(Barcelona, 17 juny 1924 – 25 abril 2018)
Advocat i polític. Actiu promotor de la cultura catalana.
S’ha destacat especialment per l’impuls que donà a la modernització del dret civil català quan es féu càrrec de la conselleria de Justícia de la Generalitat (1982 i 1988).
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 23 setembre 1944 – Barcelona, 27 setembre 2018)
Actor i director teatral. Iniciat en el teatre independent dels anys 1960, després d’una estada professional a Veneçuela, des del 1981 ha alternat les actuacions en català i castellà.
Assolí popularitat a Catalunya per les seves aparicions a la televisió, especialment al concurs de TV3 Vostè jutja, interpretant el personatge d’en Rafeques.
Fou també doblador al català de diverses pel·lícules.
L’any 2016 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 20 novembre 1931 – 28 agost 2018)
Historiador. Llicenciat en lletres (1956) i doctorat (1970) per la Universitat de Barcelona. Deixeble de J. Vicens Vives, P. Nadal, F. Soldevila i P. Vilar, fou lector a Liverpool (1956-57), agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-74), catedràtic d’història econòmica a la de València (1974-76) i de nou a l’Autònoma de Barcelona des del 1976.
Iniciador de les escoles renovadores en l’estudi de la historiografia contemporània, ha investigat sobretot els models de la transició de l’antic règim cap al capitalisme. Entre una llarga bibliografia es destaquen La revolució de 1820 a Catalunya (1961), La vieja Bolsa de Barcelona 1815-1914 (1961), Aribau i la indústria cotonera a Catalunya (1963), La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1820 (tesi doctoral, 1972), Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973), Hacienda y estado: 1823-1830 (1974), La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833) (1979), Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982), Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de Independencia 1808-1814, amb Ramon Garrabou (1986), La fi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868) (1988), La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals (1992) i Europa ante el espejo (1994).
Ha dirigit diverses obres col·lectives i ha col·laborat en la Historia Agraria de la España Contemporánea (1986). El 1992 fou nomenat director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives i de la col·lecció “Jaume Caresmar“, editada per aquest institut.
(Barcelona, 12 abril 1915 – 5 abril 2018)
Jurista i historiador del dret català. Ha estat catedràtic de la universitat de La Laguna (1945), d’on passà successivament a les de Múrcia, de València i, finalment, de Barcelona (1954). Fou degà de la facultat de dret del 1958 al 1965.
És doctor honoris causa de les universitats de Montpeller i de Bordeus i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1960) i de la de Jurisprudència i Legislació (1960) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1970).
Les seves publicacions han versat sobre els problemes jurídics de la conquesta cristiana i dels orígens dels municipis catalans (Orígenes del régimen municipal de Cataluña, 1944), que han cristal·litzat en l’edició de les Cartas de población y franquicia de Cataluña, obra bàsica, en dos volums (1969). Cal esmentar-ne també El procés de formació de “Les Costumes” de Tortosa (1973).
Formà part de l’equip director de la continuació de l’obra inacabada de Ramon d’Abadal Catalunya carolíngia.
(Barcelona, 26 març 1934 – 29 setembre 2018)
Polític. Fill de Joan Alavedra i Segurañas. Passà una part de la seva infantesa a l’exili francès, i més tard treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada.
Com a copresident d’Esquerra Democràtica de Catalunya es convertí en un dels dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1978, quan s’integraren ambdós partits. Diputat a Corts (1977 i 1979) i del Parlament català (1980), on fou el portaveu del grup de Convergència i Unió fins que l’agost de 1982 el nomenaren conseller de Governació de la Generalitat.
Fou confirmat en el seu càrrec, després de la seva reelecció com a diputat del Parlament, a les eleccions d’abril de 1984. En successius governs de la Generalitat ha estat conseller d’Indústria i d’Economia i Finances. El 1997 dimití dels seus càrrecs.
El 2009 va ser arrestat i empresonat pel cas Pretòria, sortí sota fiança. Se’l jutjà el 2017 i va confessar haver cobrat comissions il·legals del 4% en dues operacions urbanístiques.
Dades dels Països Catalans 