Arxiu d'etiquetes: abats Banyoles

Pau, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Abat de Banyoles. Pertanyia a la línia dels senyors de Cervera de la Marenda.

Era el germà de Francesc de Pau i Amorós.

Acfred

1 Resposta

(Ribagorça ?, segle IX – Catalunya, segle X)

Eclesiàstic. Abat del monestir de Banyoles. Anà a la cort carolíngia dues vegades per obtenir-ne preceptes de Carles el Ximple (916) i de Lluís d’Ultramar (948.

Pretenia la possessió de Rodes, però finalment la cedí a Tassi, fundador del monestir de Sant Pere de Rodes, a canvi d’altres béns.

Ubach, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Perpinyà, 1556)

Prelat. Fou canonge de Barcelona.

El 1545 era elegit abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Fou nomenat bisbe d’Elna el 1555.

Mercoral

(França, segle IX – Catalunya ?, segle IX)

Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-abans 840).

Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per l’arquebisbe Nebridi de Narbona.

Aquest lligam potser podria explicar que el 899, a precs de l’arquebisbe Arnust, el rei Carles el Simple annexés Banyoles a Narbona.

Estruc, Bernat -humanista-

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, després 1419)

(o Astruc)  Humanista benedictí i doctor en dret.

Abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), de Sant Esteve de Banyoles (1401-08), de Rodes (1410-13) i de Sant Cugat (1416-19).

Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries. Partidari del papa Benet XIII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó.

Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas, escrit el 1404.

Descatllar i de Tord, Joan Baptista

Deixa un comentari

(la Pobla de Lillet, Berguedà, 1670 – Banyoles, Pla de l’Estany, 4 novembre 1744)

Eclesiàstic. Abat del monestir de Sant Pere de Banyoles (1703-44).

Nomenat per Felip V de Borbó, els partidaris de l’arxiduc Carles III li confiscaren les rendes (1705); s’exilià a Itàlia fins al 1715, i en tornar impulsà la restauració del monestir de Sant Pere i hi féu acabar les obres del temple.