(Almussafes, Ribera Baixa, 25 novembre 1954 – )
Polític. Fou regidor d’Almussafes (1979-83) i diputat a les Corts Valencianes per Unió Valenciana des del 1987. Candidat d’UV a la presidència de la Generalitat Valenciana (1991).
L’any 1995 fou elegit president del seu partit, en substitució de Vicent González i Lizondo, a qui també substituí com a president de les Corts Valencianes el 1997, fins al 1999.
(València, 23 juliol 1876 – 29 març 1954)
Pintor i gravador. Fou acadèmic de Sant Carles, on fou professor. Són notables els seus aiguaforts. Es dedicà de preferència al paisatge i al retrat.
Destaquen alguns autoretrats que féu.
(Palma de Mallorca, 1954 – )
(SHNB) Entitat. Dedicada a fomentar els estudis de ciències naturals. Fundada amb caràcter privat el 1951 i oficialment el 1954.
Des del 1955 publica cada any el “Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares”. Organitza conferències i excursions periòdiques.
El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia.
Enllaç web: Societat d’Història Natural de les Balears
(València, 14 gener 1954 – 8 desembre 2015)
Autor teatral. Crític de teatre en diversos periòdics del País Valencià i del Principat. Amb el seu germà Rodolf col·laborà en la trilogia El brunzir de les abelles (1975), Còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1980).
Posteriorment va escriure Tardor traïda (1979) i novament amb el seu germà Cavalls de mar (1988) i La ciutat perduda (1994). També ha publicat els assaigs El fet teatral dins la societat valenciana (1979) i Passat, present i futur del teatre valencià (1981, premi Crítica del País Valencià).
(València, 1954 – 1971)
Editorial. Creada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano. Publicà 52 volums en català, en diverses col·leccions.
Cal destacar la seva ambició per arribar a un públic popular (amb la sèrie de 16 quaderns Nostres Faulelles, 1961-66) i d’abastar molts gèneres (llibre religiós, vocabularis, novel·la, poesia, història), bé que amb criteris desiguals.
(Perpinyà, 1954 – 1971)
Revista dirigida per Pau Chichet. De presentació luxosa i molt il·lustrada, fou el primer any mensual i després trimestral.
Els temes eren molt variats (història, turisme, lletres, arts, etc). Hi col·laboraren, entre altres, Horaci Chauvet, Marcel Durliat, Yves Hoffmann, Pere Ponsich.
(València, 20 juliol 1890 – 25 febrer 1954)
Escriptor. Publicà cent set obres teatrals, la majoria en català: De més verdes se’n maduren (1906), La glòria del poble (1926), Noblesa de raça (1927), Els reixos dels pobres (1927), S’hem salvat (1927), etc.
Fundà els setmanaris “La Veu del Poble”, “El Motiló” (1912) i “Teatro Valencià” (1925). Aplegà una valuosa col·lecció de fulls solts i de literatura popular valenciana.
Publicà el llibre de poemes Brots de la terra (1928), un recull d’Els furs de València (1929) i obres de folklore i costums de la ciutat de València.
(Perpinyà, 1871 – 1954)
Pintor. Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Lluís Bausil i Pierre Brune. S’interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música (construïa instruments de corda).
Inventà un paracaigudes ejectable (amb patent del 1914). Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà.
Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York.
La millor part de la seva obra consta d’aquarel·les (jardins de Sant Jaume, fortificacions de Perpinyà), remarcables per la sensibilitat i l’espontaneïtat.
(Viver, Alt Palància, 13 novembre 1891 – Madrid, 25 gener 1954)
Advocat i periodista. Fou membre de la Joventut Valencianista i col·laborador de “Pàtria Nova”, de València, i, posteriorment, de “La Correspondencia de Valencia”.
Advocat de l’estat a Madrid, acabada la guerra civil fou nomenat delegat de Belles Arts a València.
Obres: Valencia roja (1938), La hora de la economia (1939) i Urbanismo (1951).
(l’Alguer, 1869 – 1954)
(it: Cármine Dore) Escriptor. Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera (1906).
La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta (l’Alguer), Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu. La poesia Varemes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921.
Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc.
Dades dels Països Catalans 