(Novelda, Vinalopó Mitjà, 7 gener 1870 – 3 juliol 1935)
Escriptor. Conreà la novel·la i l’assaig.
És autor dels llibres La prisión (1907), Al margen de la violencia (1918), Auroras de concordia (1922) i Olimpiadas culturales (1922).
(València, 1887 – 12 juny 1935)
Enginyer industrial i impressor. Fill de Frederic Domènech i Cervera, al qual succeí al capdavant de l’empresa tipogràfica on s’editava el diari “Las Provincias”.
(Monthermé, França, 1867 – Stavelot, Holanda, 1935)
Pintor. Treballà a Catalunya i a Mallorca (1900-02).
Els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Joaquim Mir i Trinxet de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola Pollencina.
La seva exposició del gener de 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò.
(Ceret, Vallespir, 1935 – 1982 ?)
Revista. Òrgan de la secció socialista, afavorí la República Espanyola durant la guerra civil.
Interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué el 1946 amb un to apolític, i des del 1969 pertany al “Midi Libre”.
Publica alguns texts en català, especialment d’Edmon Brazès.
(València, 18 octubre 1935 – Benaguasil, Camp de Túria, 1 gener 2015)
Escriptor. És autor dels reculls de contes Els minuts i la distància (1959).
(València, agost 1931 – desembre 1935)
(CAV) Entitat constituida amb una orientació predominantment cultural i que volia acollir els distints sectors valencianistes. Aquesta actitud apolítica fou modificada per Joaquim Reig i Emili Cebrian, que regiren el Centre des del gener del 1933.
Reig cercà una aglutinació nacional (totalitzadora) en el País Valencià, i intentà, sense èxit donada l’oposició de l’Agrupació Valencianista Republicana, de crear una Acció Valencianista.
Pel setembre de 1934, el Centre tornà a l’anterior apoliticisme, però a la fi fou un dels grups que, amb l’Agrupació Valencianista Republicana, constituí el Partit Valencianista d’Esquerra.
(Pollença, Mallorca, 14 gener 1861 – 21 desembre 1935)
Pianista i compositor. Es formà a Palma de Mallorca, Madrid i Berlín, on tingué d’alumne Arthur Rubinstein.
Escriví lieder i composicions per a piano: Sehnsucht (Anhel), Traümerei (Somieig), Nocturn i Tema i variacions.
Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma de Mallorca, ciutats on exercí el professorat.
(Vernet, Conflent, 1872 – la Tor de França, Fenolleda, 1935)
Historiador. Fou sacerdot. Lliurat a la investigació, col·laborà a les revistes “La Semaine Religieuse”, “La Revue Catalane”, “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon”, “Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan”, etc.
És autor de monografies històriques com Étude historique sur Millas… Depuis les origines jusqu’a la Révolution (1900) i Histoire de la maison des chevaliersde Banyuls, barons de Nyer, marquis de Montferré (1132-1922) (1923).
La seva obra principal és el Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises (1914).
(el Soler, Rosselló, 1854 – Illa, Rosselló, 1935)
Poeta. Amb el pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles, conreà una poesia de caràcter floralesc.
Deixeble de Jacint Verdaguer, publicà articles i poesies en català en periòdics i revistes com “Le Roussillon”, “La Croix des Pyrénées”, “La Revue Catalane” i “La Veu de Catalunya”.
Representant del moviment renaixentista al Rosselló, publicà el recull poètic Refilades (1882), l’antologia Garbera catalana (1884), un aplec d’elegies, Ais (1887), Ais i albades (1914), i un estudi, Los Goigs (1907).
(Alcoi, Alcoià, 5 febrer 1935 – València, 7 juliol 2005)
Compositor i pedagog. Estudià a París amb O. Messiaen. Ha estat professor i director del Conservatori de València.
Les seves obres Sinfonietta, Tres danses valencianes i Simfonia muntanyenca han rebut diversos premis. També és autor d’un Concert per a violí i orquestra, d’una Elegia per a violoncel i piano, de diverses marxes i pasdobles per a banda, i de composicions per a veus.
Dades dels Països Catalans 