(Catalunya, segle XVIII)
Advocat. Pertanyia a l’Audiència del Principat.
És autor de diversos escrits jurídics.
Coma, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: advocats/des
Col·legi d’Advocats de València
(València, 1759 – )
Corporació professional de llicenciats en dret. Fou creat per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III de Borbó, el 1761.
Actualment té el local social al Palau de Justícia de València; l’any 1972 tenia 1.933 col·legiats. Posseeix una biblioteca important.
Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació.
Clavarana i Garriga, Adolf
(Oriola, Baix Segura, 9 setembre 1844 – 14 febrer 1905)
Escriptor i advocat. Fundà i edità “La Lectura Popular” i “La Noticia Diaria”. Escriví molts articles d’apologia catòlica.
És autor d’uns Apuntes sobre los amojonamientos de la redonda de las salinas de Torrevieja (1892) i d’un vast recull titulat Lecturas populares. Colección de cuentos, artículos y diálogos de buen humor (1885). Aquest recull seria reeditat a Madrid el 1886 i 1891 i pòstumament a Oriola, en sis volums, el 1906.
Cirujeda i Ros, Emili
(Xàtiva, Costera, 11 desembre 1848 – València, 27 octubre 1890)
Advocat i periodista. Llicenciat en dret a València (1868), s’establí a Madrid, on col·laborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris. Menà una campanya en pro de la restauració borbònica; a l’adveniment d’Alfons XII de Borbó,
Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps. Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”.
Chicharro Sánchez-Guio, Jaime
(Torralba de Calatrava, Ciutat Real, Castella, 1889 – Guadarrama, Madrid, 13 gener 1934)
Advocat i polític. Era tradicionalista i seguidor polític de Vázquez de Mella.
Fundà el “Diario de Castellón”, “La Gaceta de Levante” i actuà intensament en la creació de sindicats catòlics a la comarca de Castelló de la Plana.
Fou elegit diputat carlí per Nules durant diverses legislatures i treballà per aconseguir la construcció del port de Borriana.
Cerdà de Tallada, Tomàs
(Xàtiva, Costera, 1532 – Mislata, Horta, 28 setembre 1614)
Jurisconsult. Es doctorà en dret a la universitat de València. S’establí en aquesta ciutat. Es relacionà amb el rei Felip II. Fou advocat de pobres i més tard oïdor fiscal de l’Audiència. Es jubilà devers el 1592. Es retirà aleshores a les seves possessions de Cerdanet, prop de Mislata, on morí.
Entre les seves obres de caràcter jurídic, algunes d’elles en llatí, destaquen les titulades Visita de la cárcel y de los presos (1574), Verdadero gobierno de la monarquía de España, tomando por su propio sujeto la conservación de la paz (1581), Viriloquium en reglas de estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de SM en el reino de Valencia (1609) i Discurso en razón de abreviar pleitos y que sean muchos menos, así en lo civil como en lo criminal, y que no se cometan tantos delitos (1613); als preliminars d’algunes d’elles hi ha poesies dels seus fills Maximilià i Tomàs Cerdà de Tallada i Sancho.
Casany i Alegre, Joaquim
(València, 1843 – 1911)
Advocat i periodista. Fou director d’“El Mercantil Valenciano”.
Escriví en castellà diversos treballs de caràcter jurídic, històric i econòmic: El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas (1878), La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa (1876), Los regímenes penitenciarios (1880), Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia (1894).
Cañellas i Fons, Gabriel
(Palma de Mallorca, 15 març 1941 – )
Polític i advocat. Llicenciat en dret i economia a Deusto, s’afilià a Aliança Popular (1978) i poc després fou elegit president del partit a les Illes Balears (1980).
Guanyador de les eleccions de 1983, fou investit president del govern de les Illes Balears, càrrec que va exercir ininterrompudament fins al juliol de 1995 en què fou forçat a dimitir, acusat d’irregularitats administratives en la construcció del túnel de Sóller.
Canals i Mayol, Antoni
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1856)
Advocat. Secretari de la comissió provincial d’instrucció primària de Mallorca i de la Universal Consignació.
El 1849 fou comissionat a Madrid per resoldre el problema del deute consignat, per a la qual cosa escriví una Memoria sobre la Universal Consignación de Mallorca (1849), base per a la definitiva abolició d’aquesta càrrega que gravava l’economia mallorquina des de la baixa edat mitjana.
Campaner i Sastre de la Geneta, Nicolau
(Palma de Mallorca, 20 desembre 1742 – 29 octubre 1831)
Advocat i polític. Fill de Jaume Campaner i Crespí. Es doctorà en dret civil i canònic (1763). S’establí a Madrid (1771, on exercí càrrecs públics. Ingressà a l’Academia de Derecho Público (1772). Posteriorment fou alcalde d’Oriola (1787) i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca.
Es mostrà contrari a la pena de mort. Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca.
Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista. Posseí una de les millors biblioteques mallorquines.
Dades dels Països Catalans 