Arxiu d'etiquetes: 1976

Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya

1 Resposta

(Alacant, 1940 – 1976)

Institució financera. Constituïda per l’agrupament de les caixes d’estalvis de Cartagena i d’Alacant, com un dels intents de la immediata postguerra d’estructurar una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est.

La Caixa d’Estalvis d’Alacant havia estat iniciada el 1887; el 1910 canvià el nom pel de Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Alacant i començà a actuar com a representant de la Caixa de Previsió Social del Regne de València. Des del 1962 ha tingut un creixement rapidíssim.

El 1976 s’integrà a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani.

Caixa d’Estalvis del Mediterrani

3 Respostes

(Alacant, 1976 – 2011)

“CAM”  Entitat financera. Fundada per la fusió de cinc caixes. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 50.226 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 613.716 milions.

De l’estructura del passiu destaca el fort pes dels comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, i quant a la d’actiu, la forta inversió creditícia. Disposà d’una completa xarxa de més de 400 oficines.

El 2011 va entrar en fallida econòmica i fou adjudicada al Banc de Sabadell.

Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia

2 Respostes

(Alacant, 1976 – 2011)

Institució financera creada el 1887 amb el nom de Caixa d’Estalvis d’Alacant. El 1976, com a producte de diverses fusions, la més important de les quals era la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya, va adoptar aquesta denominació.

El 2011 fou adjudicada al Banc de Sabadell.

Bressola, La

3 Respostes

(Perpinyà, setembre 1976 – )

Associació cultural. Constituïda per tal de fomentar centres docents en català per als nens i nenes de 2 a 6 anys. Practica una pedagogia activa, laica i gratuïta i es finança sobretot amb les aportacions de particulars.

El primer centre fou obert a Perpinyà al setembre de 1976 gràcies al local que cediren Loïs i Violeta Barrière, que n’han estat alhora els màxims promotors i mecenes.

L’associació ha servit de revulsiu i de gresol a tot el moviment de manteniment o de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya Nord i donà origen, per divisió, a l’associació Arrels.

Enllaç web: la Bressola

Blat i Monzó, Ismael

Deixa un comentari

(Benimàmet, Horta, 6 novembre 1901 – 10 juny 1976)

Pintor. Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat.

Obsessionat per la llum, prefereix temes i paisatges exòtics (Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus) i el costumisme, on fa ressaltar els tons grisos (Oració).

Alfonso i Vidal, Josep

Deixa un comentari

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1899 – desembre 1976)

Escriptor. Gran admirador del seu paisà Josep Martínez i Ruiz “Azorín”, li ha dedicat diversos articles i els llibres Azorín (De su vida y de su obra) (1931), Azorín íntimo (1949) i Azorín. En torno a su vida y a su obra (1959).

Alcon i Mateu, Prudenci

Deixa un comentari

(València, 24 novembre 1904 – Benimaclet, València, 19 setembre 1976)

Escriptor. És autor d’una notable producció poètica en català, esparsa a diverses publicacions.

Daura i Garcia, Pere

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1896 – Rockbridge Baths, EUA, 1 gener 1976)

Pintor. Deixeble -a l’Escola de Llotja– de José Ruiz Blasco. S’inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo; completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Residí a París (1914-18) i a Menorca.

Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on tractà Joaquim Torres i Garcia. Residí a Sant Circ (Carcí) des del 1930 sense perdre contacte amb Catalunya (fou premiat al concurs de Montserrat del 1931). El 1939 s’establí a Virgínia, on exercí la docència des del 1944.

Féu natura morta, retrat, figura i, sobretot, paisatge. Endut per un fort individualisme i una fina sensibilitat, el seu art partí del fauvisme i adquirí gran vigor. Conreà també la decoració mural i, tardanament, l’escultura.

Té obres a museus i col·leccions dels EUA, França, Austràlia, Suècia, Anglaterra, etc.

Consell Català d’Ensenyament

1 Resposta

(Catalunya, 1976 – 1985)

Organisme. Creat per tal de promoure una política educativa catalana per part dels educadors i dels polítics.

Sorgí com a resposta al projecte d’escola pública de l’Escola d’Estiu del 1975.

Bort i Barbosa, Vicenç

1 Resposta

(Barcelona, 8 juny 1891 – 17 desembre 1976)

Compositor. Compongué sardanes, cançons i peces corals. Algunes d’elles eren d’inspiració religiosa, així com un Te Deum remarcable, per a orquestra i cinc solistes.

Publicà bon nombre de treballs crítics.