Arxiu d'etiquetes: actors

Albiol i Navarro, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1957 – )

Actor. Debutà professionalment el 1977, i des d’aleshores a participar en nombrosos muntatges com ara Dakota de J. Galceran (1997), El florido pensil (1997) d’A. Sopena, Els gegants de la muntanya (1999) de L. Pirandello, La comèdia dels errors de W. Shakespeare i Vides privades de N. Coward (2000).

Rebé el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona el 1996, per La TRIAde presentada a Sitges el 1997, que incloïa Em bec el vec, El microfonista i Ja ve, de les quals és coautor amb Joan Castells.

Ha treballat també en televisió i cinema, en pel·lícules com ara Gràcies per la propina (1997) de Francesc Bellmunt, i Morir (o no) (1999) de Ventura Pons.

Vol-Ras

2 Respostes

(Barcelona, 1980 – 2016)

Companyia de teatre. Integrada inicialment per Joan Cusó, Joan Faneca i Joan Sagalés. La precisió tècnica en els moviments, la varietat de recursos humorístics, les formes més clàssiques de la pantomima i el teatre visual, així com elements del body art, conformen un estil propi d’elaboració espectacular que s’inicià amb Cavallet d’il·lusions (1980).

Des dels orígens, Vol-Ras ha posat el dit al forat d’alguns dels temes més espinosos del present: solitud, competitivitat, deshumanització, però sempre en clau d’humor blanc.

El conjunt ha comptat amb la col·laboració d’A. Leparski en Strip-Tease (1984) i de Pep Cruz en Insòlit (1989), Pssssh… (1992) i Gagmania (1995). Des d’aquest darrer espectacle, els tres Joans de Vol-Ras es reduïren a dos: J. Faneca i J. Sagalés.

El grup ha continuat la seva trajectòria amb els muntatges Intringulis (1997), GGP. Gestos, ganyotes i postures (1998), Violeta, violada (2000), Again, again!!! (2001), Bon voyage (2003) i Mondomono (2005).

L’any 2016 van fer una gira de comiat amb l’obra Da capo.

Vilches, Ernest

1 Resposta

(Tarragona, 6 febrer 1879 – Barcelona, 8 desembre 1954)

Actor teatral i cinematogràfic. Debutà a Cartagena en teatre castellà. Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero.

Més tard formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest (1916), recorregué l’estat espanyol i l’Amèrica del Sud, on assolí èxits al costat de la seva primera actriu, Irene López de Heredia, fins que se’n separà (1927).

Es destacà en obres de J. Benavente i en la creació de personatges exòtics. Més tard intervingué en algunes pel·lícules. Es retirà el 1936.

Vilardebó i Cladellas, Arnau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1949 – )

Actor, autor i productor teatral. El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic.

Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck (1979), El príncep d’Homburg (1981), Un Otel·lo per a Carmelo Bene (1993) i Macbeth o Macbetho (1997) o Aquari i Escorpí (2000), que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals.

També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus (1999) i Trompa bèl·lica, bèl·lica (2003). Intervingué també a Troilus i Cresida (2002). Fou un dels actors empresonats pel cas de l’obra La Torna (1977) d’Els Joglars.

En cinema ha treballat en La cripta (1981) i El caso del cadáver descuartizado (1984), entre d’altres.

En el camp de la producció teatral, el 1984 fundà a Barcelona la Marató de l’Espectacle, premi Arts Escèniques de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (1993) i premi Especial de la Crítica (1996). Des del 1999 organitza la mostra de narradors escènics Des de la paraula, al Mercat de les Flors.

L’any 1995 rebé el premi Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals.

Enllaç web: Arnau Vilardebó

Vidal i Paz, Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, setembre 1946 – )

Actor. De jove participà en un quartet de jazz i formà una parella de pallassos. Més tard estudià a l’escola de Jacques Lecoeq. Treballà al Piccolo Teatro de Milà -per a formar una escola de mim- i a les companyies de Dario Fo.

A més d’espectacles del tipus one man show és autor, entre altres, de Teatre de Màscares i Moviment (amb Cee Booth, 1969), Lavora, lavora che domani e domenica (1972), Síndola. Opera solo (amb Phillipe Capdenat, 1975) i El mosquit ditiràmbic.

A Catalunya ha presentat El bufó (1977, que recull experiències anteriors), L’Aperitiu (amb Carles Santos, 1979), i Dansa per a un moment de silenci (1981).

Ha treballat per a la televisió i ha realitzat curtmetratges cinematogràfics.

Tosar i Vaquer, Josep

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca, 22 juliol 1961 – )

“Pep Tosar”  Actor. El 1980 es llicencià a l’Institut del Teatre de Barcelona i el mateix any debutà professionalment amb El bon doctor. D’aleshores ençà ha participat en muntatges com El càntir trencat (1987), Nit de reis (1991) o Maria Rosa (1997).

El 1994 guanyà el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona amb una adaptació escènica en forma de monòleg, i en mallorquí, de La història del senyor Sömmer, de la qual interpretà una reposició el 2004. El 1999 interpretà i dirigí una dramatúrgia seva sobre l’obra de Blai Bonet, La casa en obres, i al Grec’99 féu Rèquiem.

Darrerament ha interpretat primers papers a Víctor o els nens al poder (2002), Traïció, El mestre i Margarita, Els fusells de la senyora Carrà i Al vostre gust.

Com a director, cal esmentar Esquena de ganivet (2004), un muntatge d’homenatge a la figura del poeta i activista cultural mallorquí Damià Huguet.

Amb Xicu Massó endegà La Mirada Produccions, plataforma des de la qual aborden les seves iniciatives teatrals.

També ha participat en televisió i cinema (en el film Els sense nom, 1998).

Torras i Comamala, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 juny 1922 – 12 gener 1999)

Actor, crític i historiador cinematogràfic. Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya.

Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia.

Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per J.M. Nunes, J.A. Bardem, J.M. Forn (Companys, procés a Catalunya, 1979), F. Bellmunt, G. Herralde (La febre d’or, 1992), Bigas i Luna (Bilbao, 1978), A. Abril (L’home de neó, 1988) i Pilar Miró.

Promogué sessions de cinefòrum i publicà articles i estudis periodístics sobre cinematografia, entre els quals destaca la sèrie Viajes sentimentales por los cines de Barcelona a “La Vanguardia”, iniciada el 1965, i l’obra publicada pòstumament Somnis de reestrena (1999). També féu teatre i sèries de televisió a TVE-Catalunya i a TVC.

L’any 1989 fou guardonat amb el premi extraordinari de cinematografia de la Generalitat, i el 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Teixidor i Martínez, Ramon

1 Resposta

(Perigús, Occitània, 1945 – Barcelona, 24 maig 1999)

Actor i director teatral. Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor. El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista, del seu germà Jordi Teixidor.

Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina.

Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió (La granja, Filiprim) i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili, basada en la tira còmica de l’humorista Ivà.

Sendra i Barrufet, Cast

1 Resposta

(Tarragona, 28 octubre 1928 – Barcelona, 4 agost 1991)

“Cassen”  Actor i humorista. Obtingué àmplia acceptació amb esquetxos i imitacions tant en el camp de la revista com en els del music-hall i la televisió.

Cridat per Luis G. Berlanga, protagonitzà el film Plácido (1960), i posteriorment interpretà diversos films comercials, com Bahía de Palma (1963), El mujeriego (1963), Atraco a las 3 (1963), El castigador (1964), etc, alternats amb altres d’una major ambició, com Furia española (1976), de Francesc Betriu.

Santpere i Pei, Josep

9 Respostes

(Barcelona, 16 febrer 1875 – 8 setembre 1939)

Actor. Impressor d’ofici, estudià violoncel al conservatori i arribà al teatre com a aficionat. Els inicis de la seva carrera teatral els féu al Teatre de l’Esquerra de l’Eixample.

Com a professional s’inicià en la sarsuela; debutà a Sant Feliu de Codines amb Jugar con fuego. Actuà després a Barcelona, al Teatre de la Gran Via, al Teatre Íntim, al Teatre Principal, al Teatre Espanyol i al Teatre Còmic. A partir del 1918 es dedicà als gèneres de vodevil i del melodrama i a la revista.

Entre les seves interpretacions destaquen El barber de Sevilla, Nit de Reis, La Santa Espina i Gazul.

Fou el pare de l’actriu Mary Santpere.