Arxiu d'etiquetes: 1927

Daufí i Moreso, Lluís

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 24 setembre 1927 – Barcelona, 21 febrer 2013)

Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran dels fets de l’any 1966.

Investigà a Ann Arbor (universitat de Michigan) fins el 1970. Director de l’ICE i catedràtic de patologia generals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director general de Promoció de la Salut de la conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

És autor d’El sedimento urinario. Atlas microfotográfico (1957) i de Constantes biológicas de interés clínico.

Dalmau i Gibert, Delfí

Deixa un comentari

(Llers, Alt Empordà, 24 desembre 1861 – Barcelona, 1927)

Compositor i professor. Estudià a Barcelona. El 1900 s’establí a Bahía Blanca (Argentina) on fundà una acadèmia de música.

El 1918 tornà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament. És autor de música religiosa i de cançons infantils.

Cots i Moner, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 juliol 1927 – )

Escriptor, advocat i pedagog. Fou un dels fundadors de l’Antologia poètica universitària. El seu llibre Fidelitat (1949) fou un dels models per a la generació poètica de postguerra.

Influït per Carles Riba i per Joan Triadú, publicà també D’allà on ve la veu (1958). La seva poesia és sovint d’inspiració religiosa.

Posteriorment es dedicà a la literatura infantil: L’avet valent (1979), El poll i la puça (1979), La pluja que va ploure per primera vegada (1980).

En el camp del dret publicà La declaració universal dels drets de l’infant (1979).

Catalonia Monastica

3 Respostes

(Montserrat, Bages, 1927 – 1929)

Publicació. Fundada per Anselm Albareda i editada per recollir estudis històrics i documents sobre els monestirs dels Països Catalans.

N’aparegueren dos volums (1927-29). Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia.

Castelucho i Diana, Claudi

2 Respostes

(Barcelona, 5 juliol 1870 – París, França, 31 octubre 1927)

Pintor. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell i germà d’Emili.

Amic de Ramon Casas i de Isidre Nonell, estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina, on fou deixeble d’Antoni Caba, i a París, a l’Acadèmia Whistler, de la qual més tard fou professor. En aquesta ciutat fundà el 1904 l’Acadèmia de la Grande Chaumière i es relacionà amb l’avantguarda artística parisenca.

Conreà un estil realista, que evolucionà cap al fauvisme. Pintà retrats i escenes de costums. Exposà al Salon National des Beaux-Arts, de París; té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona; el 1928 hom celebrà a París dues exposicions pòstumes.

Col·laborà al llibre del seu pare Escenografia teatral.

Castanys i Fornells, Valentí

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – ? )

Dibuixant. Fill de Valentí Castanys i Borràs. Ha exposat com a aquarel·lista.

Ha seguit la línia de dibuixant humorístic en què ha excel·lit el seu pare. Col·laborà a diverses publicacions.

Usà el pseudònim de Tinet.

Casadevall i Vilanova, Pere

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1927 – 14 febrer 1999)

Veterinari. Especialista de renom en virologia i immunologia animals, preparà els primers vaccins per a combatre la bronquitis infecciosa de les gal·liformes, i de les aus en general, i la glossopeda porcina.

Ha estat director tècnic de productes biològics de diverses empreses catalanes i ha col·laborat en diferents treballs sobre la glossopeda amb l’Oficina Internacional d’Epizoòties.

És autor de nombrosos estudis científics sobre les seves especialitats.

Carbonell i Huguet, Pere

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1927)

Escultor. Havia estat deixeble de l’Escola de Llotja barcelonina, i en fou posteriorment professor en la disciplina d’anatomia artística.

Entre les seves obres: una estàtua que representa Catalunya (en el monument a Colom, a Barcelona, 1887) i la de Joan Lluís Vives (1895).

Premiat amb una segona medalla a l’Exposició Universal del 1888 i amb una de plata a la de París del 1900.

Busom i Grau, Simó

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 juny 1927 – 25 novembre 2020)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia Baixas, s’acredità inicialment com a aquarel·lista (1947-48).

Després es decantà cap a la pintura a l’oli, en la qual ha aconseguit de destacar com a paisatgista. Pertanyia al grup de la Sala Parés.

L’any 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot.

Botey i Ducoing, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 setembre 1855 – 27 setembre 1927)

Metge. Un dels iniciadors de l’otorinolaringologia a Catalunya.

Fundador i director dels “Archivos Internacionales de Laringología, Otología, Rinología y de las enfermedades de las primeras vias respiratorias y digestivas” (1890) i autor, entre altres obres, de Higiene, desarrollo y conservación de la voz (1885, tercera edició, 1915) i del Tratado de Otorrinolaringología para médicos y estudiantes (1902).