(València, juliol 1958 – desembre 1959)
Revista mensual. Publicada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
Il·lustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, però amb una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans.
Tingué destacats col·laboradors de l’època.
(Palma de Mallorca, 4 novembre 1869 – Llucmajor, Mallorca, 29 gener 1958)
Poetessa. Germana d’Antoni. Provinent d’una família de terratinents de l’illa, es va estar tota la vida a s’Allapassa (Llucmajor), gran propietat agrícola, llevat d’alguns viatges per Europa (Itàlia i Grècia) i per Àsia (Turquia, Síria, Palestina).
Després d’haver fet conèixer diverses composicions com L’estiu, Del pla, Flabiol de pastor, publicà en un volum Poesies (1913). Seguint la tradició dels mestres de l’escola mallorquina, la seva obra intenta copsar tota mena de vivències poètiques, partint més d’un do intuïtiu que no pas d’una elaboració intel·lectual, alhora que tradueix les ambicions d’una classe benestant i rural.
Apartada del món, la poesia canta la realitat que li és més immediata, en llibres com Espigues en flor (1926), El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d’horabaixa (1948) i Lluneta del pagès (1952).
Desplegà una important tasca com a traductora en vers i en prosa: Les illes d’or i Mireia, de Frederic Mistral, Poemes, de Giovanni Pascoli, Els promesos, de Manzoni, i Geòrgiques cristianes, de Francis Jammes. El 1955 aparegué el seu llibre de memòries Entre el record i l’esperança.
(Oriola, Baix Segura, 12 novembre 1906 – Nuévalos, Aragó, 12 abril 1958)
Escriptor. Germà de Vicent i de Lola.
És autor de llibres de poemes, com Tertulia de campanar (1932), Impetu del sueño (1934), Vientos de la angustia (1947) i La senzillez atormentada (1951), i de diversos assaigs: La angustia romántica de nuestro tiempo (1935).
(Manacor, Mallorca, 28 agost 1901 – Madrid, 10 abril 1958)
Periodista i escriptor. Col·laborà als diaris “Informaciones” i “ABC” de Madrid. Escriví novel·les, obres teatrals i, sobretot, treballs de propaganda antimarxista i antifrancmaçònica.
Es destaquen Mallorca contra los rojos (1936, amb pròleg del Conde Rossi), sobre la defensa de Portocristo, en la qual participà personalment, contra les forces del capità Alberto Bayo, ¡Masones! Así es la secta. Las logias de Palma e Ibiza (1937) i La masonería al desnudo (1939).
(Rosselló, 1958 – 1967)
(CERCA) Entitat. Creada pel director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Jean-Gagriel Gigot, i per investigadors rossellonesos.
Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe -francès i català-, ciclostilat fins al número 24 (1964) i imprès després fins al número 37-38, el darrer (1967).
Hi col·laboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J.-G. Gigot, que en fou sempre el director.
(Sóller, Mallorca, 28 maig 1893 – Olivos, Argentina, 5 febrer 1958)
Etnògraf. Emigrà a l’Argentina (1930), país on desenvolupà la major part de la seva activitat. Fou catedràtic de les universitats de Tucuman, Cuyo i Buenos Aires. La Comisión Nacional de Cultura argentina el distingí amb un premi (1940).
És autor de més d’un centenar de treballs monogràfics, amb obres tan notables com les titulades Prehistoria de América, Etnografía de los huarpes, Tres estudios de etnografía de Cuyo i Las poblaciones indígenas de la Argentina.
(Figueres, Alt Empordà, 16 setembre 1884 – 17 abril 1958)
Pintor. Destacà com a paisatgista. Fou el pare d’Alexandre Bonaterra i Matas.
(Alzira, Ribera Alta, 1958 – 1993)
Empresa alimentària. Creada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis. Va experimentar una forta expansió en el camp dels gelats, granges avícoles i preparats alimentaris.
El volum de vendes assolí 9.220 milions de pessetes l’any 1980 i ocupava 1.800 empleats.
El 1993 fou adquirida per Nestlé i els gelats passaren a dir-se Camy.
(Castelló de la Plana, 20 desembre 1904 – Madrid, 8 maig 1958)
Poeta. Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca. Un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura, participà als Jocs Florals de València i fou premiat el 1925, el 1926 i el 1929.
El seu llibre Elegies (1928) reflecteix influències d’Ausiàs Marc i de López-Picó. Més tard publicà Terra (1935), diversos fascicles de poemes satírics i, encara, un nou volum líric, Llàntia viva (1947).
(Caracas, Veneçuela, 28 novembre 1958 – )
Polític. Llicenciat en dret. Ocupà diversos càrrecs al patronat municipal de l’habitatge de l’ajuntament de Palma de Mallorca i a la gerència d’urbanisme. A la dècada dels vuitanta ocupà diversos càrrecs a la Federació Socialista de Mallorca. Fou regidor a l’ajuntament d’Algaida entre el 1987 i el 1991, i alcalde d’Algaida del 1991 al 1995.
Entre el 1992 i el 1995 fou elegit diputat al Parlament de les Illes. Presidí la comissió de cooperació en el Consell Insular de Mallorca i fou portaveu del grup socialista en el Consell Insular fins el 1999. Des del juny de 1998, es presentà com a candidat del PSIB-PSOE a la presidència del govern de les Illes Balears i fou portaveu del Grup Parlamentari Socialista.
En les eleccions al Parlament de les Illes del 1999, gràcies al pacte de coalició entre el PSIB-PSOE, PSM i UM fou elegit president del govern balear. En el 35è congrés federal del PSOE del juliol de 2000 esdevingué membre de la comissió executiva federal.
Dades dels Països Catalans 