(Elx, Baix Vinalopó, 16 maig 1887 – 17 juliol 1945)
Escriptor. Era advocat i secretari judicial.
Els seus treballs dispersos són aplegats al volum pòstum Prosa y verso (1951).
Fenoll i Follana, Daniel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: advocats/des
Fages i Padern, Jacint
(Figueres, Alt Empordà, 1683 – 1758)
Advocat. Ocupà diversos càrrecs públics.
Fabre, Josep
(Perpinyà, 1744 – París, França, 19 juny 1794)
Advocat a Perpinyà. Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals (1792).
Secundà Francesc Xavier Llucià en l’arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l’empresonament (1793) de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller.
El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat.
Esteve i Sanchis, Tomàs
Estellés i Gadea, Gerard
(València, 1833 – 1906)
Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol).
Fou diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899).
Espinós i Rúbio, Joan
(Cullera, Ribera Baixa, 1816 – València, 1879)
Advocat. Rebutjà càrrecs administratius als jutjats de Montcada i de Palma de Mallorca per dedicar-se a l’ensenyament.
Fou catedràtic numerari de dret romà a les universitats de Barcelona i de València. Era professor de l’Escola del Notariat, creada el 1868. Hi professà dret civil, mercantil i penal.
Escrig i Martínez, Josep
(Llíria, Camp de Túria, 2 març 1791 – 28 maig 1867)
Advocat i erudit, Jurisconsult de la casa d’Alba, fou empresonat per les seves idees liberals.
Escriví i publicà el Diccionario valenciano-castellano (1851), reeditat amb èxit, i ajudà els renaixentistes valencians en llur presa de consciència del fenomen de la llengua i de la cultura.
Escanyé, Frederic
(Tuïr, Rosselló, 15 maig 1833 – Perpinyà, 1 setembre 1906)
Advocat i polític. Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua.
Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme.
Ensenyat i Alemany, Josep
(Andratx, Mallorca, 1897 – Palma de Mallorca, 1978)
Advocat i escriptor. Professor a l’escola normal de Balears.
Col·laborador de la premsa de Madrid i de Mallorca -sobretot a “El Día”-, ha publicat nombrosos assaigs d’història, sociologia, estètica i lul·lisme, alguns dels quals en català.
El 1966 presidí la Federació Balear d’Associacions Familiars, i el 1967 fou procurador a les corts per representació familiar.
Desperamons, Andreu
(Montèch, Llenguadoc, 30 agost 1861 – Molig, Conflent, 7 gener 1951)
Advocat a Perpinyà. Cap de la fracció reialista de l’Action Française al departament dels Pirineus Orientals.
Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa.
Dades dels Països Catalans 