(Perpinyà, 1981 – )
Certamen literari en llengua catalana. És atorgat a obres literàries o a monografies diverses.
Convocat per la Casa de la Vila de Perpinyà, és adjudicat biennalment la diada de sant Jordi.
(Catalunya Nord, 1981 – vers 2000)
(URC) Associació cívica. Creada arran de l’arribada del Parti Socialiste Français al poder a França, amb vista a reivindicar una regió catalana diferent de la del Llenguadoc-Rosselló vigent des del gaullisme, dins el context d’una anunciada descentralització administrativa i política.
(València, 23 febrer 1940 – 10 novembre 1981)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. El 1958 obtingué el segon premi del Concurs d’Art Universitari a València. Ha estat il·lustrador i escenògraf.
Obtingué primera medalla a Alacant el 1965, amb Manuel Valdés. En companyia d’aquest i de Toledo fundà el grup de l’Estampa Popular, que preconitzà un moviment molt interessant per fer arrelar la realitat artística a la realitat social.
(Palma de Mallorca, 1981 – )
Institució museística, creada gràcies a un acord entre l’ajuntament i els hereus del pintor Joan Miró i Ferrà.
Es tracta d’un museu (inaugurat el 1992), situat en un edifici de Rafael Moneo, amb una col·lecció permanent d’obra mironiana i exposicions temporals d’altres artistes.
Enllaç web: Miró Mallorca
(València, 1914 – 28 desembre 1981)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres.
A part edicions crítiques publicà Los límites del Modernismo, El cancionero antequerano (en col·laboració amb Dámaso Alonso) i Eduardo Escalante. El hombre y la obra (1967).
(Perpinyà, setembre 1970 – 1981)
Publicació periòdica. D’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats. Fins al novè número es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació (CREA). A partir del núm. 10 (1973) fins a la seva desaparició de fet, fou el portaveu de l’Esquerra Catalana dels Treballadors.
Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins.
A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins del catalanisme nord-català d’esquerres, del qual ha estat l’expressió més radical, fins a l’aparició de “La Nova Falç” (1977).
(castell de Pradells, Vallespir, 21 octubre 1972 – 1981)
(ECT) Organització política. Cronològicament la primera d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.
Fundada con a derivació política del CREA, per tal de lluitar per l’emancipació social del poble treballador i, en un primer pas, per aconseguir un estatut d’autonomia nacional dins l’estat francès.
Entre els seus dirigents més destacats cal fer menció de Miquel Mayol (que en sortí el 1981, data de dissolució del partit), Jaume Roure, Pere Iu Baron (que el 1977 se n’escindí per fundar l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional) i Maria Àngels Falqués.
Heretà del CREA l’òrgan d’expressió “La Falç”.
(València, 1965 – 1981)
Equip d’artistes. Anomenat de bon començament Crònica de la Realitat, integrat per Rafael Solbes, Manuel Valdès i Joan Antoni Toledo, que se’n separà.
La seva pintura assumí la problemàtica de l’home elaborada amb un llenguatge manllevat bàsicament de la publicitat i els mitjans de comunicació i dotada d’una evident intenció satírica.
(Palma de Mallorca, 22 setembre 1981 – 1993)
Diari fundat a partir de l’empresa Rey Sol SA finançada per Gabriel Barceló i la Banca Abel Matutes.
El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 16.000 exemplars.
L’any 1993 fou absorbit pel “Mundo” i passà a anomenar-se “El Mundo-El Día de Baleares”.
(Perpinyà, 27 juliol 1906 – Menucourt, Illa de França, 18 abril 1981)
Escriptor i periodista. Fill d’Horaci Chauvet. Fou redactor de “Le Figaro” de París.
Ha publicat un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra, una història del cinema i, sobretot, dues novel·les: Furieusement tendre (1949) i L’air sur la quatrième corde (1953).
Dades dels Països Catalans 