Arxiu d'etiquetes: 1925

Bohigas i Guardiola, Oriol

3 Respostes

(Barcelona, 20 desembre 1925 – 30 novembre 2021)

Arquitecte i urbanista. Fill de Pere Bohigas i Tarragó. Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme (1961) i doctor el 1965. Cofundador del Grup R (1953-63), membre destacat de l’anomenada escola de Barcelona i, juntament amb Josep M. Martorell i D. Mackay, de l’estudi MBM.

De les seves obres cal esmentar l’edifici de la Mútua Metal·lúrgica, el de l’editorial Destino, tallers de “La Vanguardia”, escoles Thau, Garbí i Sant Jordi, conjunt d’apartaments a Benicassim, remodelatge del teatre Poliorama, parc de la Creueta del Coll, fàbrica Piher, avantprojecte de la Vila Olímpica, etc. Fou jurat de la Biennal de Milà (1957) i guanyà diversos anys el premi FAD al millor edifici i la Delta de plata (1961).

Ha estat professor i director (1977-90) de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, delegat de l’Àrea d’Urbanisme (1980-84), càrrec des d’on planejà les línies mestres de la futura Barcelona i començà les grans intervencions urbanes que culminaren en la remodelació de la ciutat per als Jocs Olímpics de 1992, i regidor de Cultura (1991-94).

Investigador i crític de l’arquitectura, ha publicat entre d’altres obres Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme (1963), Arquitectura modernista (1968), Les escoles tècniques superiors i l’estructura professional (1968), Contra una arquitectura adjectivada (1969), Arquitectura española de la Segunda República (1970), Polémica d’arquitectura catalana (1970), Proceso y erótica del diseño, etc.

Fou col·laborador de les revistes “Cuadernos de Arquitectura” i “Serra d’Or”.

Ainaud i de Lasarte, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 13 juny 1925 – 9 agost 2012)

Historiador, promotor cultural i polític. Fill de Manuel Ainaud i Sànchez i germà de Joan. Llicenciat en dret (1952), s’especialitzà en el camp de la història del catalanisme (Prat de la Riba, home de govern, 1973, en col·laboració amb Enric Jardí; Domènech i Montaner, 1974; Símbols de Catalunya, 1978).

Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou elegit diputat, per Barcelona, al Parlament de Catalunya (1980-84). El 1994 fou guardonat amb el Premi d’Honor Jaume I. Membre actiu de diverses organitzacions els anys de la postguerra (Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Front Universitari de Catalunya, etc).

Ha col·laborat en la majoria de diaris, revistes, emissores de ràdio i de televisió catalanes, divulgant temes de cultura i de nacionalisme. També ha publicat Prat de la Riba, home de dret, premi d’articles periodístics Prat de la Riba de la Generalitat de Catalunya 1991, El llibre negre de Catalunya (1996) i Ministres catalans a Madrid (1996). Juntament amb Albert Balcells, el 1998 inicià l’edició de l’obra completa d’Enric Prat de la Riba.