(València, 1905 – Roma, Itàlia, 1932)
Escultor. A la seva mort era pensionat a Roma. Tot i la seva curta vida, el seu art ben prometedor el col·locava ja en un lloc estimable entre els artistes del seu temps.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 gener 1905 – 3 setembre 1993)
Organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneix, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d’apel·lacions. La seva composició, facultats i procediment són regulats avui per una instrucció del 1905 i un decret del 1974.
Els seus membres són nomenats directament pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys, i celebra les seves sessions indistintament a la Seu d’Urgell i Andorra.
El 1993 fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
(sa Pobla, Mallorca, 1905 – 1989)
Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, fou degà de la seu de Mallorca (1961-68).
Biògraf de Costa i Llobera, sobre el qual publicà, entre altres obres, Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936), Una vocación tardía. Don Miguel Costa y Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario (1956), Miguel Costa y Llobera: 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta (1971), Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975) i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).
(Trullars, Rosselló, 4 abril 1905 – Estagell, Rosselló, 16 març 1987)
Botànic i farmacèutic. Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller. Es doctorà en ciències el 1942. Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la universitat de Montpeller des del 1946, i inspector principal de farmàcies del 1951 al 1959.
És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia.
Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1961.
(Villena, Alt Vinalopó, 30 setembre 1905 – 25 agost 1996)
Historiador. Cronista oficial i arxiver de Villena, on fundà i dirigí el Museu Municipal d’Arqueologia.
És autor d’una copiosa producció de treballs sobre història local, entre els quals sobresurten: Bibliografía de Villena y su partido judicial (1958) i El tesoro de Villena (1965), entre d’altres opuscles, i una llarga sèrie d’articles a obres col·lectives.
(València, 16 maig 1849 – Madrid, 22 desembre 1905)
Escriptor. Fill de Jaume Sales i Gomis. Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, col·laborà, a Madrid, a “El Diario Español” i “El Gobierno”. Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, “El Diario de Valencia”. Fou diputat (1881 i 1904) i governador civil d’Astúries i Huelva.
Escriví sainets en català (Un granerer de Torrent, La gallina del veïnat i Pepa la bonica) i, en castellà, comèdies (Dos para dos, Entre marido y mujer, Virgen y mártir) i drames (La campana del suplicio i Las culpas de los padres).
(Maó, Menorca, 18 maig 1839 – Tolosa, Llenguadoc, 8 agost 1905)
Botànic. Fundador de la Societat Espanyola d’Història Natural, publicà nombrosos treballs en els “Annals” d’aquesta societat i en el “Butlletin” de la Societat Botànica de França.
S’especialitzà en l’estudi de les algues marines, i en féu un nombrós recull i n’identificà noves espècies.
És autor de Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca (1865-68), Catálogo de las plantas y árboles de adorno que se cultivan en Menorca (1874) i Flórula de Menorca (1905).
(Palma de Mallorca, 1846 – 1905)
Polític liberal. Advocat, fou elegit regidor de Palma pel febrer de 1877 i després nomenat alcalde (març 1878 – juny 1879). Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració.
Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal. De nou alcalde de Palma (novembre 1882 – juny 1884 i juliol 1885 – juliol 1886), fou per primera vegada diputat a corts el 1886 (i després el 1891, 1896, 1898 i 1899).
Fou també governador civil de València (1893-94) i de Cadis (1897).
(Palma de Mallorca, 9 març 1905 – 17 febrer 2000)
Tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca (1917-21), s’especialitzà en dibuix lineal i arquitectònic.
Fou cofundador, juntament amb el seu amic Emili Darder i Cànaves i d’altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923). El 1928 obrí un taller de ferros forjats artístics (Ferros Forjats Sant Eloi) en el qual tota la documentació administrativa era redactada en català, fet insòlit a l’època.
Del 1922 al 1936 treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya gràcies al càrrec del qual com a director de la secció de construccions escolars de l’estat a Balears pogué intervenir directament en l’edificació d’escoles a Mallorca fins el 1935.
Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear, partit del qual fou secretari general a Palma. Escriví nombrosos articles polítics a la premsa i, al districte on fou elegit regidor (1931), organitzà cursos de formació d’adults per als treballadors. El 1935 fou elegit president de l’Associació de Dibuixants de Balears.
Empresonat els anys 1936-38, i més tard inhabilitat professionalment durant sis anys, això no l’impedí de participar en la fundació del Círculo de Bellas Artes (1940), i d’establir un taller d’escultura en pedra que ell mateix dirigí (1942-57). Així mateix, col·laborà amb dibuixos i articles especialitzats al Diccionari català valencià balear.
El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera (que ha restat sense construir). El 1954 fou designat president del Consejo Provincial de la Agrupación Sindical de Delineantes, i el 1957 director gerent de l’empresa CIBSA. Els anys 1950 també destacaren els seus articles sobre urbanisme apareguts a la premsa mallorquina i, en 1960-61, els que publicà sobre llengua a la revista “Sóller”.
Secretari de l’Obra Cultural Balear (1962-72), el 1974 publicà el Diccionari de l’art i oficis de la construcció, obra cabdal i pionera en el camp de la terminologia catalana.
Entre els anys 1984-88 fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà també el llibre Els deu primers anys de l’Obra Cultural Balear (1991).
Ha rebut diversos guardons, entre els quals el premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana (1986) i el premi de Reconeixement de Mèrits, de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor.
(Palma de Mallorca, 1905 – )
Entitat privada. Creada per promoure el turisme a l’illa de Mallorca. A partir de 1920 es va dedicar a fer una tasca de propaganda a gran escala.
Com a primera societat d’aquest tipus ha servit de model a d’altres de l’estat espanyol i fins i tot als sindicats d’iniciatives i turisme.
Dades dels Països Catalans 