(Calassanç, Llitera, 1835 – Barcelona, 28 juny 1894)
Advocat. Es llicencià en dret a Barcelona, on fou registrador de la propietat (1865-72) i secretari de la vila de Gràcia (1865-67).
S’establí com a advocat a Barcelona i fou corresponsal de diaris argentins, com “El Correo Español”, i publicà la revista “El Consultor del Municipio y del Contribuyente”.
El 1885 formà part de la comissió que anà a lliurar a Alfons XII el Memorial de Greuges.
(Barcelona, 12 març 1839 – 1 juliol 1888)
Polític i advocat. Republicà federal, fou director del diari “El Constitucional”.
Decidit partidari de la revolució a Barcelona, hagué d’exiliar-se a França en fallir l’intent del 1867. L’any següent, destronada Isabel II, tornà i fou elegit diputat a corts (1869).
Proclamada la I República, exercí els ministeris d’estat i d’ultramar, però un cop caiguda aquella es dedicà exclusivament a exercir la seva professió a Barcelona.
(Reus, Baix Camp, 1835 – 1896)
Polític republicà. Advocat. Federal, presidí el 1868 la Junta Revolucionària de Reus i pel gener de 1869 ocupà l’alcaldia. Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any.
Després comandà la milicià ciutadana i per l’agost de 1874 tornà a ésser elegit alcalde. Posteriorment, fou en diverses ocasions regidor.
(Barcelona, 1868 – 1917)
Advocat i polític. Era notari. Fou secretari del seu Col·legi Professional. Destacà dins el Partit Nacionalista Republicà. Fou president de l’Acadèmia de Dret i vice-president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
Sobresortí com a publicista i autor de bons treballs professionals. Entre aquests destaca una memòria sobre la lletra de canvi i la seva legislació internacional, escrita en col·laboració amb Pere Rahola i Molinas.
Fou el pare de Carles i de Ferran Soldevila i Zubiburu.
(Olot, Garrotxa, 1905 – 1996)
Advocat i historiador. Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica.
És autor de Le schéma généalogique circulaire (1958), Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc (1964), La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne (1968), La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII (1970), Miscel·lània històrica d’Olot i comarca (1980) i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon (1984).
Foren germans seus:
Francesc Xavier de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, Garrotxa, 1907 – segle XX) Diplomàtic.
Manuel de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, Garrotxa, 1910 – Barcelona, 18 desembre 2003) Arquitecte. Fou el pare de Manuel i d’Ignasi Solà-Morales i Rubió.
(Barcelona, 2 abril 1861 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 desembre 1882)
Escriptor i advocat.
Estrenà el drama La creu trencada (publicat el 1884), de to romàntic. És autor del llibret d’òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals.
Fou crític musical de “La Crónica de Cataluña”.
(Lleida, 2 novembre 1870 – 24 novembre 1951)
Polític i advocat. Fou alcalde de Lleida (1901) i diputat provincial per Balaguer. L’any 1917 presidí l’assemblea de diputats que presentà al govern un projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya.
President de la diputació de Lleida (1919), membre del Consell Permanent (1919-23) i conseller de Cultura de la Mancomunitat (1919), on portà a terme una gran activitat.
Detingut uns quants dies durant la dictadura de Primo de Rivera (1924), l’any 1928 fou elegit degà del Col·legi d’Advocats de Lleida. Membre de la Lliga Regionalista, fou diputat provincial (1930) i diputat al Parlament de Catalunya (1932).
(Arenys de Mar, Maresme, 1 agost 1901 – Barcelona, 28 febrer 1980)
Polític i advocat. Portà el títol de marquès de Valbona.
Sotscap carlí de Barcelona durant la Segona República, en acabar la guerra civil de 1936-39 esdevingué cap regional carlí de Catalunya i més tard vocal de la Junta Nacional Carlista.
Per discrepàncies amb Manuel Fal Conde, secretari general del partit, se n’apartà i creà, en un aplec carlí a Montserrat (abril 1958), l’anomenada Regencia Nacional y Carlista de Estella.
(Catalunya, 12 juliol 1996 – )
Servei d’atenció al ciutadà a través del qual hom tramita gratuïtament les sol·licituds presentades per aquells ciutadans que no tenen els suficients recursos econòmics per a litigar.
També notifica personalment als ciutadans la resolució i, si escau, la designació provisional d’advocat i procurador del torn d’ofici.
Aquest servei depèn del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Enllaç web: Justícia Gratuita
(Manresa, Bages, 4 abril 1834 – Barcelona, 4 febrer 1904)
Advocat i jurista. Es col·legià a Barcelona el 1859, ciutat on ocupà l’assessoria jurídica de l’ajuntament durant trenta-cinc anys.
Tingué alguns càrrecs econòmics. Es distingí entre els defensors del dret català. El seu prestigi professional fou elevadíssim. Del 1891 al 1893 fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
També conreà la pintura.
Fou el pare de Lluís Serrahima i Camín.
Dades dels Països Catalans 