(Alacant, 1899 – 1992)
Escriptor. Col·laborà a la premsa alacantina i murciana.
És autor del llibre Memorias del Benacantil (1964), suposada autobiografia de la muntanya que s’alça damunt la seva ciutat natal.
(Castelló de la Plana, 6 desembre 1895 – Madrid, 5 setembre 1992)
Geòleg. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid, on es doctorà. Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar. Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà.
Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida.
Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València: Estudios sobre las cuevas paleolíticas valencianas. Cova Negra de Bellús (1942), El Paleogeno de El Collet (1967), Introducción a la Mineralogía de la provincia de Castellón de la Plana (1970). Fou autor també de nombrosos estudis referents a Extremadura (Geología y Morfología de Las Villuercas-Cáceres, Geología de los alrededores de Mérida) i col·laborà en el Mapa Geológico y Minero de España.
Fou sempre del Centre de Cultura Valenciana, de la Real Sociedad Española de la Historia Natural i de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1965 obtingué el Premio Nacional de Ciencias.
(Alcoi, Alcoià, 1992 – )
Revista anual especialitzada en arqueologia. Publicada en català i castellà pel Museu Municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi.
Té per finalitat la divulgació de treballs de prehistòria i arqueologia de l’àmbit geogràfic de les comarques centrals i meridionals valencianes, així com de les activitats del museu.
(Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 20 març 1919 – Montpeller, Occitània, 20 agost 1992)
Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l’Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem.
D’ençà del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa.
És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler.
Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d’un assaig sobre Les verges
(Alcoi, Alcoià, 7 març 1912 – 24 febrer 1992)
Escriptor. Fundador i director del setmanari “Ciudad”.
La seva producció és compon de títols com: Viaje por tierras de Alicante (1957), Antología de poesia festiva alcoyana (1961), Libro de la fiesta de Moros y Cristianos (1962), Lorenzo Casanova, un pintor enfermo (1962), entre d’altres.
(Carlet, Ribera Alta, 12 agost 1906 – Palma de Mallorca, 29 gener 1992)
Poeta. Germà de Francesc Xavier. Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep M. Bayarri, i “Acció”.
És autor dels llibres Instantànies (1936), Polsina d’hores (1949), A temps de cor (1951), Foc (1952) i Batecs al tròpic (1984).
(Alacant, 1954 – 1992)
Entitat financera. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 13.272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190.514 milions.
En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat.
L’any 1992 es va integrar a la Caixa del Mediterrani.
(Banyeres de Mariola, Alcoià, 13 octubre 1932 – València, 15 gener 1992)
Jurista i polític. Es llicencià en dret per la Universitat de València, i es doctorà a Madrid el 1959. Catedràtic de dret mercantil de la Universitat de València, el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret. Escriví diversos llibres de la seva especialitat.
El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou elegit president. Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià poc abans de les primeres eleccions democràtiques del 1977.
Fou vice-president de la Comissió Mixta de Transferències de l’Estat al Consell del País Valencià. L’any 1979 fou elegit senador per la UCD i posteriorment fou secretari d’estat per a les autonomies (1981-82).
Morí en un atemptat d’ETA.
(València, 15 octubre 1911 – 2 setembre 1992)
(Sangchili) Boxador. Fou campió d’Espanya (1933), guanyà al campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d’Europa Petit-Biquet.
El 1935 conquerí a València el campionat del món de pes gall en vèncer Alf Brown de Panamà.
(Pamplona, Navarra, 1901 – Quito, Veneçuela, 1992)
Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de filosofia de les ciències (1934), hi introduí la logística.
Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i fou considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana.
Dades dels Països Catalans 