacional Republicà, fou diputat el 1905 pel districte de Balaguer i el representà fins al 1923. Va ésser també secretari de l’Assemblea de Parlamentaris.

Membre de la Lliga, l’1 de novembre de 1917 ocupà la cartera d’Instrucció Pública en un gabinet presidit per García Prieto. Prengué part en una campanya de mítings a favor del sufragi universal.

El 1936 tornà a ésser elegit diputat per Barcelona.

Roca i Caball, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 3 abril 1898 – 23 agost 1976)

Advocat i polític.

Com a partidari del tradicionalisme fou secretari de redacció d'”El Correo Catalán”. Detingut durant la dictadura de Primo de Rivera, s’apartà del jaumisme; participà (1931) en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i en fou un dels dirigents.

Durant la guerra s’exilià a França i hi organitzà un comitè per a la pacificació de Catalunya.

Establert de nou (1946) a Barcelona, intervingué en la reorganització de la UDC, fet pel qual fou detingut el 1952.

Fou el pare del també polític Miquel Roca i Junyent.

Roca i Auguet, Rafael

Deixa un comentari

(Girona, 1878 – Madrid, segle XX)

Publicista. Era advocat.

Col·laborà a “El Eco del Pueblo”, “El Gironès” i “El Autonomista”, de Girona, i “La Renaixença”, de Barcelona. Professà, a l’institut de Girona.

Després visqué a Madrid, on fou redactor de l'”Heraldo de Madrid”, secretari del polític Canalejas i redactor del diari de sessions del congrés.

Traduí al castellà La mare eterna, d’Ignasi Iglésias.

Riu i Periquet, Daniel

1 Resposta

(Sort, Pallars Sobirà, 1880 – Madrid, 5 maig 1961)

Advocat. Germà d’Emili.

Membre del partit liberal -secundà Santiago Alba-, fou diverses vegades diputat a corts a partir del 1916. Assistí a l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i l’any següent fou nomenat director general de duanes.

El 1936 presidí a Catalunya el consell regional del Partit Radical, del qual fou expulsat després de les eleccions de febrer.

El 1916 presentà la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes immuebles, on, per a fomentar la imposició sobre la plus-vàlua dels terrenys, es basà en les xifres dels increments de valor de sòl a diverses grans ciutats europees, com Barcelona. Publicà tàmbé La liquidación de los presupuestos del Estado y esbozo de un plan de política financiera (1935).

Dirigí a Madrid l'”Anuario Financiero y de Valores Mobiliarios” (1916) i “Revista de Economía y Hacienda” (1898).

Ripoll i Fortuño, Francesc d’Assís

2 Respostes

(Benissanet, Ribera d’Ebre, 1873 – Barcelona, 1963)

Advocat i editor. Exercí amb encert l’advocacia fins a l’edat de 80 anys. Destacà com a civilista.

Presidí una poderosa societat anònima de productes químics, a la qual havia entrat en la seva jovenesa com a lletrat assessor. Promogué algunes iniciatives de caràcter cooperativista.

Difongué un ideari econòmic basat en la reagrupació industrial i en una revisió profunda de les pressions tributàries.

Als seus darrers anys impulsà mecenatges de caràcter cultural i especialment literari.