(Catalunya, vers 1920 – vers 1936)
Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert.
(Catalunya, vers 1920 – vers 1936)
Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert.
(Maó, Menorca, 1837 – 1920)
Escriptora. És autora del poema Generosidad musulmana (1858) i d’altres composicions en castellà.
(Madrid, 29 gener 1920 – Port d’Andratx, Mallorca, 30 agost 2007)
Escriptor i actor. Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya. Adversari del franquisme -que ell havia defensat en la guerra civil-, s’instal·là a França el 1950.
Amb la novel·la Les Ramblas finissent à la mer (1953), de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món (Les gens de bien, 1955; L’heure dangereuse du petit matin, 1957; L’homme de sang, 1959; Allegro barbaro, 1967; Fiesta, 1971; A pleines dents, 1973; etc.).
Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error (1980), La imprudente memoria (1985), Encuentros y encontronazos (1995), quatre volums de Memorias no autorizadas (2000-2004) i Políticamente incorrecto (2006).
Participà com a actor secundari en diversos films en papers d’aristòcrata llatí, dels quals sobresurt Giuletta degli spiriti (1965), de F. Fellini.
(València, 1 setembre 1854 – 30 octubre 1920)
Periodista i erudit.
De la seva extensa bibliografia sobre crítica d’art i història, cal destacar Instituciones gremiales. Su origen y su organización en Valencia (1889), Orígenes del Cristianismo en Valencia, según los monumentos conservados en el Museo (1913) i Los artesanos de la antigua casa municipal de Valencia (1917).
(Castelló de la Plana, 20 febrer 1920 – València, 20 maig 2006)
Violinista. Germana de Matilde. Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu. Ha realitzat actuacions com a solista amb orquestres i per a emissores de ràdio de tota Europa. Ha dedicat una importància especial a la música hispànica del s XVIII i a la música contemporània.
Ha estat professora als cursos de Música en Compostela i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975. Catedràtica de violí a l’Institut Musical Òscar Esplà, d’Alacant.
(València, 1852 – 20 gener 1920)
Baró d’Alcanalí i Mosquera, polític i escriptor. Membre del partit conservador, va ésser, també, diputat a corts i alcalde de València. Presidí Lo Rat Penat.
Com a obres principals cal esmentar: Diccionario biográfico de artistas valencianos (1897), Diccionario biográfico de músicos valencianos (1900), Los endemoniados de la Balma (1912) i Cuentos i llegendes regionals (1918).
(Sedaví, Horta, 1867 – València, 1920)
Pintor. Sobresortí com a restaurador i com a autor d’obres d’inspiració religiosa.
(Oriola, Baix Segura, 1859 – 1920)
Historiador i escriptor. Fou cronista de la seva ciutat natal.
És autor de les obres Páginas de la historia de Orihuela i El pleito del Obispado (1383-1564).
(Alacant, 10 maig 1833 – Madrid, 1920)
Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876).
(Illes Balears, 1920 – 1922)
Organització obrera, adscrita a la CNT. Substituí la Federació Regional de Solidaritat Obrera de 1914-17. La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes.
Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma de Mallorca. El secretari general fou Jaume Bauzà.
El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears.