Arxiu d'etiquetes: 1905

Micalet, El -coral-

Deixa un comentari

(València, 21 agost 1905 – )

Societat coral. Fundada per membres del desaparegut Orfeó Valencià El Micalet. Inclou l’Institut Salvador Giner, dedicat especialment a l’ensenyament de la música i que des del 1975 té categoria de conservatori oficial de música.

Posseeix una biblioteca de tema musical i folklòric, amb més de 2.000 volums i arxiu musical (amb molts manuscrits de S. Giner). També posseeix un teatre, on han actuat habitualment companyies teatrals i cantants en català.

El 1975 organitzà el Primer Concurs de Masses Corals Infantils i la Primera Mostra Folk. Des del 1988 atorga els Premis Miquelet.

Enllaç web: El Micalet

Llorente i Falcó, Teodor

1 Resposta

(València, 15 març 1869 – 3 juny 1949)

Periodista i escriptor. Fill de Teodor Llorente i Olivares. Fou director de “Las Noticias” i un dels puntals de “Lo Rat Penat”, a més de cronista oficial de la província de València.

Escriví sobretot en castellà i, entre d’altres, publicà els llibres Mistral i Llorente (1932), En defensa de la personalidad valenciana (1930), Memorias de un setentón (1942-48) i Los valencianos en San Sebastián (1941).

Traduí les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover i anotà l’epistolari del seu pare.

Fou el pare de Teodor Llorente i Monleon (València, 1905 – 1936)  Periodista. Sota el títol Piadosa invocación (1941), el seu pare li publicà aquest recull d’articles del 1928-29.

Llombart i Rodríguez, Antoni

Deixa un comentari

(València, 9 abril 1905 – 13 desembre 1997)

Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica.

Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d’altres.

A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l’estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d’altres.

Laporta i Bort, Lluís

Deixa un comentari

(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida, 1905 – València, 1955)

Cirurgià i poeta. Obtingué diversos premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat, entre ells l’Englantina de 1950 i la Flor Natural de 1951.

El 1948 aparegué el seu recull Flors humils del meu jardí.

Lahuerta i López, Genari

Deixa un comentari

(València, 8 febrer 1905 – 10 febrer 1985)

Pintor. Becat per l’Academia de San Fernando, viatjà per Itàlia, França i altres països d’Europa.

Feu diversos quadres de temes africans, però excel·lí, sobretot, com a retratista (Azorín, 1948). Participà a les biennals de Venècia (1948) i Pittsburgh (1950).

Iranzo i Presència, Josep

1 Resposta

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 febrer 1833 – València, 4 febrer 1905)

Polític liberal i advocat. Fou diputat a corts (1881), alcalde de València (1885-86) i senador (1895).

Presidí el Cercle Liberal, regentà la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou el pare de Manuel Iranzo i Benedito.

Hernández i Móra, Francesc

3 Respostes

(Maó, Menorca, 1905 – Ciutadella, Menorca, 1980)

Dibuixant i pintor. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Joan. Formà part del Grup Menorca.

És conegut pels seus dibuixos publicitaris i pels seus dissenys de joies. La seva pintura anà derivant cap a l’informalisme.

Guibeaud, Joan

Deixa un comentari

(Chastèl de Vilavièlha, França, 1841 – Perpinyà, 1905)

Historiador. Resident a Perpinyà des del 1870. Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890.

Col·laborà amb Desplanque (vers el 1896) en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution.

És autor d’Origines historiques des noms de rues à Perpignan (1893), Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 (1897), Enquête économique sur le Roussillon en 1775 (1902), Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens, del segle XIII al XVIII.

Gomila i Guasteví, Gumersind

1 Resposta

(Maó, Menorca, 27 agost 1905 – Perpinyà, 22 març 1970)

Poeta i ceramista. Establert de jove a Perpinyà, tingué contacte amb el grup rossellonès La Nostra Terra i l’Institut d’Estudis Occitans.

Poeta neosimbolista, refinat, emprà sempre la llengua literària comuna: La sorra calenta (1943 i 1967), Llucifer, llegenda íntima (1966) i El vent fútil (1967).

Treballà molts anys a l’obrador de Sant Vicenç de Perpinyà, on coincidí amb el ceramista Lurçat.

Fullana i Llompart, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 9 març 1905 – 17 febrer 2000)

Tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca (1917-21), s’especialitzà en dibuix lineal i arquitectònic.

Fou cofundador, juntament amb el seu amic Emili Darder i Cànaves i d’altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923). El 1928 obrí un taller de ferros forjats artístics (Ferros Forjats Sant Eloi) en el qual tota la documentació administrativa era redactada en català, fet insòlit a l’època.

Del 1922 al 1936 treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya gràcies al càrrec del qual com a director de la secció de construccions escolars de l’estat a Balears pogué intervenir directament en l’edificació d’escoles a Mallorca fins el 1935.

Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear, partit del qual fou secretari general a Palma. Escriví nombrosos articles polítics a la premsa i, al districte on fou elegit regidor (1931), organitzà cursos de formació d’adults per als treballadors. El 1935 fou elegit president de l’Associació de Dibuixants de Balears.

Empresonat els anys 1936-38, i més tard inhabilitat professionalment durant sis anys, això no l’impedí de participar en la fundació del Círculo de Bellas Artes (1940), i d’establir un taller d’escultura en pedra que ell mateix dirigí (1942-57). Així mateix, col·laborà amb dibuixos i articles especialitzats al Diccionari català valencià balear.

El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera (que ha restat sense construir). El 1954 fou designat president del Consejo Provincial de la Agrupación Sindical de Delineantes, i el 1957 director gerent de l’empresa CIBSA. Els anys 1950 també destacaren els seus articles sobre urbanisme apareguts a la premsa mallorquina i, en 1960-61, els que publicà sobre llengua a la revista “Sóller”.

Secretari de l’Obra Cultural Balear (1962-72), el 1974 publicà el Diccionari de l’art i oficis de la construcció, obra cabdal i pionera en el camp de la terminologia catalana.

Entre els anys 1984-88 fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà també el llibre Els deu primers anys de l’Obra Cultural Balear (1991).

Ha rebut diversos guardons, entre els quals el premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana (1986) i el premi de Reconeixement de Mèrits, de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor.