Arxiu d'etiquetes: 1956

Fontserè i Sidera, Ramon

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 26 agost 1956 – )

Actor. Estudià al Centre Dramàtic d’Osona, i formà part de la companyia de teatre La Gàbia de Vic, encara que la major part de la seva trajectòria com a actor queda estretament vinculada a Els Joglars.

Des del seu ingrés a la companyia de Boadella, amb l’espectacle Teledeum (1983), n’ha participat en tots els muntatges, tant televisius com teatrals.

Els treballs que l’han consolidat com un dels actors més sòlids i creatius han estat els papers protagonistes en la famosa trilogia que Els Joglars dugueren a terme sobre personatges catalans moderns: Ubú President (1996), La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla (1998) i Daaaalí (2000).

En tots tres papers fou guardonat com a millor actor amb els premis de la Crítica (1996), MAX de la SGAE (1998) i Premio Nacional de teatro (2000).

Domènech i Puigcercós, Ignasi

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 8 setembre 1874 – Barcelona, 11 novembre 1956)

Xef i escriptor gastronòmic. Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari. Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier. Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista “El gorro blanco” (1906).

Retirat aviat de la professió, s’instal·là a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda darrerament per l’entitat Arxiu Gastronòmic Ignasi Domènech.

Brunet i Solà, Manuel

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 10 juny  1889 – Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1956)

Periodista. Fou influït per les idees revolucionàries de l’època, sobretot a través d’Andreu Nin, amb el qual treballà a l’agència Fabra. Tornà al catolicisme i fou un gran apologeta i polemista, sota l’empremta d’Action Française.

Col·laborà com a redactor a “La Veu de Catalunya” i a “La Publicitat”, i, durant la postguerra, a “Destino” sota el pseudònim de Romano; també dirigí la revista “Mirador”.

És autor de les obres El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries (1925), Cada dia és festa (1946), Salteri de la Mare de Déu de Montserrat (1948) i Pàgines de la vida de Jesucrist (1961), que deixà inacabades.

Bosch i Palacios, Jordi

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 18 desembre 1956 – )

Actor. Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un ciclista (1981). Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en nombrosos muntatges dirigits per Lluís Pasqual, Fabià Puigserver o Lluís Homar.

D’aquest darrer fou el muntatge que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells de Pirandello (1994), pel qual fou distingit amb el Premio Nacional de Teatro i el premi de la Crítica d’aquella temporada. Altres premis els guanyà per obres com Restauració (1990) i Lo desengany (1992).

També ha treballat en televisió i cinema, on cal destacar els papers realitzats a El perquè de tot plegat (1994), La buena vida (1996) o Silencio roto (2000).

Borrell i Soler, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 29 desembre 1864 – 3 febrer 1956)

Advocat i jurista. Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió. S’orientà, primerament, cap a les matèries penals (El delito de infanticidio, 1894), tot i que ven aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre.

Catedràtic de dret català als Estudis Universitaris Catalans (1904), presidí l’Acadèmia de Jurisprudència (1907), on pronuncià, com a inaugural, una conferència sobre El dret civil com a element d’educació del poble, i fou reelegit el 1925, el 1930 i el 1955. Dissertà sobre L’enriquiment indegut dins l’ordre del dret civil i La bellesa del dret. Fou nomenat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934).

Dins de la seva especialitat, publicà, entre d’altres obres, El codi civil a Catalunya. Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres (1903, treball premiat per l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona) i Dret civil vigent a Catalunya (1923, cinc volums, premi Duran i Bas de l’IEC); aquesta fou la seva gran obra de jurista, que serví d’instrument de treball indispensable per a tots els professionals fins a la promulgació de la Compilació.

Els darrers anys publicà en castellà obres estimables sobre el domini i el contracte de compra-venda segons el codi civil (1948 i 1952, respectivament) i un Derecho civil español (1954).

El seu germà fou Josep Maria Borrell i Soler  (Barcelona, segle XIX – 1890)  Advocat. Morí molt jove. Col·laborà a “La España Regional”, on publicà articles propugnant la reforma del codi civil espanyol.