(Sarrià, Barcelona, 5 agost 1864 – Barcelona, 22 octubre 1923)
Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona.
El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.
Carulla i Margenat, Valentí
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1919
Cardellach i Alivés, Fèlix
(Barcelona, 1875 – 1919)
Enginyer industrial i arquitecte.
Professor fundador de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat (1915). Catedràtic, a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial.
S’especialitzà en la construcció d’ascensors.
És autor de Filosofía de las estructuras (1911), Las formas artísticas en la arquitectura técnica (1912), Leyes iconográficas de la línea y de la luz (1913).
Buïgas i Monravà, Gaietà
(Barcelona, 21 juliol 1851 – 7 novembre 1919)
Arquitecte.
El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau. Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima.
Realitzà d’altres remarcables construccions a Catalunya, a l’Argentina i a l’Uruguai.
Brugada i Panizo, Ricard
(Barcelona, 1867 – 1919)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts amb Antoni Caba. Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Cadis, i el 1908 passà a l’Escola Superior d’Indústries de Còrdova.
Hom pot classificar-lo dins el naturalisme acadèmic.
Bravo Portillo, Manuel
(Filipines, 1876 – Barcelona, 5 setembre 1919)
Comissari de policia. El 1917 fou encarregat de la repressió d’anarquistes i socialistes, que portà a terme amb procediments terroristes.
Prengué part (era espia alemany) en l’assassinat de Josep A. Barret i Moner. Denunciat per Ángel Pestaña des de les pàgines de “Solidaridad Obrera”, fou condemnat a presó, però, gràcies a la Patronal i a Joaquim Milans del Bosch, fou alliberat poc després.
Ingressà a la banda de König, dedicada a la persecució de dirigents sindicals. Com a represàlia per l’assassinat de Pau Sabater “El Tero”, president del sindicat tèxtil (juliol), fou assassinat pels sindicalistes dos mesos després.
Boix i Selva, Maur Maria
(Barcelona, 7 maig 1919 – Montserrat, Bages, 10 setembre 2000)
Escriptor benedictí. Nom de religió de Joan Maria Boix i Selva. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà de Josep Maria i d’Emili Maria. Llicenciat en filosofia i lletres.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1943. Estudià filologia romànica a la Universitat de Friburg el curs 1950-51. Fou secretari de l’abat Escarré (1953-64), prior del monestir (1967-78) i visitador de la congregació benedictina Sublacense.
Director de la revista “Serra d’Or” (1962), on col·laborà regularment sobre qüestions de religió, filosofia i literatura; també escriví a “Qüestions de Vida Cristiana”.
Ha publicat l’antologia Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1950), l’opuscle Què és Montserrat (1957), que ha estat traduït ha diverses llengües, i el recull de breus homilies Convidats a crema (1977).
Blasco i Monterde, Jesús
(Barcelona, 3 novembre 1919 – 21 octubre 1995)
Dibuixant. Germà d’Adrià, Alexandre i Pilar.
Creador d’històries il·lustrades, de les quals escriví també el guió. Ha estat considerat com un mestre del gènere a la Península Ibèrica.
S’inicià col·laborant a les revistes infantils, especialment a “Chicos”, els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge Cuto. Posteriorment treballà per a editores angleses i franceses.
La seva traça adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti.
Bastardas i Parera, Joan
(Barcelona, 4 febrer 1919 – 31 gener 2009)
Llatinista i romanista. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Rafael. Professor emèrit (1987) de la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi del llatí medieval.
Dirigí el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae i ha publicat Particulariedades sintàcticas del latín medieval (cartularios españoles de los siglos VIII al XII) (1953); Mots fantasmes en el llatí medieval de Catalunya (1961); Nota sobre la influència dels glossaris en el llatí medieval català (segles X-XI) (1973); La llengua catalana mil anys enrera (1995); Diàleg sobre la meravellosa història dels mots (1996); “Els camins del mar” i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998).
Membre de la Acadèmia de Bones Lletres des del 1977; de l’IEC, n’ha estat vice-president (1983-86) i director de les oficines lexicogràfiques (1990-92); membre també del Consell Assessor del TERMCAT.
Ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi (1991).
Bassols i Prim, Agustí
(Olot, Garrotxa, 12 octubre 1853 – Barcelona, 21 agost 1919)
Metge. Llicenciat en medicina i en ciències físico-químiques. Exercí a Olot, i el 1882 es traslladà a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense. Féu interessants estudis mèdics sobre la prostitució.
Col·laborà a les revistes mèdiques més importants del temps, fundà la “Revista Médica Barcelonesa” i dirigí “Infantia nostra” i “Contra la Tisis” (1903).
Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica mèdico-social de la tuberculosi: La tos, sus causas y tratamiento (1885), Climatoterapia española de la tisis pulmonar (1888), Diagnóstico de las enfermedades del pecho (1900), L’art de respirar (1901), La tuberculosis y las tres higienes (1909), Orientaciones antituberculosas (1911) i Higiene de la tuberculosis (1912).
Barcinógrafo
(Barcelona, 1913 – 1919)
Productora cinematogràfica. Fundada sota la direcció artística d’Adrià Gual.
En una línia semblant a la del film d’art francès, produí les pel·lícules El alcalde de Zalamea, La Gitanilla, Fridoli i Misteri de dolor.
En deixar la direcció Adrià Gual, el substituí Magi Murià, que li donà una orientació més comercial: L’amor fa justícia, Nocturn de Chopin, Ànimes torturades, La reina jove, El bes de la mort, algunes pel·lícules en episodis (Vindicator), així com el primer doblatge al català (Draps i ferro vell).
Dades dels Països Catalans 