(Camprodon, Ripollès, 23 novembre 1904 – Barcelona, 1 juny 1979)
Pintora. Destaca com a paisatgista i com a pintora de temes florals.
Féu diverses exposicions a Barcelona, Madrid i Donostia.
(Camprodon, Ripollès, 23 novembre 1904 – Barcelona, 1 juny 1979)
Pintora. Destaca com a paisatgista i com a pintora de temes florals.
Féu diverses exposicions a Barcelona, Madrid i Donostia.
(Castelló de la Plana, 20 desembre 1904 – Madrid, 8 maig 1958)
Poeta. Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca. Un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura, participà als Jocs Florals de València i fou premiat el 1925, el 1926 i el 1929.
El seu llibre Elegies (1928) reflecteix influències d’Ausiàs Marc i de López-Picó. Més tard publicà Terra (1935), diversos fascicles de poemes satírics i, encara, un nou volum líric, Llàntia viva (1947).
(València, 24 novembre 1904 – Benimaclet, València, 19 setembre 1976)
Escriptor. És autor d’una notable producció poètica en català, esparsa a diverses publicacions.
(Barcelona, 1904 – 1965)
Pintor. Conreà una temàtica social relacionada amb el món del treball, les prostitutes i els indigents.
Ideològicament, la seva pintura de volums escultòrics fou semblant a la de Joan Sandalinas, però estilísticament vinculada al neorealisme.
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Barcelona, 1904)
Professor mercantil. Excel·lí a l’ensenyament.
Les seves idees esquerranes li valgueren persecucions de les autoritats espanyoles.
Ramon Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1963) Pintor. Estudià a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista.
Lluís Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 14 setembre 1911 – 1983) Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc.
(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
Eren fills i deixebles de Joan Baixas i Carreter.
Mercè Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha conreat l’aquarel·la amb qualitat remarcable.
Montserrat Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha practicat especialment l’aquarel·la, i ha obtingut diverses distincions.
Josep Maria Baixas i Castellví (Barcelona, 1902 – segle XX) Dibuixant. Dirigí la famosa acadèmia del seu pare. Ha destacat com a aquarel·lista.
Ignasi Baixas i Castellví (Barcelona, 11 abril 1904 – Santiago de Xile, Xile, 1956) Pintor i aquarel·lista. Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la universitat catòlica de Santiago de Xile, assolí gran fama com a aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura mural (església dels passionistes de Los Andes).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1904)
Compositor, violinista i professor d’arpa. Fou director de capella a l’església del Pi de Barcelona i professor al Conservatori del Liceu.
(Barcelona, 1904 – 1989/90)
Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit.