(Girona, 1832 – 1879)
Pintor. Mostra preferència per les natures mortes i els temes florals.
(Girona, 1832 – 1879)
Pintor. Mostra preferència per les natures mortes i els temes florals.
(Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)
Setmanari polític, en francès. Publicat a Prada (1879-1928) i a Perpinyà (1928-29), dedicat exclusivament a la política francesa.
Es declarà successivament republicà progressista (fins al 1909), diari del partit radical (fins al 1923), adquirit per l'”Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada (fins al 1928), i, finalment, portaveu dels republicans unionistes (fins al 1929).
(València, 1822 – 1879)
Financer. Col·laborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868. Havia militat al partit progressista.
Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol.
(Vila-real, Plana Baixa, 31 desembre 1813 – València, 26 març 1879)
Advocat i polític. Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca (1858 i 1863) i pel de Xàtiva (1865). Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València (1871) i per Castelló (1876).
Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Col·legi d’Advocats de València.
Amb afeccions literàries, escriví entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los miliacos urbanos de Valencia.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1879 – València, 1961)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, amb Josep Benlliure i Joaquim Agrassot.
És autor d’excel·lents aquarel·les i bodegons.
(València, 23 març 1879 – )
Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d’altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879).
Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol senyorial, atorgat el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar.
Continua dins la mateixa família.
(Llíria, Camp de Túria, 1879 – Ontinyent, Vall d’Albaida, 24 maig 1945)
Compositor. Fou director de l’Institut Musical de Giner, a València, i de la Banda de Música d’Ontinyent.
Autor d’obres corals populars, com Cançons d’alegria i Cançons per al poble, d’obres escèniques, com Ama, hi ha foc? i A la vora del riu, mare, i de contes escolars, música religiosa i música simfònica.
(Pego, Marina Alta, 1879 – 1957)
Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla. Visqué un temps a Lleida. Obtingué diversos premis.
Destacà com a paisatgista i pintor de gènere.
(València, segle XIX – Madrid, 2 octubre 1879)
Gravador. Fou catedràtic de l’Acadèmia de Belles Arts valenciana i del Conservatorio de Artes de Madrid.